Resultats de la cerca

Comte de Roon Escriví diferents tractats militars 1832-37 Des del ministeri de la guerra 1859-73 i de la marina 1861-71 reformà l’exèrcit i el servei militar El 1873 substituí Bismarck en el càrrec de president del consell

A partir del 1918 investigà el mecanisme químic de la respiració cellular i descobrí l’acció d’un ferment respiratori, compost de ferro i porfirina Aquests estudis sobre l’oxidació cellular li valgueren el premi Nobel de medicina de l’any 1931

Contribuí al desenvolupament de la teoria de la “neurona” nom proposat per ell, com també el de “cromosoma” i d’altres que han reeixit, estudià el sistema limfàtic, els teixits cancerosos, etc, i s’ocupà llargament de qüestions embriològiques

Estudià a l’École des Beaux Arts de París 1955-56 i a la Kunstakademie de Düsseldorf 1957 Ben aviat es decantà per l’art d’acció i de participació, del qual arribà a ésser un dels més destacats exponents mundials L’objectiu dels seus happenings , décollages destruccions públiques i demostracions era expressar un concepte de l’art considerat com una filosofia o una reflexió més que no pas com la creació d’objectes destinats a la contemplació Cal destacar-ne El teatre és al carrer París 1958, probablement el primer happening realitzat a Europa, Cityrama 1 Colònia 1961, A Ulm, a la vora d’Ulm i…

Perseguida pels nazis, visqué exiliada al Brasil en 1937-42 La seva obra recull sovint la problemàtica de les dones de poble en tant que depenen de la natura i de la societat Cal destacar un primer recull de novelles, Kinder der Eifel ‘Infants de l’Eifel’, 1897 i Das Weiberdorf ‘El poble de les dones’, 1900

És conegut sobretot pel seu diccionari, en cinc volums, Biographische Denkmale ‘Monuments biogràfics’, 1824-30, dedicat a personatges històrics Fou també crític literari i membre del moviment polític i literari de la Jove Alemanya

Afiliat al partit socialdemòcrata 1912, fou un dels fundadors del partit comunista alemany 1919, del qual fou diputat 1928 S'exilià a l’URSS durant el nazisme En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands 1946 del qual fou primer secretari 1950-71 Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya 1949 i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat 1960-73, seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica

Milità en l’oposició, fou empresonat i, el 1908, ingressà en la Societat de la Unió i el Progrés, òrgan del moviment dels Joves Turcs , del qual fou un líder notable Després de la revolució fou ministre de l’interior i de comunicacions 1909 i membre del triumvirat de govern, amb Enver Paixà i Cemal Paixà 1913 Gran visir 1917-18 i decidit germanòfil, en ésser signat l’armistici 1918 es refugià a Alemanya, on fou assassinat per un armeni

Participà en el putsch de Munic 1923 Diputat al Reichstag 1924, el 1925 fundà l' Arbeiter Zeitung De tendència socialitzant, topà amb Hitler, sobretot arran d’uns contactes amb el govern de Von Schleicher 1932 Fou assassinat durant la purga nazi de juny del 1934

El 1872 s’uní al moviment populista i, més tard, fou influït per F Lassalle Amb G Plekhanov fundà el grup marxista Alliberament del Treball 1833 i intervingué en diverses publicacions socialistes, entre elles Iskra ‘L’espurna’, de la qual fou expulsat per Lenin Després del segon Congrés del Partit Obrer 1903 esdevingué menxevic Des del 1917 s’exilià i evolucionà cap a la dreta