Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Carles III de França
Història
Rei dels francs (893-923).
Fill pòstum de Lluís el Tartamut Coronat 893 en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles 896 mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans Mort Odó 898, Carles restà rei únic i fou coronat novament El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia al cap normand Rolló i…
Marc Antoni de Camós i de Requesens
Literatura catalana
Escriptor.
D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1582, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i València…
,
Bonastruc de Porta
Judaisme
Rabí de l’aljama de Girona i metge.
De nom Mošé ben Naḥman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN Destacà en el judaisme com a filòsof, talmudista i cabalista Pel seu gran prestigi fou cridat a una controvèrsia pública celebrada a Barcelona 1263 en presència de Jaume I i de Ramon de Penyafort La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià Es conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc de Porta Les autoritats eclesiàstiques, però, l’obligaren a exiliar-se després d’una…
Ernst Wilhelm Wolf
Música
Organista, director i compositor alemany.
Estudià a Eisenach i a la universitat de Jena, fins que el 1758 es traslladà a Leipzig Després d’un breu sojorn italià, el 1761 s’installà a Weimar, on pogué entrar en contacte amb el cercle de destacades personalitats literàries i artístiques que s’havia format entorn de la duquessa Anna Amàlia En aquesta ciutat serví en qualitat d’organista i konzertmeister de l’orquestra de la cort El 1772 rebé el nomenament de mestre de capella, càrrec que ocupà durant la resta de la seva vida Compongué més de seixanta sonates per a teclat, sota la influència de CPE Bach, per bé que intentà…
Jeroni de Berard i de Solà
Historiografia catalana
Erudit i militar.
El 1759 es traslladà a Madrid, on estudià belles arts i matemàtiques i fou soci d’honor de la Real Academia de San Fernando 1775 Tornà a Mallorca, on el 1778 fou nomenat director de l’escola de dibuix creada per la Societat Econòmica d’Amics del País Designat tinent del cos de milícies provincials 1764, el 1770 ascendí a capità i se li encomanà el comandament de les milícies de Banyalbufar i Esporles Des del 1793 fou regidor perpetu, per l’estament noble, de l’Ajuntament de Palma i el 1794 fou nomenat dipositari reial de Mallorca La seva obra més important és Viaje a las Villas de Mallorca,…
Ikutaro Kakehashi
Electrònica i informàtica
Inventor d’instruments electrònics japonès.
Orfe des d’infant, passà alguns anys de l’adolescència en hospitals a causa de la tuberculosi que patia, fet que l’impedí completar els estudis d’enginyeria Bàsicament autodidacte, els anys de postguerra es dedicà a reparar rellotges i ràdios Els anys cinquanta començà a experimentar amb instruments electrònics i uns anys més tard creà Ace Electronics, que començà a fabricar òrgans dissenyats per ell El 1964 llançà l’FR-1 Rhythm Ace, una caixa de ritmes a través de la qual establí una breu aliança amb l’empresa Hammond El 1972 fundà Roland, que, entre d’altres, construí un gran…
Ramon Llull
Música
Filòsof i escriptor català.
Era fill del cavaller Ramon Llull, de Barcelona, que participà en la conquesta de Mallorca i fou premiat amb el lliurament de terres a Pollença, Campanet i Ciutat de Mallorca Ramon Llull fill, de jove, dugué la típica vida d’un cortesà i contragué matrimoni Quan tenia uns trenta anys, però, segons explica ell mateix, tingué una revelació divina que li feu abandonar la seva antiga existència i dedicar-se a tasques missioneres Viatjà molt, especialment per Europa, l’Àsia Menor i el nord d’Àfrica Fundà una escola de predicació a Mallorca i ensenyà a la Universitat de París La música ocupa un…
Rafael Sastre del Puigderròs
Literatura catalana
Glosador i autor dramàtic.
Era conegut, sobretot, amb el nom de Rafel des Puig de Ros , possessió on els seus pares feien de masovers i on ell mateix havia treballat, si bé es guanyà la vida principalment com a teixidor El 1772 compongué oralment, a causa de la seva condició d’analfabet, l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó , imprès almenys cinc vegades durant el segle XIX amb el nom de Tomàs Mut com a autor Palma 1846, 1873, 1876, s d, S d aquest, però, probablement no fou més que l’amanuense del manuscrit emprat pel primer impressor del text L’obra, també conservada amb el títol d’ Entremès de na Faldó Gomila ,…
,
Il Veronese

La troballa de Moisès, obra d'Il Veronese
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Paolo Caliari, pintor italià.
Es formà a Verona amb un pintor local, G Caroto, i rebé aviat l’influx de Ticià i del corrent manierista romà, particularment de G Romano Jesús entre els doctors , 1548, Museo del Prado, Madrid Temptació de sant Antoni , 1552, museu de Caen El 1553 s’establí a Venècia, on desenvolupà preferentment la seva activitat Coronació de la Mare de Déu , 1555 església de San Sebastiano, Venècia Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana Després d’una breu estada a…
Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina