Resultats de la cerca

La primera notícia certa de la seva trajectòria professional el situa vers el 1543 al Magdalen College d’Oxford com a informator choristarum Fou actiu a Oxford fins l’any 1548, i poc abans del 1552 ingressà a la capella reial Prengué part en les cerimònies de la coronació de la reina Elisabet I durant el mes de gener del 1559 Un dels compositors més importants de la Reforma, escriví sobretot música religiosa, tant sobre textos llatins misses, motets, magníficats, himnes i responsoris com anglesos services , anthems i salms La seva música, que s’ha conservat molt…

Aprengué l’art del contrapunt de F Soriano i GM Nanino Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística Destaca el seu Hic finis 1655 per a dotze…

El seu lloc de naixement és poc clar i discutit, si bé s’ha esmentat Zamora, ja que, segons la documentació conservada a la catedral, es formà en aquesta ciutat castellana Però també s’ha suggerit que era d’origen lusità, atesa la gran relació que hi havia a l’època entre la catedral de Zamora i Portugal, i la gran diversitat de grafies ortogràfiques del nom del músic Fou un destacat compositor per a guitarra Escriví un tractat sobre el violí, Prontuario músico, para el instrumentista de violín, y cantor Màlaga 1771, i un altre sobre la guitarra, Arte de tocar la guitarra española por música…

Deixeble de Reynés a Llotja Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911 Residí uns quants anys a París 1912-33 Exposà individualment a Barcelona el 1927 Galeries Dalmau i després participà en el Saló de Primavera 1933 i 1934 i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942 Establert més tard a Ceret Vallespir, tornà a exposar individualment a Barcelona Sala Gaspar el 1951 Installat posteriorment a Eivissa, passà definitivament a Palma, on una Maternitat seva és installada als Jardins de la Muralla La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la…

Fou professor a la Universitat de Nancy 1873-77, a l’École Normale Supérieure de París 1877-78 i a la Sorbona 1898-1909 Mestre insigne de la geografia humana, es preocupà per l’acció de l’home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d’adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França Creà i dirigí la revista Annales de Géographie i dirigí la collecció Geographie Universelle Entre les seves obres cal esmentar États et nations d’Europe 1881 i Atlas général d’histoire…

Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill Sever Ventós i Rivases Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970…

Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio…

A diferència, però, de la pulsació actual -unitat de temps relativa, estretament lligada al tempo i al caràcter de cada peça-, el tactus era una unitat de temps relativament fixa, d’entre 1/60 i 1/70 minuts Alguns estudiosos i teòrics han volgut veure en aquesta equivalència una certa relació entre tactus i ritme cardíac Fos com fos, aquesta relativa fixació del tactus implicà l’existència, durant el Renaixement, d’una mena de tempo ’usual', uniforme i constant en tota la música, amb possibles però molt lleugeres desviacions En la partitura, la nota que normalment representava el…

El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de SantPere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents…

N'hi ha d’alimentats per una font d’aire comprimit, mentre que d’altres produeixen ells mateixos l’aire comprimit, mitjançant un cilindre que fa de compressor alimentat per un motor elèctric o d’una politja d’embarrat El pes de la massa pot variar entre 50 i 200 kg, i la velocitat, entre 70 i 200 cops per minut