Resultats de la cerca
Es mostren 7687 resultats
Ullal
Historiografia catalana
Publicació editada pel Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, a la Safor, amb el subtítol de Revista d’història i cultura.
Edità 12 números entre el 1982 i el 1988, amb un tiratge de 1000 exemplars i una periodicitat irregular El títol del primer número fou Guaita Regida per joves investigadors universitaris, tractà amb rigor científic una gran diversi-tat d’àmbits del pensament entre els quals predominà la història per l’interès de conèixer el País Valencià i reflexionar-hi des d’una de les seves comarques capdavanteres, la Safor, en un moment d’auge de la història local Però abastà, així mateix, tots els camps de les humanitats i s’obrí a les ciències experimentals, a més d’incloure seccions de caràcter…
Manifestació multitudinària a Barcelona per la unitat d’Espanya
Unes 350000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i un milió, segons l’entitat organitzadora, Societat Civil Catalana, es manifesten a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya sota el lema "Prou recuperem el seny" La mobilització va des de la plaça d’Urquinaona fins al parc de la Ciutadella, on personalitats de l’espanyolisme, entre d’altres, l’escriptor Mario Vargas Llosa, l’exministre socialista Josep Borrell, l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i el catedràtic de Dret constitucional Francesc de Carreras pronuncien discursos que tenen en comú els atacs sense…
el Barri Xinès
Barri
Denominació que rebé (amb la forma popular de el Barri Xino) la part de marina del barri del Raval, a l’actual districte de Ciutat Vella.
Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents conservava gran…
Ramon Coll i Rodés

Ramon Coll i Rodés
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Milità a la Lliga Regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat provincial i alcalde de Barcelona 1935 Es dedicà a l’estudi del dret català i al seu ensenyament des de molt jove Fou ponent de divisió territorial universitària al Primer Congrés Universitari Català 1903, secretari de la Federació Escolar Catalana 1904 i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1917 i catedràtic de dret civil català a la Universitat 1932 Fou, encara, membre de la comissió…
Joan Baptista Roca i Caball
Joan Baptista Roca i Caball
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De jove milità en el tradicionalisme, en la seva branca més catalanista i democràtica, i fou secretari de redacció d' El Correo Catalán Participà en la Conferència Nacional Catalana del 1922 Durant la Dictadura fou empresonat i traslladat a Madrid per pocs dies Collaborà en l’Acció Social Popular i s’especialitzà en qüestions penitenciàries Fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista Davant la prohibició dels dirigents tradicionalistes de participar en la campanya per l’Estatut, deixà el partit i fundà amb altres companys la Unió Democràtica de Catalunya 1931 En fou membre…
Georges Bernanos
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es dedicà al periodisme i tingué una notable activitat com a monàrquic i catòlic intransigent El 1926 publicà Sous le soleil de Satan , que li valgué la notorietat, i, tot seguit, dues altres novelles La imposture 1927 i La joie 1929 El 1932 rompé amb Maurras, el 1935 s’installà a Mallorca i l’any següent aparegué la seva obra mestra, Journal d’un curé de campagne Enfrontat als esdeveniments polítics i socials dels anys trenta i quaranta, escriví La grande peur des bienpensants 1931 i Les grands cimetières sous la lune 1938, testimoni de les execucions a Mallorca durant la…
Albert Vives i Escuder
Enginyer.
Féu estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1931 Treballà en diverses empreses constructores Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Xile Hi residí a Chillán, fins el 1944, i més tard es traslladà a Santiago de Chile Reprengué els estudis tècnics, i, el 1954, es llicencià en enginyeria civil a la Universitat de Xile Atret pels freqüents seïsmes en el país, s’especialitzà en construccions afectades pels terratrèmols i en estructures de fusta Dins de la seva obra constructora, cal destacar obres de…
Paulí Massip i Roca
Literatura
Periodisme
Escriptor, periodista i guionista.
Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles…
Libèria 2010
Estat
La presidenta Ellen Johnson-Sirleaf i el senador Prince Johnson van anunciar que es presenten com a candidats a les eleccions, previstes per a l’octubre del 2011, malgrat que figuren en la llista de dirigents polítics que la Comissió de la Veritat i la Reconciliació CVR va recomanar, en el document final del juliol del 2009, que fossin inhabilitats públicament durant 30 anys Durant la guerra civil 1989-2003, Prince Johnson va encapçalar una guerrilla que destacava per les seves atrocitats contra la població civil Ara, és senador amb aspiracions d’arribar a la…
ficció legal
Dret
Tècnica jurídica que consisteix a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condició que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d’equitat uns efectes determinats.
Així, per exemple, el dret civil estableix la ficció de considerar nat el fill concebut a tots els efectes que li siguin favorables, i el dret internacional estableix la de l'extraterritorialitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina