Resultats de la cerca
Es mostren 1473 resultats
Astronomia 2014
Astronomia
La nau Rosetta arriba al seu objectiu La nau Rosetta , que va permetre cartografiar el cometa Churyumov-Gerasimenko, seguirà en la seva trajectòria per continuar estudiant-lo © ESA / Rosetta / NAVCAM Després de deu anys de viatge, el 6 d’agost la nau Rosetta de l’Agència Espacial Europea ESA es va convertir en la primera nau a orbitar un cometa, en aquest cas el Churyumov-Gerasimenko En el seu camí cap al cometa, Rosetta va apropar-se a dos asteroides, Steins el 2008 i Lutetia el 2010, per tal de fotografiar-los Després d’aquest darrer la nau va ser posada en estat d’hibernació durant 19…
Arqueologia funerària del llevant de la Laietània
Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…
Els foronis
Els foronis són lofoforats vermiformes de vida sedentària que s’amaguen dins uns tubs quitinosos que ells mateixos secreten, dels quals solament emergeix el lofòfor Aquesta estructura és ben visible en els exemplars de la fotografia, corresponents a l’espècie Phoronis hippocrepia , component de les comunitats marines de fons durs del nostre litoral Hervé Chaumeton / Jacana Phoronis , un dels noms de la deessa Isis, fou el mot que va escollir Wright el 1856 per a identificar la preciosa criatura que havia trobat al fons del mar i que, observada a la lupa, duia un plomall de tentacles en forma…
Els porífers fòssils
Les esponges es troben representades d’una manera irregular en el registre fòssil i, tot i que es coneixen des del Cambrià, on són més abundants és en els materials mesozoics L’exemplar de la fotografia, de Syphonia piriformis 83 mm de diàmetre màxim, pertany al grup dels litístides, que són les úniques esponges que poden preservar l’esquelet sencer després de mortes gràcies al fet que tenen les espícules soldades Ha estat trobat al Maastrichtià dels voltants de Santa Engràcia Pallars Jussà Jordi Vidal / UAB Les esponges o porífers són organismes pluricellulars sense teixits organitzats que,…
Els insectes fòssils
Característiques generals Nimfa d’efemeròpter del Triàsic inferior Anisià de l’illa de Mallorca Aquest ordre d’insectes és un dels que apareix més aviat en el registre fòssil La mida aproximada d’aquest individu és de 14 mm Jordi Vidal / Collecció Feliu Calafat - Bartomeu Saez De tots els artròpodes presents en el registre fòssil, un dels grups que mostren un nombre més gran d’individus i més diversitat és el dels insectes, bé que no hi ha dades exactes del nombre d’espècies fòssils Del cos dels insectes, únicament hi ha algunes parts que es poden mantenir fòssils Del tegument, fet de tres…
l’Argentera

L’Argentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…
Júpiter
Imatge de Júpiter copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Planeta, el més gros del sistema solar i el cinquè atenent la seva proximitat al Sol.
La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tan sols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc de Júpiter presenta un…
Sant Sebastià de Buseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Petita ara d’altar d’època romànica procedent d’aquesta església, l’única d’aquest tipus existent a la comarca ECSA - A Roig L’església de Sant Sebastià s’alça a l’extrem sud-oest del poble del mateix nom, el qual es troba situat al mig del coll de Sant Sebastià, dominant vers migdia la vall del Riu Major i encapçalant la forta barrancada d’Enseu Mapa 33-11252 Situació 31TCG465877 Per a accedir-hi hem de seguir la pista de terra que des de Gerri de la Sal porta fins al coll de Castells, després de passar pels llocs de Baén, Buseu i el mas de Sarroca A uns 600 m abans d’arribar a…
Sant Francesc d’Araós (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església amb el gran arc ultrapassat, possiblement l’arc triomfal d’una capçalera desapareguda J Tous La capella de Sant Francesc és situada sota el penyal a ponent del poble d’Araós L’itinerari per a arribar-hi ja ha estat descrit en parlar de la força d’Araós JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH571109 Història No es coneixen referències documentals concretes de Sant Francesc d’Araós, i la seva història ha de relacionar-se amb les dades generals conegudes referides al lloc d’Araós, que en tot cas fan referència a l’església parroquial de Sant Esteve…
El Castelló (Vinçà)
Art romànic
Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina