Resultats de la cerca

Des de la creació féu una forta política d’absorció d’altres bancs El 1986 era el tercer banc japonès per la importància dels seus actius 214 399 milions de dòlars, 159 419 milions de dipòsits, 265 oficines al Japó i 13 989 empleats Entre les seves filials a l’estranger destaca el Sumitomo Bank of California

Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts…

El sector de l’esquerra comprèn els vessants meridionals de la Tartera 1 790 m alt, divisòria amb la vall de Noedes, drenats per diversos torrents, entre els quals el dels Rocs Llisos el sector de la dreta del riu comprèn els cursos baixos de la vall Marçana i de la vall Llobera i arriba fins al serrat de les Garberes 903 m alt, límit amb la vall de Fullà El sector meridional del terme i els vessants de la Tartera on hi ha un refugi forestal són coberts de bosc La superfície agrícola es limita a 115 ha els arbres fruiters ocupen 23 ha 12 de pomeres, 10 d’albercoquers i petites quantitats de…

Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…

La dirigeix Enric Juan Redal i compta amb un consell de redacció format per Lola Alfonso Noguerón, Josep Baltasar Escrivá Fort, Josep Esteve Forriol, Maria Esteve Llácer, Francesc García Barberá, Eduardo Genovés López de Sagredo, Rafael Roca Ricart, Josep Soriano Bessó, Ramón Tarín López, M Júlia Martí Cánoves, Lluís Madrid Jiménez i J Benet Burriel Martínez Té un tiratge de 1000 exemplars La revista, que publica articles en català i castellà indistintament, s’estructura en diversos apartats “Estudis i documents”, “La nostra memòria”, “Inventaris i Catàlegs”, “Història oral”, “Història de les…

Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann Ward Radcliffe i…

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de cinquanta-vuit sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català en què l’autor exhorta els nuvis a la pietat…

Sembla que formà part del cor de la catedral de Canterbury i que després es traslladà a Londres, on ocupà diversos càrrecs Serví com a músic de la família de sir Henry Fanshawe, per a la qual escriví música sacra i profana La seva creació més important és un recull de madrigals dedicat al seu patró, The First Set of Madrigals to 3, 4, 5, and 6 parts apt both for Viols and Voyces With a Mourning Song in memory of Prince Henry Londres, 1613 També compongué dos oficis anglicans, vint-i-dos anthems i música instrumental, entre la qual destaquen quaranta-dues fantasies per a consort…

Estudià piano i composició amb Simon Sechter i JX Seyfried a Viena L’any 1847 fundà una acadèmia per a pianistes a Königsberg, que dirigí fins al final de la seva vida En 1857-58 publicà, a Leipzig, un mètode per a l’aprenentatge del piano També fou autor d’altres llibres, entre els quals destaquen un de dedicat a la interpretació dels ornaments al piano i un que representa potser el primer intent seriós d’estudi sistemàtic de l’ús del pedal Moltes de les seves composicions són per a piano, però també compongué música per a òperes i ballets i algunes peces vocals

Rebé les primeres lliçons musicals del seu oncle, el compositor Georg Lindner Posteriorment cursà estudis universitaris a Königsberg, on, després d’obtenir el grau de mestre en filosofia el 1647, fou professor d’humanitats i història en la universitat d’aquesta ciutat Dedicat a l’ensenyament, fou un reputat professor que exercí fins a vuitanta-tres anys Escriví nombrosos poemes, drames, tractats de retòrica i comentaris sobre autors llatins És autor també d’un llibre de teoria musical titulat Dissertatio musica, exhibens analysin harmoniae Orlandi di Lasso 1664 Compongué algunes…