Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
música de Madagascar
Música
Música desenvolupada a Madagascar.
Els malgaixos són l’ètnia més nombrosa, si bé també hi ha minories de xinesos, indis i àrabs Entre els nombrosos pobles malgaixos cal citar els merines i els betsileos, agricultors de cultura indonèsia que ocupen l’altiplà central de l’illa els sakalaves, de tradicions africanes, que pesquen i pasturen els seus ramats a les zones sud i oest de l’illa i els tanales i els betsimisarakes, que amb una cultura híbrida entre les tradicions africanes i les asiàtiques ocupen la costa est Al segle XI, Madagascar entrà en contacte amb el món musulmà, la influència cultural del qual s’ha mantingut…
música de Síria
Música
Música desenvolupada a Síria.
La gran tradició de música litúrgica que les diverses esglésies i confessions practiquen a Síria sovint ha deixat en segon pla la presència d’altres músiques de caràcter profà o simplement no religiós D’altra banda, la música tradicional siriana s’ha de situar dintre el gran grup de la música àrab, de la qual manté les característiques principals encara que no poden passar desapercebudes les petites diferències conseqüència d’uns trets culturals propis A Síria, com als altres països islàmics, la majoria de cants són acompanyats per un conjunt d’instruments tradicionals -a vegades inclouen…
moneda rossellonesa
moneda rossellonesa Diner de billó ric, encunyat a nom del comte Girard I (1102-1115) a Peralada
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el pas del temps…
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…
lligat

Tres tipus de lligat simples
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…
claustre
claustre gòtic del monestir de Pedralbes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències de l’edifici on es troba.
Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien embigat de…
Sant Miquel del Montmell
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església amb l’absis decorat amb dobles arcuacions entre lesenes ECSA - E Pablo L’església de l’antic castell de Montmell es troba a 700 m d’altitud sota les restes del castell de Montmell Per arribar-hi cal agafar la carretera que des de la Bisbal del Penedès va a la Juncosa A 300 m de la sortida d’aquest poble surt una pista a la dreta, que mena a la vall de Sant Marc Just a l’indret de l’església nova del Montmell avui abandonada, un corriol puja fins a la capella, penjada sota la penya on és emplaçat el castell, en 15 minuts…
Sant Joan dels Cans (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del sud-est F Junyent-A Mazcuñan La capella és erigida al bell mig d’un planell conreat, situat entre els masos Cans i Calet, prop de Salo, a la banda nord-occidental del terme Long 1°37’44” - Lat 41°51’00” Després d’haver passat el poble de Salo i havent-se acabat la carretera asfaltada, cal prosseguir pel mateix camí i travessar la riera, per desviar-nos poc després, a mà dreta, on s’inicia el camí que porta al mas Cans, prop del qual s’alça la capella La clau és a aquesta masia FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’…
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals…
trofeu Comte de Godó

Partit del Torneig Comte de Godó
© REIAL CLUB TENNIS BARCELONA
Tennis
Torneig de tennis masculí anual que es disputa a les pistes del Reial Club de Tennis Barcelona (RCTB).
Fou impulsat per Carles Godó Valls, comte de Godó, coincidint amb el canvi de seu del club Des del 1903, el RCTB havia dut a terme torneigs de caràcter internacional i l’organització d’aquest torneig seguia aquesta tradició Després de l’èxit de la primera edició, guanyada per l’americà Vic Seixas, l’any 1954 el torneig passà a formar part de la temporada de terra batuda europea Atesa la importància que assolí, el 1960 es construí una nova pista central, que fou reampliada l’any 1967 El 1968 s’arribà a un acord amb la Reial Federació Espanyola de Tennis per convertir-lo en Campionat d’Espanya…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina