Resultats de la cerca
Es mostren 1565 resultats
Poblat de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Una de les cases, avui dia força malmesa, que forma part d’aquest antic poblat, inclòs a l’edat mitjana dins els dominis del vescomtat de Castellbò ECSA - V Roca El poble de Sallent, topònim documentat des del 988, és situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan Mapa 34-11253 Situació 31TCG538713 Per a arribar al poble de Sallent s’agafa a Coll de Nargó la carretera d’Isona A 4 km, a l’estret del Codó, seguirem la pista que puja pel riu Sallent El camí, després de 7 km, porta dalt d’un turó on hi ha el poble MTV-VRM Història El poble de Sallent és un dels…
Castell de Mont-roig (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell de Mont-roig es trobava situat en un lloc indeterminat de la serra de Mont-roig Aviat formà part del patrimoni de la família Meià, ja que l’església de Mont-roig s’esmenta en la dotació del monestir de Santa Maria de Meià feta amb anterioritat a l’any 1040 Tot i així, la primera referència del terme correspon a la donació que l’any 1095 féu Ermengol, ardiaca de Barcelona i fill de Guitard Guillem de Meià, al monestir de Santa Maria de Meià de diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Mont-roig Pocs anys més tard, el 1100, el mateix personatge, en el seu testament, deixà…
Castell d’Albió (Llorac)
Art romànic
El poble d’Albió, emplaçat damunt un tossal a la riba dreta del Riu Corb, és situat a la banda més occidental del terme de Llorac Una de les primeres mencions documentals del seu castell —al voltant del qual s’originà la població— data de l’any 1075, en una escriptura per la qual Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d’un alou que li pervenia per aprisió i per donació, situat dins el terme del kastro Albio , en un indret anomenat Val Dalfez , unes altres dues escriptures datades els anys 1078 i 1080 consignen novament l’esmentat castell, el terme del…
Vila i castell de Tuissan
El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb els abats de…
Sant Martí de Soperuny (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Torre campanar, de base quadrada, situada al sector nord-est del conjunt, afegida a l’obra primitiva, avui molt modificada ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Martí es troba una mica aïllada al sud del nucli, ara despoblat, de Soperuny, a 1 229 m d’altitud Soperuny descansa als peus dels contraforts meridionals de la serra del Cis, sota mateix del pic d’Amariedo Mapa 32-11251 Situació 31TCG055892 Des del Sas cal remuntar la pista que travessa una roureda en direcció nord Al capdamunt del barranc de Soperuny hi ha, ruïnós, el poble homònim MAF Història No es disposa de cap…
Santa Coloma de Can Cabra (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Luigi Aquesta església es troba a l’extrem nord-occidental del terme, a mà dreta de l’Aiguadora i dins la demarcació parroquial de Llinars, davant la masia de Can Cabra i no gaire lluny de la de Sorribes, que donà nom a una antiga quadra civil Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93, 2 — y 65, 7 31 TCG 932657 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys En arribar al pont de l’Aiguadora, cal agafar la…
Saportella
Llinatge vicarial i de magnats que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al s XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.
El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares…
Castell de Torà
Art romànic
Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…
Jaume III de Mallorca
Suposada representació de Jaume III de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca (1315-49).
Fill únic de l’infant Ferran , príncep titular de Morea, i de la seva primera muller, Isabel de Sabran Morta aquesta de sobrepart, el seu pare el confià al cronista Ramon Muntaner , que el portà a Perpinyà i el lliurà a la seva àvia, Esclarmunda de Foix , sota la protecció del rei Sanç I de Mallorca , oncle seu Mort aquest 1324, Jaume II de Catalunya-Aragó tractà d’impugnar el testament i d’apoderar-se del regne de Mallorca La intervenció del papa Joan XXII, que proposà serioses consultes jurídiques, evità una guerra El rei de Catalunya-Aragó acceptà la decisió que afavoria el jove rei, sota…
Francolí
Gallinàcia pertanyent a la família dels fasiànids, amb 6 subspècies La que s’ha reportat aquí Francolinus francolinus , s’estén per Xipre, Síria, Israel, Jordània i des de la Turquia oriental a través d’Armènia i el N de l’Iraq fins al NE de l’Iran i les planúries de la mar Càspia meridional A Grècia era abans molt abundant, i va desaparèixer completament cap al segle XIX A Itàlia també nidificava a Sicília i, parcialment, a la península S’extingí a mitjan segle passat, i durant la dècada dels seixanta fou introduït amb èxit a la Toscana La història del francolí a casa nostra va lligada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina