Resultats de la cerca

Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…

Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París Exposà el 1915 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint El mateix any féu una fecunda estada a Girona Novament a París 1916, fou amic de Max Jacob i Modigliani i acusà la influència del cubisme, a partir del qual creà l’anomenat planisme al principi dels anys vint, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona Del 1920 al 1930 se centrà sovint en els temes de circ, que també interpretà com a escultor, dins un estil menys cerebral i més proper a l’…

El 1294, el mestre Bartomeu de Perpinyà versemblantment identificat amb l’escultor documentat Bartomeu Campredon executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna Antoni Campredon fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic que corona l’Almudaina hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins el 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon El 1325, Arnau…

Artus Quellinus el Vell Anvers 1609 — 1668, escultor, fou deixeble de FDuquesnoy a Roma És autor dels frontons, baixos relleus i cariàtides de l’exterior i l’interior del Palau del Dam antic Ajuntament d’Amsterdam, en els quals és evident la influència dels escultors italians, especialment de LBernini Artus Quellinus el Jove Saint-Trond 1625 — Anvers 1700 Escultor, cosí de l’anterior, amb el qual collaborà en la decoració de l’Ajuntament d’Amsterdam La seva obra principal és el combregador de l’església de Saint-Rombaut de Malines Erasmus Quellinus Anvers 1607 — 1678…

L’edifici Situat en ple Barri Gòtic de Barcelona, és emplaçat en una sèrie d’edificis que ocupaven una part del que havia estat el Palau Reial Major, seu dels comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval, contigu a la plaça de Sant Iu, per on s’accedeix al museu passant pel pati, el jardí de l’esmentat palau La restauració en clau medieval d’algunes de les dependències del nou centre museogràfic coincidí amb les campanyes de rehabilitació del Barri Gòtic Les obres d’ampliació i condicionament del museu continuaren fins el 1970 Posteriorment, a causa de la…

Féu la primera exposició individual a la seva ciutat natal l’any 1968 Posteriorment, presentà la seva obra en galeries de diverses ciutats catalanes, l’Estat espanyol, Europa i Amèrica El 1992 va ser distingit amb el títol d’artista oficial dels Jocs Olímpics La seva obra pictòrica, d’acusada originalitat, conjuga al servei d’una certa tendència onírica i simbòlica una tècnica minuciosa en la qual la figuració es combina amb el collage, el grafit i altres procediments gràfics Pel que fa a l’escultura, destaca el monument a Antonio Machado, inaugurat el 2003 a Mataró

Passà dos anys a Washington 1835-36 i després anà a Itàlia i s’installà a Florència 1837 Influït per l’estil d’ACanova, féu obres molt idealistes Eva , L’Esclau grec , etc Tingué èxit i rebé molts encàrrecs d’escultura monumental estàtua de JCCalhoun per a la ciutat de Charleston, bust de DWebster, etc

Féu la part escultòrica del retaule major de Binissalem 1765 i el de Campanet 1773-74, influït per esquemes de Pozzo, i hom li ha atribuït els Sant Pere i Sant Pau del retaule de la parròquia de Sant Nicolau, a Palma, i el de Sant Antoni Abat, també a Palma

Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’arquitectura de Lima…

Ingressà al convent del Carme de València 1595 i hi professà el 1596 La major part de la seva obra coneguda es limita a obres del seu convent la porta de l’església —de la qual construí personalment el primer cos—, l’alçament del campanar fins al primer cos i l’ampliació de l’església, a la qual afegí un cor i la capella de la Comunió Hom li atribueix la construcció de l’assut del Túria i altres obres civils, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa