Resultats de la cerca
Es mostren 1490 resultats
Barbiano di Belgioioso
Família feudal milanesa originària de la Romanya, la filiació de la qual es remunta al condottiere
Alidosio, comte de Cuneo, pare del famós capità Alberico da Barbiano, comte de Cuneo, mort el 1365.
Obtingueren del papa el comtat de Lugo 1411, i del duc de Milà el comtat de Belgioioso 1431, nom que uniren al cognom propi Foren patricis de Milà des del 1456 i prínceps del Sacre Imperi amb la denominació de Barbiano di Belgioioso des del 1769 Per raó del matrimoni 1757 del príncep Alberico Barbiano di Belgioioso amb Anna Ricciarda d’Este, hereva dels marquesos de San Martino, llurs descendents foren autoritzats 1775 pel duc de Mòdena a portar el cognom i el títol de prínceps Barbiano di Belgioioso-Este
Pobla de les Dones Pecadrius
Barri
Barri de València que, del s XIV al XVII, fou destinat a bordell.
Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre, fou objecte d…
Michele Carafa (de Colobrano)
Música
Compositor italià.
Fill de pares aristòcrates, pogué tenir una bona formació musical, primer a Nàpols i des del 1806 a París, on estudià amb L Cherubini i amb el pianista F Kalkbrenner Quan retornà a Nàpols entrà al servei de Joaquim Murat, rei de Calàbria, i participà en accions bèlliques, per les quals rebé l’Orde de la Legió d’Honor En restaurar-se a Nàpols la dinastia borbònica, Carafa abandonà l’exèrcit i es dedicà al conreu de la música Des del 1814 destacà com un dels compositors d’òperes més prolífic del seu temps, amb obres d’èxit com Gabriella di Vergy A Nàpols feu una duradora amistat…
La Monyos
Cinematografia
Pel·lícula del 1995-1996; ficció de 108 min., dirigida per Mireia Ros.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Bailando con Todos Marta Figueras, Barcelona, Adai Filmes Adolfo Domínguez, Galícia ARGUMENT I GUIÓ MRos FOTOGRAFIA Carles Gusi Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart, Jordi Canora decorador MUNTATGE MRos, Óscar Salgado MÚSICA Albert Guinovart SO Kiku Vidal, Dani Acedo INTERPRETACIÓ Julieta Serrano la Monyos, Eufemia Román Lolita, Carles Sabater Aleix, Claudia Molina Pepi, Aynabel Llort Assumpcioneta, Francesc Orella Ricard, Carlos Ballesteros el marquès de Parera, Montserrat Salvador la marquesa de Parera, Mònica López Anna de Parera,…
Lluís Homar i Toboso
Cinematografia
Actor.
Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…
Arseni Corsellas i Serra
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida S’inicià el 1956 a Radio Juventud de Barcelona, i el 1958 marxà a Radio Nacional RNE per fer de locutor, però Juan Manuel Soriano el feu entrar a la secció d’actors i actuà a Teatro invisible el 1960 l’introduí a Voz de España Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer li brindaren la seva gran oportunitat, en encomanar-li la veu de Richard Widmark a Desafiament a la ciutat morta The Law and Jake Wade , 1958, John Sturges Gràcies a l’èxit treballà també per a Orphea Film i Parlo Films i fou contractat a Voz de España com a actor fix Amb el mestratge de Felip Peña hi romangué uns divuit anys, i…
marbre

Marbre
© Fototeca.cat-Corel
Mineralogia i petrografia
Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic.
Composició És formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits Quan és pur, és de color blanc A vegades, però, conté, com a components accessoris, quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i, juntament amb les venes de calcita, l’aspecte típic Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb facilitat i que sigui la roca principal per a l’estatuària i l’ornamentació Ha estat emprat també com a aïllant elèctric, però actualment ha caigut en desús El…
mot
Lingüística i sociolingüística
En lingüística tradicional, element lingüístic significatiu compost d’un o més fonemes, capaç d’ésser transcrit entre dos blancs, que conserva la seva forma en tot o en part (en el cas de la flexió) dins la cadena parlada i que pot expressar un objecte (substantiu), una qualitat (adjectiu), un estat o una acció (verb), una relació (preposició, conjunció).
La lingüística moderna sol evitar la noció de mot, a causa de la seva manca de rigor Potser la conserva encara en les oposicions mot / terme , mot / vocable La majoria de lingüistes moderns han renunciat a definir el mot , a causa de les dificultats que presenta la seva precisió Malgrat això, gairebé tots solen concordar en el fet de considerar-lo una unitat lingüística mínima en un sentit o un altre unitat de significat, unitat de llengua, unitat de parla, unitat de sons Una majoria insisteix en la possibilitat que ofereix de poder ésser isolat de la cadena parlada, de fruir d’una autonomia…
Micenes

Micenes La Porta dels Lleons
Ciutat
Ciutat antiga de Grècia, situada a la regió de l’Argòlida, al Peloponès.
És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’esdeveniments…
Teatre Bol’šoj de Moscou
Música
El Teatre Nacional Acadèmic Bol’šoj, un dels grans escenaris d’òpera i ballet del món, té la seu al centre històric de Moscou, a la plaça del Teatre, en un bell i sumptuós edifici neoclàssic presidit per una columnata coronada per una quadriga de bronze, obra de Peter Klodt.
Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina