Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
Tos
Patologia humana
La tos constitueix un acte reflex defensiu que s’origina a les vies respiratòries inferiors com a resposta a qualsevol estímul irritant a la laringe, la tràquea o els bronquis, com la inhalació de gasos irritants, un cos estrany o bé una acumulació de secrecions Aquests estímuls causen una irritació de les fibres sensitives de la mucosa que desencadena el reflex de la tos, consistent en una inspiració profunda, seguida pel tancament de la glotis i per una forta contracció dels músculs respiratoris, a continuació de la qual s’obren sobtadament les cordes vocals Aquest reflex causa…
Digestió i absorció dels pròtids
Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format bàsicament per…
El que cal saber de l’alopècia o calvície
Patologia humana
L’alopècia o calvície consisteix en la pèrdua de cabells Pot ésser de diversos tipus, segons la causa, però la presentació més habitual és la calvície comuna, deguda a una predisposició hereditària Aquest tipus de calvície, en un grau variable, es presenta en la majoria dels homes adults La calvície comuna se sol iniciar en la regió frontal i de vegades la coroneta És possible que es limiti a aquestes zones, però sovint s’estén progressivament amb l’edat a d’altres zones del cuir cabellut Una caiguda de cabells regular no ha d’ésser causa de preocupació En totes les persones, el pèl es renova…
Betzoar
Patologia humana
És anomenada betzoar la presència d’un cos estrany a l’interior de la cavitat gàstrica El terme betzoar, pel que sembla, procedeix d’Orient Mitjà i correspon al nom d’un tipus de cabra que té per costum de llepar-se el pelatge i ingerir-ne els pèls aquests pèls es van acumulant progressivament a l’estómac i formen un cos estrany Els betzoars humans poden estar formats per diversos tipus de substàncies indigeribles, les quals, per raons desconegudes, romanen a l’interior de l’estómac Els més freqüents es componen de cabells, fibres vegetals o ungles La presència d’aquests cossos…
xarcuteria
Alimentació
Conjunt de productes elaborats per tal d’aprofitar trossos del porc difícils d’emprar directament com a aliment a causa del contingut en greix, fibres i cartílags.
Hom hi afegeix espècies i aromes, i a vegades són embolcallats en gelatina Aporten moltes calories, però són difícils de digerir
cinta òptica
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cintes, situades a banda i banda de la base del cervell, i constituïdes per les fibres nervioses òptiques a la sortida del quiasma.
llençol
Indústria tèxtil
Peça de llenç, cotó, lli o d’altres fibres tèxtils, de mides grans i forma rectangular, que hom posa al llit per a abrigall immediat del cos.
monactinèl·lides
Zoologia
Subclasse d’esponges de la classe de les demosponges, que es caracteritzen perquè tenen l’esquelet constituït per espícules megascleres de diverses formes i fibres d’espongina.
La forma i l’hàbitat d’aquestes esponges són molt variables Poden ésser molt petites o molt grosses, com la gegantina copa de Neptú Generalment habiten els fons marins costaners, bé que hi ha espècies a grans profunditats i d’altres que habiten en les aigües dolces
indiana

Indiana i motlles d'estampació
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i estampació permeteren el…
elastina
Bioquímica
Escleroproteïna constituent de les fibres elàstiques del teixit connectiu, dels lligaments dels vertebrats i de les parets dels vasos sanguinis, on va associada amb mucopolisacàrids i mucoproteïnes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina