Resultats de la cerca
Es mostren 2238 resultats
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
Segòvia
L’aqüeducte de Segòvia
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, capital de la província.
Situada al vessant septentrional de la serra de Guadarrama, tingué, com la major part de les ciutats castellanes, un origen militar pel seu emplaçament defensiu a les vores de l’Eresma Les seves funcions bàsiques són les administratives, comercials i militars per a aquestes últimes compta amb l’Academia General de Artillería i l’Archivo General Militar Hi ha algunes petites indústries metallúrgiques i químiquesHabitada pels vacceus, durant el domini romà depengué jurídicament de Clunia Ocupada pels àrabs s VIII, hom els n'expulsà arran de la reconquesta de Toledo 1085 Des del s XII fou un…
Pàdua
Pàdua El Palazzo della Raggione (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al segle IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’adherí a la…
art aragonès
Plat de ceràmica aragonesa de Muel (1600)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Aragó, a partir de la seva formació històrica.
El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de…
jardí

Jardí del palau de Schönbrunn, a Vienna
© Fototeca.cat - F. Gomà
Jardineria
Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents (a diferència del jardí agrícola, que té vegetals productius) que hom destina a esbarjo dels estadants d’un habitatge (jardí privat) o de tot un veïnatge (jardí públic).
En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el jardí italià, i…
Teatre de l’Arxipèlag

Teatre de l’Arxipèlag (Perpinyà)
© Théâtre de l’Archipel / Philippe Ruault
Teatre
Complex escènic de Perpinyà.
Té els origens en el projecte de l’Escena Catalana Transfronterera, impulsat l’any 2009 Pretén bastir una gran infraestructura per a les arts escèniques centrada en la cultura catalana i mediterrània a partir de la collaboració amb l’entitat gironina El Canal - Centre d’Arts Escèniques de Salt N'és el principal impulsor Salvador Sunyer i Bover i ha rebut un important suport financer de la Unió Europea La seu fou inaugurada el 10 d’octubre de 2011 Projectada pels arquitectes Jean Nouvel i Brigitte Métra, és compost per sis edificis i té l’emplaçament a la riba dreta de la Tet, entre els ponts…
Francesc Rico i Manrique
Història
Lingüística i sociolingüística
Erudit i investigador literari en castellà.
Fou catedràtic de literatures hispàniques medievals a la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l’Asociación Hispánica de Literatura Medieval, doctor honoris causa per les universitats de Nàpols i Bordeus, corresponent de la British Academy, patró de l’Instituto Cervantes, conseller de l’Ente Nazionale F Petrarca i secretari general del Centro para la Edición de Clásicos Españoles Des del 1986 fou membre de la Real Academia Española Especialista en literatura medieval castellana i en novella picaresca, publicà, entre altres obres, La novela picaresca y el punto de vista…
Lluís Faraudo i de Saint-Germain
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i erudit.
Fill del diplomàtic Antoni Faraudo i Stagno Feu carrera militar i parallelament estudià filologia romànica a Barcelona Com a oficial del cos d’intendència — on arribà al grau de general de brigada — participà en la campanya de Cuba 1895-98, i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà Tornà a Barcelona i, parallelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, publicà un Recull de textes catalans antichs 1906-12 en divuit fascicles Edità nombrosos texts medievals,…
,
Castell d’Ullastret
Art romànic
L’any 1225, és esmentat documentalment per primera vegada el castell d’Ullastret “ castrum de Oleastreto” El comte d’Empúries, que en devia ésser el senyor, el cedí temporalment al bisbe de Girona, com a garantia d’un conveni, juntament amb la vila d’Empúries i amb el castell de Verges Amb tot, és molt probable que aquest castell comtal ja existís en una època força anterior a aquesta data Després de 1225, les notícies que fan referència a aquest castell també són força escasses L’any 1309, el castell i la vila d’Ullastret consten entre els béns compromesos amb relació al casament del comte…
Santa Eugínia (Peramola)
Situació Aspecte dels escassos vestigis que ens han pervingut d’aquesta antiga capella Arxiu Gavín Les restes de l’església de Santa Eugínia es troben a la collada del serrat de Santa Eugínia Mapa 34-12291 Situació 31TCG557598 Per a arribar a l’indret, des de Peramola s’ha d’agafar la pista que va a Cortiuda Al cap de 12 km, a mà dreta, cal prendre un trencall que ens portarà a la masia d’en Torrent, que és a 400 m A llevant de la casa hi ha l’anomenat serrat de Santa Eugínia MTV-VRM Història Malauradament, aquesta capella no ha deixat cap rastre documental, tot i el seu indubtable origen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina