Resultats de la cerca
Es mostren 24358 resultats
morestan
Alimentació
Química
Insecticida i fungicida orgànic.
És útil per a cítrics, vegetals i fruita seca Pot ésser perillós per a ocells, peixos i insectes benèfics, i també per a algunes fruites o flors
bishidroxietansulfonat de pentamidina
Farmàcia
Química
Derivat diamidínic que es presenta en forma de pólvores cristal·lines de color blanc i gust amarg que es fonen a 180°C.
És un antiprotozoari emprat en el tractament de la vulgarment anomenada malaltia de la son , produïda per Trypanosoma rhodesiense i Trypanosoma gambiense
arsfenamina

Arsfenamina
©
Farmàcia
Química
Derivat organoarsenical conegut també com a arsenobenzol i originàriament patentat com a salvarsan
.
Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics
citarabina
Farmàcia
Química
Nucleòsid sintètic on el radical glucídic és una arabinosa (isòmer de la ribosa).
En l’organisme es transforma en un fals nucleòtid No és activa per via oral Actua en la síntesi de l’ADN en la fase S del cicle de la cèllula, inhibint l’enzim ADN polimerasa La seva administració per via intravenosa se sol fer en perfusió En medicina és emprada com a antineoplàstic i antivíric, sobretot en el cas de l’herpes generalitzat
tonofosfan
Farmàcia
Substància en forma de pólvores blanques, cristal·lines, solubles en l’aigua; conté un 11% de fòsfor.
El tonofosfan és emprat com a estimulant de l’hematopoesi i neoformació òssia
prazosina
Farmàcia
Química
Derivat de quinazolina que es presenta en pólvores de color blanc, molt poc solubles en aigua i alcohol.
S'administra en forma de clorhidrat i per via oral hom aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues o tres hores de la seva administració Actua blocant selectivament els receptors adrenèrgics Hom l’empra com a antihipertensiu, i és més efectiu administrat conjuntament amb un diürètic
eosina
Química
Colorant del grup del trifenilmetà.
Hom la denomina també eosina I , o eosina blava El seu nombre en el Colour Index és 45 000 Hom l’obté per nitració de la 4’,5'-dibromofluoresceïna Es presenta en forma de pólvores de color vermell, totalment solubles en aigua, i amb fluorescència verda en solució alcalina És emprada en la tintura de cotó, llana, paper i en histologia per a tenyir epitelis, nuclis, fibres musculars i d’altres En l' eosina groga els dos grups nitro són substituïts per dos àtoms de brom
aciclovir
Farmàcia
Fàrmac antivíric.
Es tracta del primer quimioteràpic antivíric desenvolupat 1977 En inhibir la polimerasa de l’ADN impossibilita la síntesi d’àcids nucleics vírics i evita selectivament la replicació del virus Actiu contra els virus del gènere Herpes com els VHS, VVZ, el de l’encefalitis herpètica, l’herpes neonatal i l’herpes mucocutani La resistència vírica al fàrmac va creixent lligada a mutacions en els gens dels virus i adquireix importància en pacients immunodeprimits sida, pacients sotmesos a trasplantaments o a quimioteràpia, nens amb agammaglobulinèmia, etc
arginina
Bioquímica
aminoàcid
essencial per al creixement, glucoformador, fortament bàsic (pK 1
= 2,18), constituent universal de les proteïnes, present en particular en proporcions molt elevades (fins prop del 75%) en les protamines.
La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C
cloramfenicol

Cloramfenicol
©
Farmàcia
Química
Antibiòtic obtingut per fermentació aeròbica del Streptomyces venezuelae
o per síntesi orgànica, en la seva estructura.
Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’ús al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina