Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
Nyer
Municipi
Municipi del Conflent, a la dreta de la Tet (entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet), límit NW del terme, que en aquest indret passa encaixada en el congost de les Graus.
El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’…
Silla
Una plaça de Silla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit amb la Ribera Baixa, que s’estén en un territori pla a ponent del sector nord de l’Albufera.
L’agricultura, pràcticament tota de regadiu, ocupa tot el terme La séquia reial del Xúquer beneficia 1 400 ha 700 d’arròs a les marjals pròximes a l’Albufera, 400 de taronger, 450 de blat de moro i hortalisses La ramaderia té una certa importància La indústria, que tradicionalment no havia tingut gens de pes, s’ha desenvolupat els darrers anys fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de l’Horta paper, productes químics, adobs, mobles, tèxtil, metallúrgica, pinsos La població havia tingut un ritme lent i constant d’augment fins el 1965 el creixement s’ha accelerat després…
Serrabona
L’antic priorat de Serrabona
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical (Santa Maria de Serrabona), situat al municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), que centra actualment l’antic poble de Serrabona.
Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi installà una comunitat de canonges augustinians La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular també s’edificà la massissa torre que servia de…
Sureda
Vista de conjunt de Sureda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al sector més baix de la comarca, que s’estén des del cim de la serra de l’Albera (puig Neulós, 1 256m alt; pic dels Pradets, 1 175 m alt; pic dels Quatre Termes, 1 156 m alt) fins a la plana al·luvial de la dreta del Tec.
Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda…
cicle
Tecnologia
Sèrie d’operacions efectuades pels gasos operants al cilindre i que es repeteixen periòdicament.
Al cicle de quatre temps , hom hi distingeix les fases següents admissió, compressió, explosió i escapament Teòricament, l' admissió comença en obrir-se la vàlvula d’admissió amb el pistó al PMS punt mort superior i s’acaba al PMI punt mort inferior En aquest punt comença la compressió de la mescla, i amb la vàlvula d’admissió tancada el pistó puja fins al PMS Llavors té lloc l' explosió , i els gasos s’expandeixen empenyent el pistó cap al PMI tot seguit s’obre la vàlvula d' escapament , i el pistó, aprofitant l’impuls, puja cap al PMS expulsant fora del cilindre els gasos…
amplificador magnètic
Electrònica i informàtica
Amplificador de senyals elèctrics que funciona segons un principi electromagnètic.
Bé que normalment hom entén per amplificador magnètic el de tipus estàtic, també cal considerar els rotatius L' amplificador magnètic rotatiu és una màquina elèctrica de corrent continu projectada especialment per a amplificar senyals elèctrics Els tipus més emprats són l’amplidina, el rototrol i el magnicó L' amplificador magnètic estàtic és un dispositiu sense elements mòbils capaç de donar una resposta de potència superior a la de l’excitació, i el funcionament del qual es basa en un fenomen essencialment magnètic Hom en distingeix dos tipus el d’inductància saturable i el d’autosaturació…
desmitologització
Cristianisme
Procés consistent a deslliurar-se de la comprensió mitològica de l’anunci evangèlic.
Aquest terme fou introduït en el llenguatge filosoficoteològic per Rudolf Bultmann el 1941 La meta del programa bultmannià era de fer comprensible a l’home modern, segurament amb un inconfesat afany apologètic, el querigma del Nou Testament, tot deslliurant-lo de les formes i de la comprensió mitològiques amb què brollà, segons els concrets condicionaments del temps i de l’espai en què fou anunciat i elaborat Aquest intent té una llarga prehistòria en la teologia cristiana, per exemple, en el mètode exegètic anomenat allegòric allegoria, en la teologia liberal, etc L’esforç, segons Bultmann…
la Tor de Querol
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol (des d’aigua avall de Cortvassill fins aigua amunt de la Vinyola), al límit amb la Baixa Cerdanya (municipi de Guils de Cerdanya).
El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…
Sant Esteve de Tubau

Sant Esteve de Tubau
Fototeca.cat
Església
Església preromànica del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), al nord-est del terme, prop de la masia homònima.
L’edifici L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant la coberta de l’absis és de volta de canó L’interior s’illumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera rudimentària que…
Sant Vicenç de Gualba
Església
Església romànica de Gualba, situada al centre mateix de la població.
L’edifici L’església no conserva l’estructura original, d’una sola nau, que en època baixmedieval va ser engrandida i reformada Les parts més ben conservades, corresponents a una construcció del segle XI, són la façana principal i l’absis, decorat a l’interior amb unes pintures murals modernes A la façana s’obre el portal d’arc adovellat i arquivoltes d’ornamentació simple També s’hi obren tres finestres, dues que emmarquen la porta i l’altra a sobre, geminades i amb un mainell central de capitell sense relleus Aquesta façana va ser restaurada per la Diputació de Barcelona els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina