Resultats de la cerca

Estudià al Collegi del Patriarca de València, on fou cantoret Hi fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 El 1848 anà a París És un dels primers autors valencians que diferencien clarament el gènere religiós del profà Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor 1855 Assolí anomenada amb el seu Himno a San Mauro , amb un coral per a gran orquestra dedicat a sant Vicent Ferrer i amb un Veni Creator per a orgue que HEslava inclogué en el Museo orgánico

Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista Destacaren Kérim 1887, Le Rêve 1891, L’attaque du moulin 1893, Messidor 1897, Lazare 1905 i Naïs Micoulin 1907 Compongué també un ballet Les Bacchantes , 1912, una Ouverture Héroïque 1883, poemes simfònics La belle au bois dormant , 1886, un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis Musique de Russie et musique de France , 1903 La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré , 1921 i un llibre sobre Zola i llur…

Deixeble de Carissimi a Roma 1640-45, esdevingué mestre de capella a Florència 1646, tenor de la capella pontifícia 1660 i segon mestre de capella de Leopold I a Viena 1666-69 Hom en coneix nombroses cantates de cambra i motets a diverses veus, però es distingí principalment com a compositor d’òperes, entre les quals destaquen L’Orontea 1649 i Il pomo d’oro 1667 Féu una síntesi de tots els elements d’art líric i dramàtic esparsos per Itàlia L’equilibri entre àries i recitatius, iniciat per Monteverdi i mantingut per Cavalli, es trenca amb Cesti a profit de les àries, on es…

Es destacà com a compositor, dins un estil que treia la seva inspiració de l’òpera còmica italiana del s XVIII i del món de les comèdies de Goldoni, bé que incorporant algunes de les conquestes tonals del postromanticisme Durant uns quants anys fou professor del Mozarteum de Salzburg 1939-44, però es dedicà sobretot a compondre Les seves òperes més destacades són Le donne curiose 1903, I quattro rusteghi 1906, en dialecte venecià, Il segreto di Susanna 1909, I gioielli della Madonna 1911, L’amore medico 1913, Sly 1927, La vedova scaltra 1931, Il campiello 1936 i La dama boba 1937…

Fou deixeble de Schönberg Professor a Viena des del 1929, el 1939 es traslladà a la Gran Bretanya i el 1945 fou nomenat professor a Oxford Compongué 9 simfonies 1945-71, algunes òperes, ballets i música de cambra i per a orquestra El seu nom, però, va lligat sobretot al camp de la musicologia bizantina Escriví Byzantinische Musik 1927, Trésor de musique byzantine 1936, Eastern Elements in Western Chants 1947, A History of Byzantine Music and Hymnography 1949, etc Fou un dels fundadors i directors dels Monumenta Musicae Byzantinae , en els quals publicà Die Hymnen des Sticherarium…

El membre més destacat fou Francis Casadesús París 1870 — Suresmes, prop de París 1954 Deixeble de Lavignac i de César Franck, reorganitzà el conservatori nord-americà de Fontainebleau 1921 És autor d’obres de cambra, de poemes simfònics i d’òperes Cachaprès 1924, La chanson de Paris 1924, Bertran de Born 1925 i La Fête des Géants 1944 El seu nebot, Robert Casadesús París 1899 — 1972, pianista i compositor, estudià piano amb Diémer i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis Féu una carrera de virtuós internacional És autor de tres simfonies, dos concerts per a piano i nombroses…

Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc

Deixeble de Cvon Sternberg i d’Ernest Bloch Residí a París del 1922 al 1930, on compongué música d’avantguarda Ballet mécanique per a vuit pianos, percussió i sorolls d’hèlix d’avió, el qual fou utilitzat per a la pellícula, del mateix nom, de Fernand Léger De nou als EUA, compongué més aviat en estil neoclàssic És autor de tres òperes, dos ballets, sis simfonies, música de cambra i de piano i de la música de més d’una vintena de pellícules The Plainsman, 'La conquesta de l’Oest’, 1936, de Cecil B De Mille We were Strangers , ‘Érem forasters’, 1949, de John Huston, etc

Ballarina i actriu a Zuric i Berlín, la seva trobada amb el cercle d’artistes que incloïa Frank Wedekind, Kurt Weil —amb el qual es casà el 1925— i Bertolt Brecht fou decisiva en l’orientació de la seva carrera El mateix Brecht escriví papers especialment pensats per a ella a Mahagonny i a L’òpera de tres rals , que musicà Weil Tots tres fugiren del nazisme i es refugiaren a París i finalment als Estats Units el 1933, on Lenya interpretà a Broadway totes les òperes i els musicals del seu marit Amb el temps, les interpretacions de Lenya han esdevingut prototípiques de l’obra vocal…

Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la categoria de dansa