Resultats de la cerca

Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…

Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…

Característiques del grup Aranèids, II 1 Tetragnatha extensa × 2 2 Argiope bruennichi × 2 3 Araneus diadematus × 2 4 Pisaura mirabilis × 2 5 Cyrthophora citricola × 2 6 Steatoda grossa × 3 7 Lycosa fasciventris × 2 8 Ero furcata × 3 9 Menemerus semilimbatus × 3 10 Leptorchestes mutilloides × 3 11 Walckenaera acuminata × 6 Marisa Bendala Aranèids, I 1 Synaema globosum × 3 2 Atypus affinis × 2,5 3 Scytodes thoracica × 2,5 4 Clubiona × 2,5 5 Dysdera erythrina , × 2,5 6 Eresus niger × 2,5 7 Micrommata virescens × 5 8 Asagena phalerata × 2,5 9 Phrurolitus × 2,5 10 Uroctea durandi × 2,5 Marisa…

Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de Segarra, al SW amb Guimerà, i a l’W amb Verdú aquests dos darrers termes de l’Urgell Montornès de Segarra s’estén per la vall mitjana del Cercavins, que, provinent del veí terme de Montoliu de Segarra, travessa el…

Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…

Situació i presentació El terme municipal de Vallbona d’Anoia, de 6,45 km 2 , s’estén a l’esquerra de l’Anoia que el separa del de Cabrera d’anoia, a la seva sortida del congost de Capellades Limita a l’E i al SE amb Piera, al SW amb Cabrera d’Anoia, a l’W amb Capellades i al NW amb la Pobla de Claramunt El curs del riu segueix a partir de Vallbona una falla en direcció NW-SE perpendicular a la Serralada Prelitoral i deixa enrere la Conca d’Òdena i la Depressió Central per solcar la plana penedesenca Aquest sector de la vall de Vallbona és accidentat al N pels vessants de la serra de Miramar…

Situació i presentació El terme de Masdenverge, d’una extensió de 14,61 km 2 , és situat a la plana de la dreta de l’Ebre, aigua amunt d’Amposta El municipi, però, no arriba a tocar el riu La seva forma allargassada, en direcció de tramuntana a migdia, limita al N amb el terme de Tortosa Baix Ebre, a l’E amb Amposta, al S amb Freginals, i al sector de ponent amb Godall, la Galera i Santa Bàrbara Les terres són força planeres i solament són lleugerament accidentades al SE pels darrers contraforts de la serra de Montsià, on s’assoleixen alçàries superiors a 100 m al sector conegut com les…

Situació i presentació El terme municipal de Granyena de les Garrigues, de 20,47 km 2 , s’estén a ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià, al primer coster garriguenc 350-400 m alt, prolongació deprimida dels de la Segarra Limita amb els municipis segrianencs d’Alcanó NW i Torrebesses W i amb els garriguencs de la Granadella S, el Soleràs SE i el Cogul NE El poble de Granyena és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu està sistemàticament marcat pels ramals que s’adapten als desnivells del terreny, ocupats pels conreus d’oliveres, ametllers i cereals entre valls…

És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn S’hi pot veure la planta de l’edifici en forma de creu grega F Tur L’església de Sant Martí de Romanyà és el temple parroquial del poble de Romanyà de la Selva, situat en una carena de la serra de les Gavarres, a l’extrem septentrional del terme El nucli habitat és format per mitja dotzena de masies situades a l’entorn de l’església La resta s’escampa per les clarianes dels boscs que cobreixen la serralada Mapa 334M781 Situació 31TDG987338 Per anar-hi hi ha tres camins diferents, les carreteres que porten a Romanyà des de…