Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…
Gustavo Dudamel

Gustavo Dudamel
© Mathias Bothor / San Francisco Symphony
Música
Director d’orquestra veneçolà.
Es formà en l’àmbit de l’ambiciós projecte Sistema de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela que rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts 2008, on estudià violí, composició musical i, a partir del 1996, direcció d’orquestra El 1999 fou nomenat director de l’Orquesta Sinfónica de la Juventud Venezolana Simón Bolívar, sota el mestratge del seu fundador, José Antonio Abreu Es donà a conèixer el 2004 en guanyar el concurs de direcció Gustav Mahler L’any següent debutà als Proms festival de concerts d’estiu de Londres i dirigí, per primera vegada, les orquestres filharmòniques d’…
escrit de greuges
Escrit en què l’apel·lant exposava davant el tribunal superior els greuges que creia haver rebut de l’inferior i demanava que la sentència d’aquest fos revocada o modificada.
negre
Història
Durant el regnat de Ferran VII d’Espanya, nom que els absolutistes donaren als liberals, com a resposta a la denominació de serviles que els absolutistes havien rebut dels liberals.
factor d’utilització
Electrònica i informàtica
En un sistema d’il·luminació, relació entre el flux lluminós rebut en un pla de referència (que sol ésser el pla de treball) i el flux emès per les làmpades.
Expressa, doncs, el grau d’aprofitament del flux lluminós produït
lidar
Meteorologia
Instrument d’exploració remota activa que emet i rep ones electromagnètiques de longitud d’ona semblant a la llum per a determinar certes propietats de l’aire o d’una superfície.
El terme és l’acrònim de l’anglès Light Detection and Ranging Opera d’una manera similar a la d’un radar , però en lloc d’utilitzar freqüències de ràdio utilitza un làser , en mode polsat o continu El primer lidar fou presentat el 1961, poc després de la invenció del làser, i les primeres aplicacions foren en el camp militar És emprat en camps molt diversos, com ara la navegació aèria, marina i terrestre la cartografia l’urbanisme i l’arquitectura la meteorologia l’agricultura, o l’arqueologia En estudis atmosfèrics i de la composició de l’aire especialment amb relació als contaminants, a…
radioenllaç
Sistema que permet de transmetre informació entre dos punts, mitjançant la utilització d’ones radioelèctriques..
Normalment aquests punts no són terminals de la informació emissor o destinatari, sinó reemissors del senyal rebut Un radioenllaç permet d’establir bandes de transmissió dins cadascuna de les quals hi pot haver un cert nombre de canals Poden ser terrestres o per satèllit artificial Els sistemes de radioenllaç per satèllit tenen l’avantatge, respecte als terrestres, de presentar menys etapes amplificadores entre l’origen i el destí Com que en cada etapa el senyal enviat degenera, els radioenllaços per satèllit tenen una millor qualitat del senyal Tot i això, presenten l’…
Medievalia
Historiografia catalana
Revista d’història medieval que es publica periòdicament des del 1980 en el marc de l’Institut d’Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Segons els seus criteris fundacionals, exposats per Frederic Udina i Martorell en la presentació del primer número, la revista pretenia publicar algunes de les contribucions del Curs d’Estudis Medievals organitzat anualment per l’esmentat Institut Amb el temps, aquesta orientació inicial s’ha anat ampliant, i ha passat a ser un recull d’investigacions dels membres de l’Institut i d’altres investigadors d’àmbit nacional i internacional Hi destaquen algunes contribucions de medievalistes de reputació internacional, com Robert I Burns, Geo Pistarino i Charles-Emmanuel Dufourcq, Georges Duby,…
Josep Tabernero i Caturla
Medicina
Metge oncòleg.
Llicenciat en medicina 1987 i posteriorment doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en 1989-92 obtingué l’especialització en oncologia mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on l’exercí al departament d’oncologia en 1993-97 Aquest any passà al servei d’oncologia de l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron , on fou successivament metge especialista fins el 2005 i cap de secció fins el 2010 Aquest any esdevingué cap de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia VHIO i posteriorment n’esdevingué director És responsable de la Unitat d’Investigació de Teràpia…
Anna Lizaran i Merlos
Cinematografia
Actriu.
Vida A set anys començà a treballar en La Passió del seu poble A Barcelona estudià teatre al Centre d’Estudis Nous, i a París es formà a l’escola d’interpretació de Jacques Lecoq El 1971 cofundà el grup Comediants i també forma part del nucli que creà el Teatre Lliure de Barcelona 1976 És una de les actrius més representatives del teatre català modern Ocasionalment també ha fet de directora i ha rebut els premis Memorial Margarida Xirgu 1981-82 per La nit de les tríbades , el Nacional de Teatre 1984 de la Generalitat per Al vostre gust , el Max de les arts escèniques 2001 per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina