Resultats de la cerca
Es mostren 766 resultats
Joan Antoni Balbas i Cruz
Historiografia catalana
Erudit.
Cursà estudis de diplomàtica a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris Exercí com a bibliotecari de l’Institut Provincial de Segona Ensenyança de Castelló de la Plana, on ocupà també els càrrecs de director del Museu Provincial de Belles Arts i de cronista de la ciutat D’ideologia liberal, participà en la vida pública local com a collaborador de la premsa i regidor municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando La seva obra historiogràfica, malgrat que utilitzà documents…
José Villó Ruiz
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat amb grau en dret civil i canònic 1864, el 1866 impartí l’assignatura d’història universal a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid L’any següent es doctorà en aquesta mateixa universitat amb un treball titulat Juicio crítico sobre el reinado de San Fernando i també fou nomenat catedràtic supernumerari de la Facultat de Filosofia i Lletres de València, poc abans que esclatés la “primera qüestió universitària” Durant el Sexenni Democràtic, s’identificà plenament amb l’opció política que representava el republicanisme de Castelar i arribà a ser…
Jordi Turull i Negre

Jordi Turull i Negre
© Parlament.cat
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en l’àmbit de la gestió pública municipal, amb càrrecs de responsabilitat als ajuntaments de Gurb, Sant Vicenç de Castellet, Sant Adrià de Besòs i Sant Cugat del Vallès Gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, ha impartit la docència a la UAB El 1983 s’afilià a la Joventut Nacionalista de Catalunya JNC, branca juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit refundat el 2016 en el Partit Demòcrata Europeu Català , en el qual ha continuat Per aquest partit, fou…
Josep Serra i Campdelacreu
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg, literat i cronista de la ciutat de Vic.
Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor…
, ,
Josep Roca i Roca
Josep Roca i Roca en un dibuix d’Apel·les Mestres
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber 1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També collaborà, entre…
,
Joan Güell i Ferrer

Joan Güell i Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Fabricant i economista, brillant polemista i figura central del proteccionisme.
El 1809 s’inicià en el negoci del seu pare, el comerciant Pau Güell i Roig, emigrat a la República Dominicana, i passà amb ell a Amèrica Tornà molt aviat a Catalunya amb la finalitat de fer estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona En morir el seu pare, arruïnat, es traslladà a Cuba el 1818, on residí més de quinze anys A partir de 1821 es dedicà de ple a l’activitat empresarial, i arran de la seva capacitat arribà a monopolitzar pràcticament el mercat de l’Havana i s’enriquí esdevingué cap de l’associació del grup d’empreses comercials de la ciutat El 1835 tornà de nou a Barcelona…
Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Polític, advocat i periodista.
Fill del polític Manuel Duran i Bas Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’…
,
Unitat del Pallars
Partit polític
Partit comarcal inscrit al març de 1995 i promogut per Pablo Noy que concorregué a les eleccions municipals d’aquest any a Sort (148 vots, 13,1% i 1 regidor), Tremp (64 vots, 2,1%) i altres poblacions del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.
Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Germà de Joan Llimona Format des de petit amb Frederic Trias, i després a Llotja, amb els Vallmitjana i amb Nobas El 1880 obtingué, amb El fill pròdig , la pensió Fortuny per a estudiar a Roma, on anà amb el seu germà Allà treballà al taller d’Enric Serra i assistí a l’acadèmia Gigi El mateix 1880 enllestí les dues obres exigides per la pensió Patrici romà Museu d’Art Modern de Barcelona i l’esbós eqüestre per al Ramon Berenguer el Gran versió definitiva a la plaça de Ramon Berenguer de Barcelona Novament a Barcelona, féu relleus per al monument a Colom 1886 i diverses obres per a l’…
allotjament
Història
Hostalatge que la població civil estava obligada a proporcionar als soldats en temps de guerra.
Sistema d’aquarterament molt utilitzat per les monarquies europees durant els s XVI i XVII, i que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formades per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats Quan els monarques hispànics començaren d’organitzar els exèrcits mercenaris característics de l’Europa moderna, es produïren les primeres tensions entre les autoritats catalanes i les castellanes a propòsit dels allotjaments A través dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina