Resultats de la cerca
Es mostren 2423 resultats
Traumatisme renal
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes renals els trastorns produïts als ronyons a conseqüència d’impactes violents, en general els que actuen directament sobre la zona lumbar Causes Els traumatismes renals són causats per impactes d’una intensitat i amb un mecanisme d’acció capaços de lesionar els ronyons El traumatisme renal es pot presentar, bàsicament, a partir de tres tipus de mecanismes El més habitual és una contusió directa sobre la zona lumbar que provoqui una depressió de les darreres costelles, les quals aleshores comprimiran el ronyó per aquest mecanisme es produeixen traumatismes…
Miocardiopatia restrictiva
Patologia humana
Definició L’anomenada miocardiopatia restrictiva és una afecció poc freqüent que es caracteritza per la proliferació de fibres de collagen —és a dir, fibrosi del miocardi ventricular— o bé pel dipòsit de diverses substàncies, com és l’amiloide o l’hemosiderina, que provoquen rigidesa muscular i dificultat de distensió a l’hora de rebre la sang procedent de les aurícules Causes i tipus En la majoria dels casos, aquest trastorn és degut a d’altres malalties i s’anomena miocardiopatia restrictiva secundària Quan no es detecten altres malalties causals, aquesta afecció rep el nom de…
Prova de funció renal
Patologia humana
Un altre tipus d’exàmens practicats molt sovint són les proves de funció renal , que consisteixen en una sèrie de determinacions efectuades en el plasma i l’orina, que indiquen l’eficàcia de les diverses funcions que realitzen els ronyons Les proves de funció renal més senzilles són les determinacions dels nivells plasmàtics d’urea i creatinina , que normalment s’inclouen en les anàlisis de sang rutinàries La urea i la creatinina són dues substàncies de rebuig que es produeixen en el metabolisme de les proteïnes i que el ronyó elimina constantment per tal de mantenir l’equilibri…
comtat del Maine
Història
Territori, amb centre a Le Mans, regit per comtes, que es feu hereditari amb Hug I (955).
El 1126 passà als comtes d’Anjou per l’enllaç de la comtessa Eremburga amb Folc V d’Anjou El comte Enric I esdevingué rei Enric II d’Anglaterra i el rei Felip II de França arrabassà el comtat a Joan I sense Terra 1203 Lluís IX el donà 1232 al seu germà Carles I, comte d’Anjou i rei de Nàpols i Sicília, i el fill d’aquest, Carles II, el cedí, amb el comtat d’Anjou, al comte Carles I de Valois Carles III del Maine, mort el 1325 En morir el comte Carles V del Maine 1481, aquest feu hereu el rei Lluís XI de França, que l’incorporà a la corona Des d’aleshores serví d’apanatge a diferents prínceps…
medul·la òssia
Anatomia animal
Substància tova que omple les cavitats dels ossos i constitueix una part principal del sistema hematopoètic.
L’estructura de la medulla òssia obeeix al pla general de constitució histològica dels òrgans hematopoètics El teixit pròpiament hematopoètic és constituït per parènquima i estroma L’hemopoesi es realitza a partir d’una primera cèllula anomenada cèllula germinal pluripotent, de la qual deriven les tres línies cellulars que donaran lloc als eritròcits, als granulòcits i monòcits i a les plaquetes La constància de la composició morfològica de la sang i l’equilibri dels seus elements es justifiquen per mecanismes d’autoregulació La medulla òssia representa del 3,4 al 5,9% del pes…
El que cal saber de la fol·liculitis, el furóncol i l’antrax
Patologia humana
La folliculitis, el furóncol i l’àntrax són alteracions molt relacionades entre si, perquè són causades per una infecció dels follicles pilosos que és deguda, en tots els casos, a l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus És molt important d’efectuar un tractament adequat de la folliculitis, encara que pugui semblar una alteració poc important, ja que pot causar el desenvolupament de furóncols o àntraxs que poden ocasionar complicacions greus Si hom té una folliculitis, cal saber els factors que l’han afavorida, com podria ésser un afartament excessiu o l’aplicació sobre la pell de…
Eritromelàlgia
Patologia humana
L’ eritromelàlgia constitueix un trastorn degut a una reacció desmedurada a l’escalfor que es caracteritza per l’aparició d’episodis d’envermelliment, coïssor, punxades i cremor localitzats en les extremitats superiors i inferiors Els símptomes són causats per una dilatació sobtada de les artèries petites, a conseqüència de la qual s’esdevé un augment del volum i la velocitat a què circula la sang en les zones afectades Aquest trastorn pot tenir un origen desconegut i manifestar-se en persones que no tenen cap altre problema, o bé ésser degut a d’altres afeccions com ara…
El jejú-ili
Anatomia humana
El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…
Procediments emprats per a obtenir la diagnosi etiològica
Patologia humana
Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o…
Porta d’entrada de les infeccions
Patologia humana
És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments, entren en contacte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina