Resultats de la cerca
Es mostren 1134 resultats
Talles procedents del municipi de Sant Joan Despí
Art romànic
Del municipi de Sant Joan Despí procedeixen dues peces de talla en fusta, romàniques, que es conserven actualment en una collecció particular Una d’elles és un cap d’una marededeu que probablement formava part de l’antiga imatge de la Mare de Déu del Bonviatge, que es venerava en la capella del mateix nom situada davant l’església parroquial L’altra talla que ha pervingut, pràcticament sencera, podria procedir de la mateixa església parroquial De cap de les dues peces no tenim testimoni fotogràfic, i deixem constància de la seva existència MLIR Marededeu La marededeu sencera de Sant Joan…
Sant Martí d’Odelló (Font-romeu)
Art romànic
Situació Portada de l’església del segle XII, inicialment al mur de migjorn i traslladada posteriorment al mur de ponent ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea El poble d’Odelló és situat als vessants del roc de la Calm L’església parroquial de Sant Martí és a l’interior de la localitat Una de les seves façanes dona al carrer i l’altra a una petita placeta Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 56” N - Long 2° 2’ 7” E Per a anar-hi, cal seguir la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix i després d’haver fet 15 km agafar una carretera local, a mà esquerra, en direcció nord-oest, que va a Vià i…
Felip V d’Espanya

Felip V d’Espanya, en un oli sobre tela de Jean Ranc (1723)
Història
Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05), de Sicília (1700-13), de Nàpols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…
Sant Bartomeu de Llaés (Ripoll)
Art romànic
Situació La parròquia de Sant Bartomeu de Llaés es troba situada en una vall enlairada, al peu de la serra de Milany, al cantó extrem del terme, al sud-est, en un indret d’una gran bellesa Mapa 294M781 Situació 31 TDG315772 Per a arribar-hi, el camí més normal és una pista que es troba en relatiu bon estat de conservació, la qual surt de la carretera N-152, a mà dreta, anant a Ripoll, tot just passada la baixada de Terradelles Aquesta pista travessa el riu Ter i s’enfila vers el mas Serra, tot passant per sota Sant Vicenç de Puigmal i el gran mas de la Vila de Llaés, enfront del qual hi ha el…
Pietro Metastasio
Música
Llibretista i poeta italià.
El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…
música de Copenhaguen
Música
Música desenvolupada a Copenhaguen (Dinamarca).
Les primeres notícies sobre música profana daten del segle XV, però els segles XVI i XVII foren una època d’esplendor, especialment el regnat de Cristià IV 1588-1648, en què foren convidats a la cort danesa un bon nombre de músics estrangers, entre els quals hi havia l’anglès J Dowland i l’alemany H Schütz Al segle XVIII començaren les representacions d’òpera i de ballet al palau reial En un principi, l’òpera no fou acollida amb gaire entusiasme i aquest fet, juntament amb l’onada pietista que dominà el país durant el regnat de Cristià VI 1730-46, provocà que aquests gèneres no prosperessin…
Crist Majestat de Sant Bartomeu d’Igualada
Art romànic
Talla de fusta policromada, actualment conservada al Museu Episcopal de Vic, segons una fotografia dels anys 20, anterior a la restauració de la peça Arxiu Mas Procedent de la capella de Sant Bartomeu d’Igualada, al Museu Episcopal de Vic MEV núm 789 es conserva una talla en fusta d’àlber policromada que representa la imatge de Crist en Majestat Crist, assegut sobre un tron de tipus cofre motllurat i amb respatller arquejat, beneeix amb la mà dreta i sosté amb l’esquerra un llibre obert que ostenta una inscripció gòtica Vesteix túnica i mantell obert per davant Aquesta imatge mai…
Grimaldi
Llinatge noble genovès addicte al partit güelf, l’estirp del qual és Ottone Canella (mort vers 1143), cònsol de Gènova el 1133.
El seu fill Grimaldo Canella mort el 1184 també exercí aquest càrrec 1162, 1170 i 1184 i fou pare d’ Oberto Grimaldi mort el 1252, el qual fou comissari de Gènova per la pau amb Pisa el 1188 i tingué quatre fills Ingo Grimaldi originà tres línies la dels ducs d’Èboli, prínceps de Salern i marquesos i comtes de Sola, la dels senyors d’Antíbol, barons de Canhas i marquesos de Corbons, extingida al segle XIX, i la dels marquesos Grimaldi, radicada a Gènova i que obtingué aquest títol de l’emperador Carles V el 1529 i es fixà a Anglaterra al segle XVII amb Alessandro Grimaldi , mort el 1732 d’…
Carles III d’Espanya

Carles III en un retrat realitzat per Antoine de Favray (1760)
© Heritage Malta
Història
Duc de Parma i de Plasència (1731-35), rei de Nàpols (1734-59) i d’Espanya (1759-88).
Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma Arran de la conquesta de Nàpols i Sicília per Felip V, en fou coronat rei a Palerm 1734 En morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill mascle del seu matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia En marxar a Madrid s’endugué alguns dels ministres més competents dels que l’havien assessorat durant el seu regnat a Nàpols Squillace, Grimaldi, i els confià missions de govern prescindí, per contra, d’altres polítics castellans del regnat anterior S'esforçà…
Lluís XIV de França

Lluís XIV de França en un retrat realitzat per Jean François de Troy
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1643-1715) i comte de Barcelona (1643-52).
Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes de govern…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina