Resultats de la cerca

Per tal d’obtenir-la, després de la sega hom espolsa amb forques o amb rampins les garbes a fi que se'n desprenguin les fulles, hom carmena el cànem i, per tal de depurar-lo, hom el bat amb la mà o un bastonet El cànem, llavors, s’amara en un safareig o bassa durant aquest amarament o maceració es desagreguen els lligaments que uneixen les fibres per acció del bacil Amilobacter Després d’assecat al sol, s’amuntega en una gran garbera prismàtica L’operació del bregat o batuda , anomenada agramada al País Valencià, es fa per colles de treballadors amb un aparell d’esmicolar el cànem, de nom i…

Situació Perspectiva d’aquest edifici d’època romànica tardana, situat dins la vila de Mosset ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de Vedrinyans és a la part alta de la població de Mosset, entre la plaça de la Capelleta i el carrer del Portal de Comagelada Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 40’ 14” N - Long 2° 21’2” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història Tot i que la capella de Vedrinyans, també dita de Comagelada, revela arquitectònicament un origen romànic, les escasses notícies documentals de què hom disposa són ja d’…

Mènsula que procedeix possiblement de l’església de Santa Maria de Montblanc, amb una senzilla decoració geomètrica i un cap humà a l’intradós ECSA - D López El museu conserva tres peces que foren recuperades en els treballs d’habilitació de l’edifici que allotja l’esmentat museu a Montblanc La troballa casual i la proximitat a l’església de Santa Maria de Montblanc fan suposar que aquest material lític correspon a la primitiva església romànica substituïda per l’actual de fàbrica gòtica El museu serva també un Seguit d’esteles procedents del cementiri de l’església de Sant Francesc, que cal…

L’únic bràmid de les nostres aigües és la castanyola Brama brama Es tracta d’una espècie pelágica o mesopelàgica, que a l’estiu s’acosta força a la zona litoral en petites moles S’alimenta d’organismes típicament pelàgics Domènec Lloris Els peixos que integren la família dels bràmids es caracteritzen, entre d’altres coses, per la forma del cos, molt alt i que, si bé pot ésser poc o molt comprimit, sempre té un peduncle caudal fort i destacat Les escates, que són grans, recobreixen el cos i part del cap la línia lateral, en cas d’haver-n’hi, és simple Al cap, alt i amb uns ulls grossos i…

Situació Sitges excavades a la roca utilitzades fins a èpoques ben tardanes per a l’emmagatzematge del gra i la producció de vi ECSA-JI Rodríguez En un aflorament rocós situat uns 100 m al nord del poble de Torre-serona, conegut com el Calvari, hi ha, excavat a la roca, un interessant conjunt de sitges A l’extrem ponentí d’aquesta roca molt grossa hi ha una creu, la qual dona el nom a l’indret Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029166 Torre-serona és a uns 6 km de Lleida per la carretera LP-9221 Per a anar al lloc on són les sitges cal travessar el carrer principal del poble i seguir la carretera…

El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en forma de T

Situació Talla de la Mare de Déu, que fou força restaurada Arxiu ECSA El santuari de la Mare de Déu de Refet es troba 2 km al nord de Seró, al peu de la muntanya de la Força Mapa 33-13328 Situació 31TCG439394 Per a arribar-hi des d’Artesa cal prendre un trencall a mà esquerra que surt de la carretera comarcal 1 313 El trencall es troba ben indicat CPO Història El lloc de Refet és esmentat des del 1133, en què Pere Ramon, per tal de reparar la violació de l’església de Jau, Santa Maria de Pesques, va prometre donar cada any a la mateixa església una lliura de cera mentre visqués i un cop mort…