Resultats de la cerca

A divuit anys, coincidint amb el trasbals del 1968, abandonà casa seva per unir-se a l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua Durant una vintena d’anys, fins que no publicà la seva primera novella Non ora, non qui 1989, treballà en un grapat d’oficis com ara obrer especialitzat de la FIAT, paleta i camioner De formació autodidàctica, s’imposà l’aprenentatge d’idiomes, entre d’altres l’ídix i l’hebreu per a poder llegir directament la Bíblia, a la qual dedica un temps de lectura diària, tot i manifestar-se no creient Des de l’edició de la seva primera novella s’ha convertit en una de…

És constituït per un refrany glossat per dues sèries d’estrofes breus i respectivament parallelístiques, originàriament cantades per dos cors o dues veus a cada sèrie les estrofes s’enllacen mitjançant la repetició del darrer vers de cadascuna al començ de la següent cada estrofa de cada sèrie s’alterna amb l’estrofa corresponent de l’altra sèrie, de manera que el conjunt de la peça és fet de l’alternança de les estrofes parallelístiques de les dues sèries Tanmateix, els exemples conservats setze texts manquen sovint d’una de les sèries o bé de l’…

Durant els anys trenta exercí de redactor al diari El Matí Entre el 1932 i el 1936 participà en diferents Jocs Florals, on fou premiat per proses de caràcter històric sobre el passat mariner de Lloret i per narracions morals El 1933 fundà el periòdic quinzenal Aires Lloretencs És autor d’assaigs i reportatges de tema local i mariner — Lloret de Mar 1959, Dos segles de marina catalana 1961,  Vint anys de turisme a la Costa Brava 1970, La cultura tradicional i el parlar de Lloret 1989, en collaboració amb C Rebollo Tibau, El ballet clàssic català 1984, Diccionari de veus populars i marineres…

És considerat l’autor més interessant de la primera meitat del s XV en el camp de la cançó profana Quasi totes les seves cançons, de gust fi i jovial i d’una gran intensitat d’expressió, són fetes en forma de rondó i a tres veus, la superior de les quals —l’única que duu el text— dibuixa la línia melòdica de més fantasia Les parts de tenor i de contratenor, amb una polifonia no gaire elaborada, semblen destinades a una execució instrumental Són remarcables Triste plaisir et douloureuse joie text d’Alain Chartier, De plus en plus se renouvelle i Filles à marier En la música d’…

El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la…

Estudià composició amb KB Jirák, i es doctorà en musicologia el 1949 Treballà a l’Ostrava Radio Studio i, també a Ostrava, estudià la música popular amb el grup Nota El 1954 es traslladà a Praga, on ha viscut exclusivament dedicat a la tasca de compositor Les seves obres neixen d’una imaginació multiforme i són plenes de fantasia tímbrica, amb múltiples facetes i matisos significatius, de manera que creen una atmosfera fascinant de notable inventiva Entre la seva música orquestral, destaquen Simfonia 1956, Heptameron , per a veus i orquestra, Ernesto Che Guevara 1969 o l' Hommage…

Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista reconstruí el…

El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu de Santa Maria…

Fou iniciat en el món de la música per Elway Bevin, organista de la catedral de Bristol El 1632 ocupà la plaça d’organista de la capella de Saint George de Windsor, càrrec que perdé el 1643 en dissoldre’s la capella, si bé recuperà arran de la seva restauració, al mateix temps que esdevenia gentleman de la capella reial i músic privat de Carles II El 1663 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford La producció vocal religiosa de Child inclou diversos anthems i una sèrie de salms per a tres veus, publicats a Londres el 1639 Algunes de les seves obres, especialment els salms,…

Diplomat a l’École Polytechnique i també en telecomunicacions, treballà com a tècnic a l’RTF abans de fundar-hi el Groupe de Recherche de Musique Concrète El 1968 fou nomenat professor de música experimental al Conservatori de París En la línia del bruitisme del començament del segle XX, Schaeffer definí una pràctica artística que operava amb tot l’espectre sonor i que la institució música no reconeixia com a musical Fabricà collages amb tot tipus d’objectes sonors enregistrats sorolls de la vida quotidiana, instruments desafinats, veus, crits, que transformava mitjançant…