Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Giacomo Balla
Pintura
Pintor italià.
S'inicià en la pintura a través de l’art acadèmic, però després d’una estada a París tornà a Itàlia, convençut de les virtuts de la coloració impressionista i divisionista Es llançà de ple a resoldre els problemes de la llum i del color El 1909 acceptà els postulats dinàmics del futurisme, i en signà el 1910 el Manifesto , amb Boccioni, Severini, Carrà i Russolo Tanmateix, no realitzà la primera obra futurista important fins el 1912 Passeig d’un gos lligat el moviment hi és donat pintant les fases successives del caminar Entre els futuristes, el seu art és el que més s’apropa a l’abstracció…
Rodrigo de Lizana
Història
Ric home aragonès, radicat al Somontano.
Sostingué, al costat de Pedro Ferrándiz de Azagra, senyor d’Albarrasí, una de les primeres revoltes durant la minoritat de Jaume I el rei féu les primeres armes i assetjà Lizana 1220 i la prengué Actuà en la defensa del castell de Montcada contra el rei el 1223, però el 1225 ja actuà al seu costat, i hi romangué en la crisi 1226-27 provocada per la mort de Pero Ahonés Ajudà el rei Jaume en les primeres etapes de la guerra d’Urgell 1228 i li féu costat en les negociacions amb Navarra 1231 Participà en les etapes finals de la campanya de Mallorca 1230, acompanyà el rei en el tercer…
dieta d’Espira
Història
Dieta celebrada a la ciutat alemanya d’Espira diverses vegades.
La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor La segona, celebrada el 1529 març-abril, presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions hom sollicità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’eucaristia Cinc prínceps i…
Jerónimo Merino Cob
Història
Guerriller castellà.
Era rector de Villoviado quan organitzà una guerrilla contra els invasors francesos 1808 Es distingí per l’astúcia i la crueltat i per la disciplina que sabé imposar a la seva gent Després de la batalla de Vitòria 1813 fou enviat a Catalunya Assolí el grau de brigadier i el càrrec de governador militar de Burgos 1814 En acabar la guerra contra Napoleó fou, un quant temps, canonge de Palència Absolutista intransigent, durant el Trienni Constitucional lluità contra el govern liberal i manà l’avantguarda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís En esclatar la primera guerra Carlina s’arrenglerà al…
Sant Martí de Llaneres (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Aquesta església és situada a l’antic municipi de Castell d’Empordà, agregat, d’ençà de l’any 1975, al de la Bisbal L’església és esmentada en un document de l’any 1101, amb el nom de “ Sancti Martini de Laneras” , i en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, amb les variants d’ “ecclesia de Laoneris ” i de “ Laneriis” , respectivament Al segle XIV figura encara com l’església parroquial de Sant Martí de Llaneres posteriorment, però, apareix com la parroquial de Castell d’Empordà L’edifici actual fou començat a construir l’any 1584 Entre els segles XVII i XVIII hi fou construïda, a la…
Domus del Vilar (Sant Pere de Torelló)
Art romànic
També se l’anomenava castell, però mai no tingué un terme jurisdiccional Actualment també se li dona el nom de castell de la Vinyeta En aquesta fortalesa residiren els castlans del castell de Curull que amb aquest nom es documenten el 1068 amb Galald de Curull, si bé l’edifici no es troba fins al 1193, quan Bertran de Curull amb la muller i els fills posà sota la protecció de l’orde del Temple la vila del Vilar El 1275 apareix la família cognominada Vilar amb Bertran del Vilar El 1336 la domus del Vilar ja havia passat a la família Milany pel casament de Francesca del Vilar i…
Castell de Vilamitjana (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Tot i que hi ha notícies de Vilamitjana des de l’any 999, la primera referència al seu castell ja és del segle XI Segons un document del 1029 esmentat per Miret i Sans, Guillem, senyor de Castellbò, va reconèixer a favor de Duran, abat de Santa Cecília d’Elins, certs drets sobre el castell de Vilamitjana, a la solana de la vall de Castellbò, molt a prop del priorat de Santa Maria de Costoja Aquesta fortalesa fou una de les que va refer el vescomte Arnau vers el 1190 Com a part integrant del vescomtat de Castellbò, Vilamitjana es trobava inclosa dins el quarter de Castellbò No hi…
Sant Ermengol del Pont de Bar
Art romànic
La vila del Pont de Bar i la seva església foren destruïdes l’any 1982 per l’aiguat que, la nit del 6 a 7 de novembre, s’emportà el pont i tota la part baixa del poble, a més de deixar malmesa la resta El pont de Bar, construït al final del segle XI —l’any 1081 se signava el compromís dels habitants de Bar i Toloriu, on es comprometien a la seva construcció—, s’ha de situar com a origen d’aquesta població, i de la seva església dedicada a sant Ermengol Tanmateix, la tradició diu que un pont anterior fou edificat per sant Ermengol vers el 1035 i se situa la mort del sant precisament mentre…
Santa Creu de l’Alzina (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
L’església de Santa Creu de l’Alzina estigué subjecta a la pabordia de Mur, primer com a església parroquial i posteriorment com a sufragània de la parròquia de Moror Tot i que el lloc i el castell de l’Alzina són coneguts des del segle XI, les primeres referències de la seva església són del segle XIV En el llibre de la dècima del 1391, dins del deganat de Tremp, el capellà de l’ Olzina hi constava amb dotze sous en aquesta època era encara una església independent Per contra, vers 1526, la rectoria de l’Alzina era ja unida a la de Moror L’any 1904, Santa Creu fou segregada de…
Santa Maria de Sant Mamet o de Sant Mer o de Semmer (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Al nord-est del terme municipal de Pinell, prop ja del vessant que dóna al Segre, hi ha un munt de pedres que són les restes de l’antiga església de Santa Maria de Sant Mamet Si poc es el que ens ha quedat de l’edifici, no és gaire més el que hi ha de documentació Només sabem, per uns documents que guarda l’Arxiu Diocesà de Solsona, que Eriman i la seva muller Ermengard venen el 28 de març de 1026 a Gerard Burriel, i a la seva muller Ermengards, terres, cases
i l’església de “ Sancti Mametis ”, i que després, el 27 de novembre de 1032, Gerard i Ermengards la vengueren a Guadall…