Resultats de la cerca
Es mostren 58707 resultats
Vilopriu

Vilopriu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a l’interfluvi del Fluvià i del Ter, al NW de la comarca, en contacte amb el Gironès (W) i l’Alt Empordà (N).
Situació i presentació Limita a l’E amb Garrigoles, al S amb Colomers, al SW amb Sant Jordi Desvalls, a l’W amb Viladasens, al NW amb Vilaür i al N amb Sant Mori i Ventalló El territori, drenat per diverses rieres, pertany en la seva major part a la conca del Ter només les aigües del rodal de Valldavià van a parar al Fluvià Aquesta zona lleument accidentada és anomenada serra de Valldavià a la contrada i constitueix un dels extrems de l’espai ondulat i boscós, de límits poc precisos, que hom designa amb el nom de terraprims , al qual va a morir, a ponent, la plana alluvial empordanesa Els…
Alfés

Alfés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén al sector SE de la comarca en un paisatge plenament garriguenc Limita amb els municipis d’Aspa E, Lleida E i N, Albatàrrec NW, Montoliu de Lleida i Sunyer W i Alcanó SW, i encara, per un punt al SW, amb el de Sarroca de Lleida Per l’extrem SE confronta amb el Cogul, pertanyent a les Garrigues La plataforma que configura aquest terme és accidentada per diversos tossals, com el Tossal Gros 331 m, al S del poble d’Alfés, o els que s’aixequen a banda i banda del riu de Set, entre els quals hi ha el tossal del Senyor, en el límit NW amb Sunyer El riu esmentat…
Foradada

Vista del nucli de Foradada
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Foradada té una extensió de 28,55 km 2 i limita a l’W i al N amb el terme d’Alòs deBalaguer, al N i E amb Artesa de Segre, també a l’E amb l’enclavament de Montclar, del municipi d’Agramunt Urgell, alS amb Preixens i amb Montgai, i a l’W amb Cubells Foradada s’estén des de tramuntana, per la riba esquerra del Segre divisòria amb Artesa de Segre, fins a la Ribera de Sió, a…
anàlisi demogràfica
Sociologia
Demografia
Mètode d’observació crítica del procés demogràfic d’una població concreta.
És establert per la informació estadística que, amb la descripció, la classificació i l’explicació de les lleis que el regeixen i dels factors que han condicionat aquestes, permet d’establir les perspectives de població estudiada La determinació de l’edat de la població constitueix el primer element de l’anàlisi demogràfica En tot moment hom pot conèixer l’edat exacta d’un individu nombre d’anys, mesos i dies transcorreguts des del dia del naixement o la generació a què pertany un grup d’individus El segon tret característic és el sexe La distribució per sexe s’anomena sex-ratio o relació de…
basquisme
Història
Política
Afermament i defensa de les peculiaritats etnicoculturals del poble basc.
En aquesta actitud han coincidit diversos moviments polítics que propugnen l’autonomia més o menys àmplia del conjunt territorial habitat pel poble basc Les regions basques, cadascuna pel seu cantó, des dels temps medievals i fins a la Revolució Francesa, reeixiren en llur defensa aferrissada dels furs autonòmics, que equivalien a una quasi plena independència Però, malgrat que el poble basc des de temps remots ha tingut consciència de la seva peculiaritat ètnica, el conreu literari de l’èuscar s’inicià tardanament, al segle XVI, i la tendència a la unitat i el procés de conscienciació…
Castell de Navata
Art romànic
Situació Vista del llenç de ponent de la muralla del castell de Navata Al fons hi ha una torre circular, lleugerament atalussada, construïda segurament molt al final de l’edat mitjana J Bolòs Les restes del castell de Navata són situades a aproximadament uns 2 km al sud-oest de la vila La fortalesa medieval fou construïda en un planell que, pel costat de tramuntana, s’acaba en un cingle, al peu del qual corre el riu Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal agafar una pista que surt del poble de Navata en direcció a migjorn venint de Figueres a mà esquerra Quan ja som a prop…
Sant Martí del Forn del Vidre (la Jonquera)
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí ha estat convertida en una masia coneguda per Mas del Forn del Vidre, nom que prové d’un antic forn de vidre que hi havia a l’indret Vista exterior de la capçalera de l’església, des de llevant J A Adell Una vista exterior de l’edifici des del costat de tramuntana, amb l’absidiola corresponent i una porta d’entrada a la nau, avui tapiada F Tur Aquesta església, avui masia, es troba a tramuntana de la vila de la Jonquera, entre el traçat de la carretera N-II i la riba esquerra del riu Llobregat de l’Empordà, prop d’on conflueix la riera del Forn del Vidre Mapa…
Bibliografia del romànic d’Osona
Art romànic
Arxius Arxiu del Capbreu, amb trenta lligalls de pergamins amb uns 2 400 documents i altra documentació de la catedral i propietats seves Arxiu Capitular de Vic, especialment el calaix 6, amb 3 021 perg calaix 7, amb 1 500 perg calaix 9 o Episcopologi calaix 10 o Papes i reis calaix 37, Butlles i privilegis calaix 54 i 55, Beneficis amb 5 096 pergamins Arxiu de la Curia Fumada o Notaria eclesiàstica, amb 3 318 volums o lligalls per notaris 33 intitulats anònims del segle XIII Sèries de Testaments i capítols matrimonials des del 1240 Documentació de Capbreus de monestirs i vària Arxiu de la…
Sant Jaume del Cós (Tavèrnoles)
Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Savassona Fou una sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, per passar després a una simple capella rural L’església és documentada a partir de l’any 1091, quan feia poc que s’havia construït L’any 1162 és esmentada com a Sant Jaume de Cursu L’església era un alou de la canònica de Vic i tant l’església com els seus béns depenien dels canonges vigatans La principal notícia d’aquest temple és la seva dotació i construcció consta en ella que Berenguer Ató la feu construir i la dotà amb béns propis L’edifici…
Organització civil i militar del Pla de l’Estany
Art romànic
Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant…