Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
L'estudi dels sòls
Consideracions generals Concepte de sòl L’espècie humana s’ha interessat per l’ús del sòl des del moment en què es converteix en agricultor, construeix edificis o es planteja obres d’enginyeria civil Això fa que al llarg de la història s’hagin anat acumulant coneixements empírics sobre el comportament del sòl i sobre les seves característiques No obstant això, fins al final del segle XIX, els estudis realitzats tenien un caire molt aplicat Els agricultors, en treballar la terra, marquen involuntàriament una divisió en el sòl, la capa treballada amb els estris agrícoles, en la qual es…
Joan Mates
Art gòtic
Encara que probablement nasqué a Vilafranca del Penedès, fill d’un baster d’aquesta ciutat, i que la documentació el relaciona en diverses ocasions de la seva vida amb aquella localitat, Joan Mates figura sempre, des de l’inici del seu diplomatari, el 1391, com a pintor resident i ciutadà de Barcelona Retaules de Joan Mates dels quals es coneix l’emplaçament original FP Verrié Cal no oblidar aquest origen “que Joan Mates comparteix amb Ferrer Bassa, relacionat en els seus inicis amb la zona de Vilafranca i les Gunyoles” –ha escrit Rosa Alcoy– per constatar que al llarg de tota la seva vida el…
Santa Maria de Covet (Isona)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, on es despleguen els tres absis que encapçalen la nau central i els braços del transsepte ECSA - M Anglada Vista del sector sud-oest de l’església, on s’aprecia la rica i massissa façana amb la portada i la rosassa I el braç dret del petit transsepte ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del petit poble de Covet, situat prop de la carretera d’Artesa de Segre a Isona i Tremp, passat el coll de Comiols JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG405616 Història L’esment més antic conegut de Covet data de l’any 1033, en què el lloc de…
Jocs d’infants
Folklore
Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…
peu de cabra
Carcinologia
Nom donat als crustacis cirrípedes de l’ordre dels toràcics pertanyents als gèneres Lepas, Pollicipes i Scalpellum, caracteritzats pel fet que s’adhereixen a un substrat variable mitjançant un peduncle carnós en el qual hi ha la regió cefàlica, mentre que la resta del cos és protegida per unes plaques calcàries que formen en conjunt la cuirassa o closca del crustaci.
A causa d’aquesta especial disposició, la regió cefàlica es presenta molt modificada, sense antenes ni ulls, i gairebé sense antènules La regió toràcica presenta sis parells d’apèndixs bífids que sorgeixen de les plaques de la cuirassa i actuen com a brànquies L’alimentació, planctònica, depèn també del moviment dels apèndixs toràcics Són hermafrodites, amb fecundació interna i creuada, i el desenvolupament és indirecte mitjançant larves nauplis , metanauplis i cipris , que després d’una vida lliure es fixen L’espècie Lepas anatifera o anatifa , que es fixa a objectes flotants, és comuna a la…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
equilibrament
Tecnologia
Acció d’anul·lar en un cos (una roda d’automòbil, l’hèlix d’un avió, etc) o en un mecanisme (un motor d’automòbil, una màquina rotatòria, etc), que ha de girar a gran velocitat, la resultant de les forces centrífugues (equilibrament estàtic) i llur moment resultant respecte a l’eix de rotació (equilibrament dinàmic) per tal d’evitar que es produeixin vibracions;.
blanc | blanca
Física
Dit d’una llum l’espectre visible de la qual presenta la mateixa intensitat per a totes les longituds d’ona; és palesada per la llum solar a migdia (o una llum anàloga a aquesta) en reflectir-se sobre un cos el factor de reflexió del qual és gairebé 1 per a totes les longituds d’ona de l’espectre visible.
serpúlids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels sabel·limorfs, que habiten dins de tubs calcaris fixos (de vegades amb un opercle que tanca el tub), de cos allargat i tòrax ben diferenciat de l’abdomen, de prosoma molt reduït i boca envoltada d’un cadena de tentacles o plomall branquial terminal cefàlic que surt d’un coll membranós en el primer segment.
Són micròfags Les espècies més importants són Serpula vermicularis sèrpula o cuc de closca, Pomatoceros triqueter cuqueta de closca, Hydroides sp i Spirorbis sp espirorbis Totes elles són comunes a les costes dels Països Catalans
tisanurs
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots, de cos fusiforme i color fosc o grisenc, de vegades amb reflexos metàl·lics produïts a les escates (peixet de coure, peixet de plata); de petites dimensions o mitjanes (fins a 2 cm), tenen 11 segments abdominals i 2 o 3 cercs, antenes llargues, amb múltiples artells, i ulls composts; l’aparell bucal és mastegador.
Viuen en ambients molt diversos humits, secs, foscs, clars sota les pedres, en formiguers, entre la roba, etc L’ordre comprèn més de 400 espècies cosmopolites, omnívores i també fitòfagues, repartides en dos subordres els maquiloïdeus i els lepismoïdeus i quatre famílies Representants més importants de l'ordre dels tisanurs subordre dels maquiloïdeus família dels meinertèllids Machilinus sp Machiloides família dels premaquílids Catamachilis sp Dilta sp família dels maquílids Lepismachilis sp Machilis sp peixet de coure , peixet de paper Petrobius maritimus subordre dels…