Resultats de la cerca
Es mostren 17486 resultats
Els minerals
Els minerals són elements inorgànics que es troben àmpliament distribuïts en la natura, sia en forma pura o combinats amb altres elements, formant compostos inorgànics o orgànics Diversos minerals resulten indispensables per a l’organisme, bé perquè formen part de les pròpies estructures o bé perquè són necessaris per tal de regular certs processos metabòlics En canvi, els minerals no són utilitzats per l’organisme com combustible i, per tant, no tenen una funció energètica Per això, encara que cal una aportació regular de diversos minerals, les quantitats que l’organisme en necessita són,…
Els artiodàctils: senglar, isard, cabra, cérvol i afins
Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3…
seguretat social
Economia
Sistema, i conjunt de mesures, d’assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts.
Comprèn una sèrie de prestacions —econòmiques unes, en forma de serveis sanitaris les altres— que tracten de cobrir un conjunt de necessitats o situacions concretes, referides, en principi, als treballadors assalariats i a llurs familiars, segons el risc i la prestació que hom consideri Per als treballadors “per compte propi” existeix normalment un règim especial que, a diferència de l’anterior, és voluntari i de prestacions més limitades Allò que defineix un sistema d’assegurances socials concret és el tipus de prestacions que estableix la forma en què aquestes són finançades i llur abast…
pena de mort
Dret penal
Pena màxima dintre qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.
Històricament la seva justícia i oportunitat mai no havia estat discutida D’ençà, però, de Cesare Beccaria i d’alguns seguidors seus, com Jeremy Bentham , ha estat abolida progressivament per diferents països, que l’han declarada anticonstitucional Alemanya l’abolí explícitament en la Constitució de la República Federal del 1949, i després de la reunificació mantingué vigent l’anullació A l’Estat espanyol, per l’impuls de Luis Jiménez de Asúa , restà abolida entre el 1931 i el 1938 La Constitució del 1978 tornà a abolir-la, però romangué vigent per a certs delictes militars en temps de…
sufragi
Política
Dret constitucional
Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d’un càrrec o un altre tipus de consulta.
Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo En els comicis de l’antiga Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans La plebs només hi tenia accés a través dels comicis centuriats o del sufragi censatari en cas d’ésser propietari d’immobles De primer només hi tenien dret els llatins presents a Roma el dia dels comicis més tard el dret s’estengué a tots els qui gaudien de la ciutadania romana sempre que s’escaiguessin a Roma Caigut en desús el mot sufragi en el sentit de vot, ha reaparegut en temps moderns amb la implantació de…
cultura megalítica
cultura megalítica El dolmen de la Roca d’en Toni, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.
Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…
lleuda
Història del dret català
Impost que gravava l’entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat.
De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe Guadamir a la canònica…
espai
Filosofia
Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.
La reflexió dels antics filòsofs grecs sobre l’espai anà lligada, inicialment, a l’oposició que hom feia entre el ple pléon i el buit kénon , i hom pot polaritzar llurs posicions en les representades per Parmènides el qual, en negar l’existència del no-res, havia de negar la del buit i per Demòcrit que n'afirmava l’existència per tal de justificar la possibilitat del moviment Plató definí l’espai com l’habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions Posteriorment hom adoptà una idea relacional de l’espai Teofrast el definia mitjançant la…
call

El call de Girona
Turisme de Girona / Jaume Llorens
Història
En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus.
El terme de l’hebreu qahal , ‘assemblea’, ‘congregació’ és documentat des del segle XIII la primera menció és la del call de Barcelona, el 1241 A vegades hi havia dos calls en una mateixa població, com a Barcelona on al costat del call major , o de la Volta , hi havia el call d’En Sanaüja , o de N'Àngela , més petit i a Cervera el call antic , o vell , dins el mur, i el call nou , fora el mur, dits també call sobirà i call jussà , bé que formant una sola aljama Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona,…
carnaval
Folklore
Període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma.
Comença entorn de l’Epifania, però estrictament hom considera carnaval els tres dies anteriors diumenge, dilluns i dimarts al dimecres de Cendra Hom anomena també el carnaval, especialment als Països Catalans, carnestoltes Pel carnaval es manifesten, d’una manera barrejada i confusa, costums i festes molt antics, molt heterogenis i diversos, propis de diferents estadis de la civilització, alguns dels quals, havent estat bandejats pel cristianisme, trobaren en aquest període de l’any possibilitats de manifestar-se En són una mostra els diferents balls, comparseries i mascarades, l’ús de la…