Resultats de la cerca
Es mostren 6191 resultats
La catedral de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt catedralici des de la part nord TAVISA La catedral de Girona o Santa Maria de Girona es troba a la part alta de la ciutat, a l’extrem NE, a tocar de l’antiga muralla, al vessant esquerre de l’antiga vall Umbrosa o de Galligants Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 Història Primeres notícies històriques Es creu, per raó de la continuïtat històrica i per la seva situació excellent, que la catedral primitiva, erigida en el moment en què es va consolidar la diòcesi de Girona, es devia trobar situada al mateix lloc que l’actual, bé que cap vestigi ni troballa…
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…
Diverses peces provinents de la Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Escultura Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, procedents del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, on figuraven amb els núms d’inventari 1 706 i 1 707, dues peces de gres de Montjuïc núms d’inventari 14 397 i 14 398, les quals foren trobades l’any 1887 en fer els fonaments de la façana actual de la catedral de Barcelona * Fragment d’imposta de la primera meitat del s XI, procedent de la catedral i conservada al Mnac-Mac núm inv 14397 ECSA - Rambol La peça amb núm d’inventari 14 397 és un fragment d’imposta, format per tres trossos units tal com es dedueix de les…
L’estructura eclesiàstica als segles IX-X del Gironès
Art romànic
Els bisbes de Girona en època carolíngia El primer bisbe de la restauració carolíngia fou Adaülf 778-788, que era d’origen got Havia obtingut de l’emperador Carlemany un precepte que li atorgava la possessió de la vila de Bàscara El seu successor Valaric n’obtingué investidura en el judici presidit pel comte palatí Ragonfred i per l’arquebisbe de Narbona Nifridi Aquests dos personatges i el seu seguici havien vingut al comtat de Girona en qualitat de missi dominici , enviats senyorials, en virtut dels quals s’establia el capitular referent al regiment del regne franc Una mala transcripció i…
Catalanistes i valencianistes
Enterrament de J Verdaguer, “Cu-Cut”, 19-6-1902 BC El catalanisme va realitzar, a Catalunya, un salt qualitatiu i quantitatiu considerable al llarg de les primeres dècades del segle, i es va estendre des d’un punt de vista social, institucional i cultural Li mancava, però, el definitiu contrast electoral, i d’aquí que fos considerat un problema menor en els àmbits polítics més oficials Existien, però, elements reveladors N’és un exemple la rapidesa amb què s’estenia per Catalunya “Els segadors” com a cant patriòtic, durant el darrer quinquenni del segle Aquesta difusió va ser protagonitzada…
Els celenterats: cnidaris i ctenòfors
Entre els cnidaris trobem organismes que viuen fixats al substrat durant tota la seva vida adulta encara que en alguna fase del seu cicle poden ésser nedadors i planctònics, com ara els coneguts coralls, les gorgònies, les actínies i les anemones Però també n’hi ha que viuen durant tot el seu cicle com a formes nedadores, típicament planctòniques, com ara les meduses La de la fotografia, de l’espècie Cotylorhiza tuberculata , arriba a atènyer mig metre de diàmetre, i no és rar veure-la durant la primavera i la tardor prop de la costa, en aigües superficials els adults neden solitaris i,…
La ciutat medieval de Barcelona
Art romànic
Arqueologia urbana medieval Vista general de les excavacions de l’antic barri de Ribera, a la plaça Comercial ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat Els estudis de Barcelona a l’època medieval han estat basats, fins fa poc temps, en treballs de recerca sobre fonts documentals escrites La recerca arqueològica ha estat reservada gairebé exclusivament al coneixement de l’antiguitat romana o bé a la reconstrucció de períodes anteriors mancats d’altres fonts d’informació Qualsevol de les excavacions que han estat fetes a la ciutat discriminava les etapes i produïa forts greuges comparatius vers…
Amposta
Vista de la ciutat d’Amposta, situada a la riba dreta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Montsià, situat, en gran part, al delta de l’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 138,30 km 2 el més gran de la comarca, el terme municipal d’Amposta és situat a la dreta de l’Ebre, a l’extrem NE de la comarca del Montsià, de la qual és la capital Confronta a tramuntana amb els termes de Tortosa, l’Aldea i Deltebre, de la comarca del Baix Ebre, aprofitant el mateix curs del riu des de la Carrova fins a l’illa de Gràcia A llevant termeneja amb Sant Jaume d’Enveja des de Balada i Carlet fins al canal de desguàs de la bassa de la Platjola, i amb la mar, des del punt anterior fins al començament de l’istme del Trabucador i continua per…
Noruega

Estat
Estat del N d’Europa, a la meitat occidental de la península d’Escandinàvia, que limita a l’E amb Suècia, Finlàndia i Rússia, al S amb la mar del Nord, a l’W amb l’oceà Atlàntic i al N amb la mar de Barents, inclou també les illes Svalbard i Jan Mayen; la capital és Oslo.
La geografia física El sòl de Noruega és constituït per un massís de roques granítiques i esquists, amb cims arrasats per l’erosió de les glaceres quaternàries El massís forma part del gran plegament caledonià, com el d’Escòcia La influència oceànica atenua els contrasts entre el sud i el nord, per la qual cosa l’estudi del territori pot fer-se segons faixes longitudinals que representen diverses regions naturals una franja muntanyosa parallela a la costa, una façana marítima on radiquen els fiords, i la Noruega del SE, situada darrere la muntanya i de clima continental La muntanya, de formes…
novel·la
Literatura
Gènere literari constituït per les dites narracions o descripcions.
La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…