Resultats de la cerca

És conegut amb el títol honorífic de mahatma Estudià dret a Oxford 1888-91 i exercí com a advocat a Bombai, fins el 1893, que partí a Natal, on inicià un moviment en defensa dels indis emigrats basat en la resistència no violenta satyagraha Establí diferents granges cooperatives ashrams i se serví del diari Indian Opinion , fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees Empresonat diverses vegades, tornà al seu país 1914, on, davant la misèria que comportava el colonialisme britànic, propugnà el retorn als sistemes socioeconòmics tradicionals com a enfrontament polític, amb…

Adoptà la grafia Henry Fuseli Ordenat de sacerdot per imposició familiar 1761, deixà l’estat eclesiàstic i anà a Berlín a estudiar art 1763 Establert a Anglaterra 1764, treballà de traductor i, animat i protegit per sir Joshua Reynolds, esdevingué pintor Passà uns quants anys a Roma 1770-78, on amplià coneixements i estudià l’obra de Miquel Àngel Acadèmic el 1790, el 1799 ja era professor de la Royal Academy i el 1804 n'era conservador Malgrat els seus importants contactes amb l’estètica neoclàssica — traduí JJWinckelmann a l’anglès el 1765 i tractà JLDavid i FGérard a Roma — , emprengué com…

Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura recursiva en…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones , de…

El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols, fins que el 1506…

Filla de Jaume III de Mallorca i Constança d’Aragó Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà…

El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa Poeta i novellista Baal Babylone , 1959 L’enterrement de la sardine , 1963, etc, és conegut sobretot com a dramaturg Pique-Nique en campagne 1952, Orchestration théâtrale 1959, Fando et Lis 1964, L’Architecte et l’empereur d’Assyrie 1967, etc Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd Volemoi un petit milliard 1977, Le pastaga des loufs ou ouverture orang-outan…

Descordant la surera a dalt carregant la pelada a baix La Ilustració Catalana , 1903 Francesc Oller i Martinell va néixer a Cassà de la Selva el 1869 El seu avi era taper i la població, arran de les Gavarres, tenia una llarga tradició surera Als setze anys passà a França Durant algun temps treballà com a carrador en una fàbrica de Tolosa Després s’establirà a la Xampanya, primer a Epernay i després a Reims El 1892, quan tenia vint-i-tres anys, creà la seva pròpia empresa, que tenia dues seus la francesa a Reims i la catalana al seu poble La guerra de 1914-18 aturà per força les seves…

Jugava d’extrem i es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil Com a jugador del Barcelona Atlètic, debutà amb el primer equip del Barça 1988-89 i la temporada següent s’incorporà a la plantilla El 7 de desembre de 1989, en el partit de la Supercopa d’Europa disputat a San Siro, patí una greu lesió que estroncà la seva carrera Romangué al Barça, inactiu, fins la temporada 1990-91, i posteriorment jugà amb el Múrcia 1991-92 i la Unió Esportiva Figueres 1992-93, on es retirà Amb el Barça jugà 51 partits i marcà 4 gols Guanyà una…

S’inicià al Collegi Valldemia de Mataró, passà pel Santa Anna de Mataró i el Club Deportivo Mataró, amb el qual fou campió de Catalunya i d’España juvenil 1962 Dirigí el primer equip del Club Deportivo Mataró 1962-70 i assolí l’ascens a primera divisió en guanyar el Trofeu Gonzalo Aguirre 1963 S’incorporà al Centre d’Esports Manresa 1970-77, i, en la primera temporada, fou triat el millor entrenador de la màxima categoria La temporada 1971-72 el Manresa disputà per primera vegada una competició internacional la Copa Korac Posteriorment fitxà pel Joventut de Badalona 1977-79, amb el qual…