Resultats de la cerca
Es mostren 2392 resultats
Derecha Social
Partit polític
Partit fundat al març de 1931 a Barcelona sota l’empar del Comitè de Defensa Social de Barcelona (vinculat a la desaparició el 1926 de la Federación Cívico-Somatenista promoguda per La Traza).
Es proposà “estimular e infundir en la clase trabajadora el buen espíritu cristiano de amor a la paz, a la familia y al trabajo, amén que laborará por la causa de la Religión, la Patria y la Monarquía” Al setembre de 1933 es transformà en Concordia Ciudadana i es dissolgué en iniciar-se la Guerra Civil Al juliol de 1936 el partit, segons Melchor Pelegrí Palou president i fundador, “se disolvió atendidas las circunstancias que nuestra guerra civil trajo consigo en esta zona, con las consiguientes persecuciones de que fueron objeto los componentes de la junta, y que falto de…
Guillem Nadal i Blanes
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Es doctorà a Madrid en dret i filosofia i lletres i el 1933 ingressà al cos diplomàtic Collaborà a “La Nostra Terra” i a l’“Almanac de les Lletres” Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lullistica Publicà el recull poètic de caràcter intimista 14sonets i una cançó 1973 Cal remarcar les sevestraduccions al català d’obres d’autors alemanys i russos La cançó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke 1953 i Les coses en els “Sonets a Orfeu” 1957 de RM Rilke Tonio Kröger 1955 de Thomas Mann i Poemes 1975 de Gottfried Benn, entre d’altres És també…
Joan Dotras i Vila
Música
Compositor i pianista català.
Es formà bàsicament a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i orientà la seva carrera com a pianista El 1942 fou nomenat catedràtic de piano al mateix centre i el 1967 n’assolí el càrrec de sotsdirector Alguns dels molts deixebles que tingué han esdevingut, posteriorment, personalitats importants dins el panorama musical català, com és el cas, per exemple, d’Antoni Ros Marbà Les seves composicions estan molt arrelades a la tradició Autor de diverses sarsueles, entre les més populars destaquen La embajada en peligro , El caballero del amor i Romanza húngara Es dedicà…
Edward Friedrich Mörike
Música
Escriptor alemany.
La mort del seu germà, un amor desgraciat i la incompatibilitat de la seva condició de pastor luterà amb els dubtes de religió que l’assetjaven donaren a la seva obra un caràcter ombrívol que, tanmateix, coexistí amb ocasionals expressions d’humor Molt afeccionat a la música, mostrà una devoció especial per WA Mozart, a qui feu protagonista d’una de les seves narracions més celebrades, Mozart auf der Reise nach Prag 'Mozart en el viatge a Praga', 1855, i a la vegada demostrà una clara aversió per R Wagner La música, d’altra banda, és un tema recurrent en els seus poemes, que…
Roland Barthes
Música
Filòsof i crític francès.
Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la significació sentit o…
Pigmalió
Mitologia
Personatge de la mitologia grecoromana.
Rei de Xipre, s’enamorà d’una escultura d’Afrodita, la qual, per tal de complaure'l, donà vida a l’estàtua De la unió d’aquesta amb Pigmalió nasqué Pafos El mite és esmentat, entre d’altres, per Ovidi i també per Virgili a l' Eneida La versió que fa de Pigmalió l’autor de l’estàtua ha estat represa per nombrosos escriptors des de l’edat mitjana, que han convertit el mite en símbol del poder inspirador de l’amor D’entre aquestes recreacions destaquen les de Jean de Meung al Roman de la Rose 1275-80, les obres teatrals homònimes de JJ Rousseau 1770 i GBShaw 1913 i el poema de…
Senza Tempo
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1990 pels ballarins i coreògrafs Inés Boza i Carles Mallol.
Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo 1990, Cuento sin título 1992, Capricho , Cien años 1994, Robadors de sal 1995, Lazurd, viaje a través del agua 1998 i Zahoríes 2000, que completaren la seva Trilogía del agua , Frena mi amor 2001, Peixos a les butxaques 2002, El jardí inexistent 2004 i El bosque de Marcela 2004 També han fet incursions en el món del vídeo dansa Capricho als terrats 1996 Els seus espectacles de teatre dansa continuen reflectint la influència de Pina Bausch, per bé que han aconseguit construir un…
cesalpiniàcies
Botànica
Família de lleguminoses integrada per unes 1.500 plantes llenyoses, pròpies de les regions tropicals i subtropicals amb representants a la regió mediterrània.
Presenten fulles paripinnades, proveïdes d’estípules, amb flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corolla i estams generalment lliures Els fruits són en forma de llegum, generalment indehiscents Cesalpiniàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Caesalpinia sp cesalpínia Caesalpinia coriaria dividivi Caesalpinia echinata brasil Caesalpinia sappan arbre de sapan Ceratonia siliqua garrofer , garrover Cercis siliquastrum arbre de l'amor , arbre de Judes, garrofer bord Copaifera sp copaier Delonix regia delònix Distemonanthus benthamianus movingui Gleditsia…
elogi
Literatura
Discurs en lloança d’una persona viva o difunta (panegíric) o bé d’objectes o conceptes abstractes.
A Grècia i a Roma, era una inscripció fúnebre redactada en metres diversos hexàmetres, dístics elegíacs Es destaquen els dels Escipions, de Plaute i d’Enni Més tard fou un pretext per a fer exercicis retòrics brillants i també certs escrits importants elogi de l’amor al Banquet de Plató A causa del seu càracter solemne i ampullós se'n produïren de seguida paròdies burlesques, molt imitades posteriorment La variant més estesa de l’elogi fou la fúnebre Elogi fúnebre dels atenesos, de Tucídides Conreat a Roma, amb el cristianisme adoptà, juntament amb el to de lloança, unes formes…
Manuel Penella i Moreno
Música
Compositor.
Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito Equador i dirigí sarsueles Tornà a València 1903 i es dedicà a la composició Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés València, Teatre Principal, 1916, que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá estrenada a Barcelona el 1932, amb llibret propi, i que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina