Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
camacoix
Indústria tèxtil
Dit del fil retort un dels caps del qual té el defecte de fer cargolins o d’ésser més fluix o més gruixut que els altres.
canvi de bitlla
Indústria tèxtil
Mecanisme que, en el teler automàtic, produeix la substitució de la bitlla buida, o amb el fil trencat, de la llançadora per una altra de plena.
sedàs
sedàs
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Cèrcol generalment de fusta proveït d’un fons de teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc, o de xapa perforada, de forats més o menys grans, que serveix per a separar a mà les partícules de diferent grandària de farina, guix o altres matèries pulverulentes o granulars que hom hi passa.
De Busqueta i Sala a Sala i Baladia, a Mataró. La transició del cotó al gènere de punt
Les “busquetes” de cotó de Busqueta i Sala Jaume Busqueta i Guitar va néixer a Sant Llorenç Savall i residia a Barcelona La primera referència que en tenim és com a expositor a l’Exposició Industrial de Madrid del 1828, on presenta unes estopillas , unes teles de lli molt primes i delicades Les màquines eren aleshores de fusta i els telers, manuals El 1837 es va associar amb Ignasi Sala i Basany per filar, teixir i blanquejar cotó a Mataró Ignasi Sala era un professional del tèxtil de Manresa i Busqueta era comerciant La combinació va funcionar d’allò més bé A l’anomenada fàbrica de can…
martell

Llançament de martell
Esport
Bola metàl·lica unida a un cable de fil d’acer que tanca en forma de nansa, que es llança en les proves d’atletisme (llançament de martell).
El seu pes complet és de 7,265 a 7,285 quilos, amb una llargada total bola i cable d’1,175 a 1,215 m El llançament de martell prové dels antics jocs folklòrics dels pobles celtes a Escòcia i a Irlanda, i forma part del programa olímpic des del 1900 París Hom el practica des de dins d’un cercle de 2,13 m, envoltat d’una gàbia metàllica oberta per un dels costats, com a mesura de protecció per als espectadors L’atleta agafa el martell amb totes dues mans i el fa girar entorn seu, sense moure el cos, per tal d’adquirir l’acceleració necessària perquè amb una volta, amb dues o gairebé sempre amb…
organzí
Indústria tèxtil
Fil de seda obtingut retorcent de dos a tres fils de seda greja cadascun dels quals es compon de tres a vuit caps i té torsió individual.
Fou emprat generalment per a ordits
llinya
Pesca
Fil o corda que hom ferma per un cap a l’ham (o bé al pèl de cuca) i per l’altre a la canya de pescar.
parada
Indústria tèxtil
Quantitat de plegadors d’ordit, plens de fil, que calen per a produir, en la màquina de parar, un nombre determinat de plegadors plens d’ordit parat.
premsa
Indústria tèxtil
Mecanisme d’alguns sistemes d’ordidors i de les màquines de parar que serveix per a obtenir els plegadors plens d’ordit amb el fil ben premut.
crema
Indústria tèxtil
Operació de cremar el borrim d’un fil o teixit a fi d’aconseguir una brillantor superficial i una millor afinitat per als aprests i els acabats.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina