Resultats de la cerca

L’any 1491, per ordre del rei Ferran II i actuant en nom seu l’infant Enric d’Aragó i de Pimentel, lloctinent general, i en presència de l’escrivà major Antoni Lombard, foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Peralta Barcelona – 1505, abat de Montserrat bisbe de Vic diputat militar Miquel Joan Gralla, cavaller de Lleida diputat reial Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran Albanell, canonge i vicari de la seu de Girona oïdor militar Guillem d’Oms i de Santapau, senyor de Santa Pau no jurà el càrrec oïdor reial Llorenç de Vilanova,…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…

Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…

Gaiffier, B de 1949  Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone , “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs 219-224 Gaiffier, B de 1954  Sub Daciano praeside Étude de quelques passions espagnoles , “Anallecta Bollandiana” Bolonya, 72, pàgs 378-396 Gallay, J 1943 Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza , “Archivo Español de Arqueología” Madrid, XVI, pàgs 227-239 Gallart, Josep i altres 1985 L’arqueologia a la ciutat de Lleida , Lleida Galop, Didier 1998 La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen le témoignage de la palynologie…

Relació de personatges que han traspassat l'any 2010 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Raimund Abraham Lienz, Tirol, 23 de juliol de 1933 – Los Angeles, Califòrnia, 4 de març de 2010 Arquitecte austríac Xavier Adroer i Tasis Santa Coloma de Farners, la Selva, octubre del 1931 – Baden-Baden, Baden-Württemberg, 26 de maig de 2010 Religiós i dirigent acadèmic català Albert Alay i Serret Barcelona, 29 de juliol de 1935 – Barcelona, 29 de maig de 2010 Polític Manuel Alexandre Madrid, 11 de novembre de 1917 – Madrid, 12 d’…

Abad, L 1982  La pintura romana en España , Sevilla Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1949 La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda , discurs llegit en la seva entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 18 de desembre de 1949, Barcelona Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1969 Dels visigots als catalans , vol I Edicions 62, Barcelona Abásolo, JA, Cortés, J i Pérez, F 1996 Sobre algunas guarniciones de cinturón tardorromanas de presumible carácter militar , dins “Spania Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”,…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, enmig d’altres vestigis de la necròpoli F Tur L’església de Santa Margarida, avui en ruïnes, formava part del conjunt de capelles de la rodalia d’Empúries, situada en un punt amagat del mar, a poc menys d’1 km al sud-oest de l’antiga ciutat i a 2 km a ponent de la vila de l’Escala, a l’indret anomenat Santa Margarida o Pla de Santa Margarida, al qual donà nom Mapa 296M781 Situació 31TEG095645 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat i Figueres En arribar al trencall amb la carretera que porta al poble de Sant…

Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…

El 22 de juliol de l’any 1560, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Gaspar de Meca i d’Oluja, senyor de Vergós diputat reial Jeroni Orater, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Roca, monjo de Sant Pere de Rodes diputat reial Jaume Joan de Vilatorta, donzell de Barcelona diputat reial Guerau Boquet, doctor en medicina de Barcelona Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d’Elna, resultà extret per segona vegada per al càrrec de diputat eclesiàstic,…