Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…
El marc històric del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Antecedents Jaciment del Pilaret de Santa Quitèria, a la riba esquerra del Cinca i al nord de Fraga, amb troballes datades des de l’època ibèrica fins a la paleocristiana ECSA - JI Rodríguez La comarca del Baix Cinca presenta una situació estratègica, ja que es troba a l’aiguabarreig dels tres rius de més cabal dels Països Catalans, l’Ebre, el Cinca i el Segre, valls que afaiçonen entre les serres una mena de passadís estret, amb riques terrasses fluvials, i amb comunicacions privilegiades que menen directament cap a la Ibèria interior Els feréstecs i despoblats altiplans dels Monegres, a…
La irrupció dels joves: la generació del 68
Primer festival de L’Escala en Hi-fi celebrat a la Fuliola, 1968 AHCT-coll R Carrera La dècada dels anys seixanta fou, sens dubte, una etapa de gran confiança en el futur, malgrat les dificultats —que semblaven superables— Aquesta actitud fou especialment visible entre un sector social que adquirí un relleu particular, els joves del món desenvolupat, membres d’una societat immersa en un espectacular creixement econòmic Aquest món occidental, però, vivia en democràcia i, per tant, l’eclosió de grups que qüestionaven la pròpia societat —incloent-hi les formes polítiques de la democràcia formal…
Breu història de la població
La població a la prehistòria Segons les hipòtesis actualment més en voga, l’home modern Homo sapiens sapiens va aparèixer fa uns 200 000 anys a l’Àfrica oriental i es va estendre progressivament cap als altres continents on vivien poblacions arcaiques i que van arribar a extingir-se devia arribar a l’Europa occidental fa uns 35 000 o 40 000 anys i va conviure durant un temps amb l’home de Neandertal vegeu “El naixement de l’Home” Durant llarguíssims períodes, i sobretot marcat pel ritme de les glaciacions, el clima va tenir un paper dominant com a gran regulador de l’evolució, imposant els…
Vida i evolució
Fets a mida La Terra és poblada per milions d’espècies diferents d’animals i de plantes Els éssers vius habiten tots els ambients, dels pols a l’equador, els recursos dels quals saben aprofitar de les maneres més variades El seu cos i el seu comportament s’han especialitzat extraordinàriament per a viure N’hi ha prou d’observar amb una mica d’atenció un prat qualsevol en pocs minuts descobrim entre l’herba molts animals, atrafegats en activitats diverses, capaços d’utilitzar de manera particular el que el prat els ofereix La papallona desenrotlla la llarga probòscide per xuclar el nèctar del…
La indústria química: consolidació pel biaix dels adobs. 1914-1939
La fàbrica de Lleida de la Societat Anònima Cros La indústria química moderna té el seu origen el 1749 en què els escocesos Garbett i Roebuck iniciaren a Prestonpans la fabricació de l’àcid sulfúric per mitjà de les cambres de plom, inventades tres anys abans pel segon d’ells El nou sistema, que substituí el procediment per campanam de vidre vigent fins aleshores, tingué la virtut de canviar l’escala de producció del vitriol, de rebaixar-ne el cost i de convertir-lo en un article industrial autèntic Al llarg de dues centúries, de mitjan segle XVIII a mitjan segle XX, el sulfúric ha estat,…
El desenvolupament de la ciència ecològica i la idea de biosfera
La natura té història del fixisme al transformisme El dogma creacionista i fixista d’una natura immutable que encara prevalia al començament del segle XVIII no podia resistir gaire més temps la prova dels fets La idea d’una certa plasticitat de les espècies s’anà imposant a partir dels treballs de naturalistes com Charles Bonnet 1720-93, Jean Baptiste Robinet 1735-1820, Benoît de Maillet, Pierre Moreau de Maupertuis 1698-1759, Denis Diderot 1713-84, Georges-Louis Leclerc de Buffon i Erasmus Darwin 1731-1802, entre altres La descoberta de la historicitat de la natura El recurs a criteris ‘…
Rerefons social de l’artista medieval
Com eren els artistes medievals Com pensaven Per què i per a qui feien obres artístiques Probablement mai no s’obtindran unes respostes exactes a les preguntes anteriors, però sí que hom s’hi pot acostar escoltant els mateixos artistes medievals Què diuen, per exemple, segons els documents conservats Escoltem-los El 1472, Joan Reixac, conegut pintor d’origen català documentat entre els anys 1431-84, contractava a València un retaule per a l’església de Sant Antoni Les seves formulacions no diferien gaire del que s’acostumava a fer en tants altres contractes medievals qüestions sobre tècnica,…
La restauració religiosa i la seva organització sota el domini carolingi
La restauració L’Església de l’actual territori de Catalunya no torna a donar senyals de vida, i encara només en un petit sector del país, fins al final del segle VIII Fragment del Comentari d’Orígens a l’Èxode, provinent d’Urgell, de l’inici del segle IX ECSA - G Serra Com s’ha exposat en cloure la primera etapa de la història religiosa d’aquest sector de la Tarraconense, l’Església va experimentar una lenta desintegració a la major part de l’antiga Hispània En canvi, aquesta desintegració es va manifestar de manera més profunda i traumàtica a les diòcesis de la Catalunya actual, llevat…
Palafrugell
Palafrugell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la costa (al sector central i més característic de la Costa Brava), accidentat pels contraforts de les Gavarres i pel massís de Begur, entre els quals es forma l’anomenat passadís de Palafrugell, que comunica l’Empordanet amb el port de Palamós.
Situació i presentació Limita a l’E i al SE amb la mar, al N amb Begur, Regencós i Torrent, a l’W amb Vulpellac i al S amb Mont-ras El municipi comprèn, a més de la vila de Palafrugell, cap del terme, el poble rural de Llofriu, els poblats marítims de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu, els antics veïnats de Santa Margarida i Ermedàs, el santuari de Sant Sebastià de la Guarda i altres veïnats, ravals, urbanitzacions modernes i masies escampades Les grafies més antigues, que es remunten a l’any 988, demostren que el topònim Palafrugell deriva d’un primitiu Palacio Fregellis , essent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina