Resultats de la cerca

Afincat a Catalunya des de jove, fundà el Club Tamanaco de Tennis 1967 i el Club de Tennis Segur 1971 Presidí els clubs durant més de vint-i-cinc anys Organitzà un interclubs al Baix Penedès i durant tres anys s’encarregà del Torneig Internacional de Tennis a Andorra Entre el 1973 i el 1977 organitzà els Opens absoluts femení i masculí El 1975 creà l’escola de tennis Baix Penedès, on es formaren tennistes com Jordi Bardou o Jordi Pons El 1982 organitzà per primera vegada el Campionat d’Espanya d’alevins Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Catalana de…

Neix als ports de Morella i desguassa a la mar prop de Vinaròs La capçalera, orientada segons la direcció E-W de l’anticlinal de Vallibona, fendeix el muntanyam nord-occidental del Baix Maestrat, entre una carena dominada pel tossal Gros 1 253 m alt i el Turmell 1 281 m alt al sud, partió d’aigües amb la rambla de Cervera, i la serra del Carrascar 1 262 m alt, el cim del Regatxolet 1 158 m alt i la pena de Bel 1 005 m alt al nord, que l’aïllen successivament des de l’oest de la vall del Bergantes Ports, al nord-oest, i de la del Tastavins Matarranya i de l’alta vall…

Estigué al servei de Martí l’Humà com a infant i com a rei i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres Fou oïdor de comptes de la Generalitat Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló Les seves quinze poesies conservades al Cançoner dels Masdovelles , datables del període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n’acomiada—, debats amb el seu nebot Joan Berenguer —escrits ja en la maduresa,…

El 1887 entrà a l’Escolania de Montserrat, on estudià orgue Posteriorment, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona estudià piano i composició El 1897 obtingué el primer premi del Concurs de Música Sacra de Santiago de Compostella amb una missa A partir del 1906 inicià una considerable activitat concertística a escala internacional, amb estades a Europa i als EUA De tornada el 1914, obtingué la càtedra de perfeccionament de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es mantingué fins el 1936 La seva producció inclou nombroses composicions religioses, entre les quals rosaris, una…

El 1947 fundà el Museu i Arxiu Arbocenc, i el 1948 fou un dels impulsors de la revista clandestina Fe i Vida , una de les primeres publicacions en català del primer franquisme, que dirigí amb Esteve Cruañes fins el 1966, any que deixà de publicar-se Amb l’editor Joan Ballester i Canals, els anys cinquanta promogué una de les primeres campanyes comarcals en favor del català Impulsor d’Òmnium Cultural a les comarques penedesenques 1972, fou cofundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977 i del Centre d’Estudis Colombins 1989 Entre els anys 1956 i 1960 promogué les dues primeres exposicions…

A diferència del seu germà Jaume Ramon , a través del qual es relacionà amb els escriptors i intellectuals barcelonins, visqué al Vendrell, on regentà la impremta familiar i on, també amb el seu cosí Joan Ramon i Soler , publicaren El Vendrellense  1892 i El Vendrellenc  1900 Començà publicant narracions breus de caràcter costumista a revistes de Barcelona, amb el pseudònim Ramonet R , que després, gràcies a la influència d’Emili Vilanova, transformà en sainet, també en prosa, i es dedicà a l’escena El primer sainet, A cal notari, o Uns capítols matrimonials desfets 1899, en què intenta un…

Germà de Ramon Ramon i Vidales Company d’estudis i amic d’Àngel Guimerà, participà activament en el moviment catalanista i fou un partidari decidit de la Renaixença i un dels fundadors de La Jove Catalunya Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral 1872-84, a Montblanc 1884-88 i al Vendrell 1888-1900 Els seus estudis històrics se centren en les comarques on residí L’Arc de Barà 1894, Antiguas confrarias en la nostra parroquia y llurs festes populars 1896 i Memòria sobre els títols de les aigües de la Font de Tomoví que abasteix lo Comú de la vila del Vendrell 1897 Del seu exercici…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes peces curtes…

El 1863 fou regidor, i a partir del 1865, durant molts anys, alcalde de les Irles Després d’intervenir en la conspiració progressista encapçalada per Prim el 1866 i de participar en la Insurrecció Federal del 1869, combaté els carlins com a capità del batalló provincial de voluntaris de la República de Tarragona en 1873-74 Possibilista, el 1895 s’uní a Sol i Ortega, i poc després passà a Fusión Republicana Finalment, fou lerrouxista