Resultats de la cerca

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el nom de Rufufú…

Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol…

Biografia Visqué la infantesa a l’aleshores colònia de les Índies Orientals Holandeses, i passà a residir als Països Baixos l’any 1938, on completà els seus estudis a la Universitat d’Amsterdam L’any 1945 publicà el seu primer llibre, el recull de poemes  Stroomversnelling ‘Corrent impetuós’, però fou amb la novella breu Oeroeg 1948 que aconseguí una gran projecció Aquesta obra, considerada un clàssic de la literatura neerlandesa moderna, narra l’amistat entre dos joves, un indonesi i un neerlandès  Bona part de la seva obra, entre les quals se situa la seva novella més ambiciosa Heren van de…

Vida i obra Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis Abandonà la carrera jurídica i es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia , escrites amb motiu de la…

Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època Eduard A Rübel, John Briquet, etc Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals 1915, obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques El mateix any 1915…

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal Magdeburg, com…

Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166 i 160 aC…

Procedent del teatre clàssic, el 1980 guanyà un Oscar a la millor actriu secundària per  Kramer vs Kramer 1979, de R Benton, i el 1983 guanyà un segon Oscar pel paper principal a Sophie’s Choice , d’A Pakula Altres films seus són The Deer Hunter 1978, M Cimino, The French Lieutenant’s Woman 1980, K Reisz, Silkwood 1983, M Nichols, Falling in Love 1984, U Grosbard, premi David de Donatello 1985, Out of Africa 1985, S Pollack, premi David de Donatello 1986, Heartburn 1986, M Nichols, Ironweed 1987, H Babenco, A Cry in the Dark  1988, F Schepsi, premi a la millor actriu a Canes  Defending your…

Situació Detall de l’absis ECSA - JL Valls Banda nord-est de l’edifici de Santa Maria de Vilarmilà, on destaca l’aparell de petit carreu ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’est del poble, a l’extrem de llevant del terme, sobre el camí de Pontellà per la D-23 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 28,8” N - Long 2° 47’ 45” E Història Són poques les notícies històriques sobre aquesta església Hom sap que fou donada al monestir del Camp per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna 1130-1148 i confirmada a aquell priorat el 1163 per una butlla del papa Alexandre III, en la qual apareix amb el…