Resultats de la cerca
Es mostren 4110 resultats
Adam Schaff
Filosofia
Filòsof polonès.
Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran de la …
Alexander Dubček
Història
Política
Polític eslovac.
Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac 1962-68 i primer secretari del txecoslovac 1968 Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS primavera de Praga La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït 1969 Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia 1969-70, abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava 1970 Reaparegué públicament vers la fi dels anys…
Édouard Daladier
Història
Política
Polític francès.
Fou professor d’història i diputat radical socialista 1919-40 i 1946-58, ministre de colònies 1924, d’obres públiques 1930-31 i de la guerra 1932, i cap de govern 1933 i 1934 Sostingué el Front Popular, en el qual participà com a ministre de la guerra 1936-37, i fou cap de govern per tercera vegada 1938-40 La crisi econòmica l’obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes a Munic 1938, el 1939 declarà la guerra al III Reich Ocupà el ministeri de la guerra març del 1940 i el d’afers estrangers maig del 1940, però fou detingut pel govern de…
Jacob van Artevelde
Història
Polític flamenc.
Perceptor d’un impost de la vila de Gant sobre els teixidors, fou elegit cap del govern municipal el 1338 La crisi de la indústria tèxtil flamenca determinà la rebellió contra el comte de Flandes Lluís de Nevers Un exèrcit francès avançà contra Gant en ajuda d’aquest, però Artevelde s’emparà de Bruges i dominà la situació Celebrà tractats de neutralitat i lliure comerç amb França i Anglaterra 1338 Davant les maniobres de Lluís de Nevers prengué el partit d’Eduard III d’Anglaterra, que fou proclamat rei de França a Gant 1340 Formà confederació entre Flandes, Brabant 1339 i Hainaut…
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’…
La desraó de l’expressió davant la raó de la representació
Art gòtic
Al voltant del 1500 les maneres artístiques que es difonen per les corts europees tenen un altre sentit que el de la renovació latent en les pintures del mestre o els mestres que treballen a Canapost, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Perpinyà diferent igualment de la renovació del realisme profund, dramàtic i, alhora, majestuós expressat per Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, i distint també de l’eclecticisme que fan palès pintors locals com Gabriel Guàrdia o forans com Pere de Fontaines i Joan Gascó Són els pintors de procedència nòrdica que arriben a Catalunya al final del segle XV o al…
prima de risc
Economia
Rendiment addicional que l’inversor exigeix per suportar el risc inherent a una inversió.
Com més alt és el risc potencial més elevada és la prima que s’exigeix Per això, per exemple, els bons porqueria ofereixen rendibilitats molt més altes que el deute públic És la contrapartida per un risc potencial molt més alt Aplicat a les emissions de deute públic d’un país, la prima de risc constitueix un indicador de l’estat de les seves finances És més alta quan més precària és considerada la hisenda pública d’un estat i, per tant, més probable l’impagament del deute Aquesta és la situació que es produí en alguns estats de la Unió Europea al llarg del 2011 quan, arran de la …
Reconciliació de Turquia amb Rússia i Israel
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, es disculpa per haver abatut un caça rus que volava per la zona fronterera entre Síria i Turquia al novembre del 2015 L’incident va desencadenar una greu crisi diplomàtica entre ambdós estats i Rússia va imposar una sèrie de sancions sobre importacions i de suspensions de projectes i inversions, entre les quals hi ha el gasoducte de la mar Negra El mateix dia, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia un acord amb Israel que posa fi al litigi per l’atac de l’exèrcit israelià a un vaixell d’ajut humanitari a Gaza en el qual van morir 10…
vinculació
Història del dret
Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.
Lligada a un concepte precapitalista de la propietat, hom la troba ja en el fideïcomís romà, bé que fou completada per les normes de masculinitat i del dret de primogenitura del dret germànic, pròpies del feudalisme , i per la refeudalització del segle XVI unida a la propietat collectiva vinculacions comunals i eclesiàstiques mà morta, les procedents de feus i senyories i la constituïda pel fideïcomís i el mayorazgo Llur proliferació reduí els terrenys adquiribles i n'augmentà el preu, sense tenir en compte el baix rendiment dels terrenys vinculats Al segle XVIII nombroses lleis impediren…
L’administració de presons denega la sortida als presos polítics per la covid-19
Les juntes de tractament de les presons de Puig de les Basses, Mas d’Enric i Lledoners rebutgen la petició sollicitada pel govern de la Generalitat que els presos polítics puguin passar el confinament a casa durant la crisi sanitària de la covid-19 L’anunci té lloc un dia després que el Tribunal Suprem avisés que requeriria la identificació dels funcionaris que avalessin la petició per possible prevaricació El mateix 2 d’abril, el relator de l'informe del Consell d'Europa sobre polítics empresonats demana als governs espanyol i turc que permetin als polítics empresonats passar el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina