Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Marian Tubau i Sindreu
Cristianisme
Religiós escolapi.
Ingressà a l’Escola Pia el 1860 i professà a Sabadell el 28 de desembre de 1862 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona S'inicià en l’ensenyament com a professor de llatí, retòrica i història en el collegi de Mataró, on s’encarregà, a més, de l’internat Fou destinat després a Igualada 1879-1885, i esdevingué rector de Puigcerdà 1885-1894 i primer rector del collegi de Valls 1894-1897 la intenció del municipi era que els escolapis hi impartissin sobretot el batxillerat, però acabaren fent-hi també la primària Durant el rectorat del pare Marian al collegi de Valls,…
Iñaki Ábalos Vázquez
Arquitectura
Arquitecte basc.
Des del 1984 collabora professionalment amb Juan Herreros San Lorenzo de El Escorial, 1958 Tots dos es graduaren a l’ETSAM i exerciren posteriorment com a professors de construcció 1984-88 i, des del 1988, com a titulars de projectes Han desenvolupat la docència a la Universitat de Columbia de Nova York 1996-97 i a l’Architectural Association de Londres 1997-99, entre altres centres El 1995 participaren en l’exposició “Light Construction”, organitzada pel MOMA de Nova York El gust per les formes compactes i els materials tecnològics —influïts per Alejandro de la Sota— i la incorporació d’…
Hipparcos
Astronàutica
Nom del satèl·lit astromètric europeu, en el qual hom combina les sigles de High Precision Parallax Collecting Satellite amb el nom de l’astrònom grec Hiparc, qui mesurà la distància entre la Terra i la Lluna i fundà l’astrometria.
Fou llançat el 1989 i s’encarrega de mesurar amb precisió la posició i el moviment de 120 000 estels Tot i que els seu motor d’apogeu no funcionà i no pogué ésser situat a l’òrbita correcta, la seva missió s’està complint amb èxit La seva resolució és 30 000 vegades la de l’ull nu Entre el novembre del 1989 i el juliol del 1993 féu nombroses observacions d’estrelles, de forma quasi contínua i rastrejant tot el cel Unes 120 000 estrelles foren observades a alta resolució, i prop d’un milió a més baixa resolució La complexitat de l’anàlisi de les dades i la necessitat de comprovar l’exactitud…
Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya
Entitat creada el 1985 per tal de vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental català i promoure el treball arxivístic.
Entre les finalitats de l’associació, cal esmentar el foment de la creació de nous arxius —alhora que hom en revitalitza els existents—, la sensibilització d’institucions i ciutadans en la protecció del patrimoni històric del país, la dotació d’una formació adequada per als arxivers i l’afermament del treball arxivístic d’acord amb les directrius emanades del Consell Internacional d’Arxius, que li encarregà l’organització de la V Conferència Europea d’Arxius la reunió professional més important després del Congrés Internacional d’Arxius, que, amb el tema Les bases de la professió…
Antoni Bonner
Biologia
Literatura catalana
Música
Escriptor i naturalista nord-americà.
Es llicencià en teoria musical i composició a la Universitat de Harvard 1950, amplià estudis a París 1950-54 i feu una primera estada a Mallorca 1954-58, on, després de retornar a Nova York, s’establí definitivament 1959 i treballà en estret contacte amb la cultura catalana Cofundador del Grup Ornitològic Balear GOB el 1983, del qual fou president 1989-1997, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears 1976 Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull , s’encarregà…
,
Torre de defensa d’Obiols (Avià)
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta fortificació les trobem sobre un turó, molt a prop de l’església de Sant Vicenç d’Obiols, vers tramuntana Aquesta torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 06,3 — y 57,3 31 TDG 063573 Per visitar aquestes restes cal emprendre la carretera C-1411, en la qual, entre Gironella i la Colònia Rosal, es troba, al lloc dit la Plana i a mà esquerra, una pista que en bon estat mena a Obiols El recorregut d’aquesta pista fins a Obiols és d’uns tres quilòmetres El trencall és indicat per un rètol…
Gabriel Palau
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta i sociòleg.
Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció…
Elies Rogent i Amat
Elies Rogent i Amat Entrada principal de la Universitat de Barcelona (1863-89)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nascut d’una família dedicada a la venda de material per a la construcció Estudià als Escolapis de Sant Antoni i al Collegi de Carreres El 1840 ingressà a l’Escola de Llotja, a la classe d’arquitectura dirigida per Josep Casademunt Molest per l’excés d’academicisme de l’ensenyament, es dedicà a l’estudi dels monuments medievals de Catalunya l’any 1841 féu un recorregut pels llocs més abundosos en arquitectura romànica i gòtica Del 1844 al 1845 amplià estudis a Barcelona per preparar la revàlida a l’Academia de San Fernando de Madrid Pel novembre del 1845 fou examinat a Madrid pels acadèmics,…
Venanci Vallmitjana i Barbany
Escultura
Escultor, germà d’Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona 1830/33 — 1905).
Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà Isabel II els conegué el…
Antonio Stradivari
Antoni Stradivari
© Fototeca.cat
Música
Constructor d’instruments de corda, conegut també amb el nom llatinitzat Stradivarius.
Inicià la carrera com a deixeble de Nicolò Amati el 1657, però a partir del 1666 començà a signar les seves obres Els primers treballs han estat inclosos dins de l’època anomenada amatisé , ja que es limità a continuar les directrius rebudes per Amati Més endavant, però, abandonà l’estil del seu mestre, amplià la caixa, que prengué una forma més elegant, i feu les voltes menys rígides per tal d’aconseguir una sonoritat més dolça i potent El 1690 tornà a canviar la forma dels bombats, amb un inici més suau i arrodonit que facilità en gran manera la vibració de les tapes Entre el 1694 i el 1700…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina