Resultats de la cerca

Al pròleg presenta els idillis com a «tota poesia d’acció senzilla, de llenguatge natural i de sentiment delicat», en què l’autor pretén ser objectiu, deixar la paraula als personatges i donar protagonisme a la natura—que parla tal com «sento que parla»—, d’on treu els símbols dels poemes Intenta actualitzar el gènere clàssic de Teòcrit tot lligant propostes realistes i naturalistes amb la idealització pròpia del gènere Alguns idillis s’acosten al model pastoral dels clàssics “Los dos Cresos” o “L’anyell de Pasqua”, altres apunten la relació entre literatura i societat o entre l’individu i la…

Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica  i La Luz  Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí gairebé continuadament fins al 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana De jove fundà al teatre Odeon, de Barcelona, la societat dramàtica El Pireo, després anomenada Melpòmene, i dirigí la revista  Las Candilejas  1856-57, publicada pel teatre Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855 i la comèdia de màgia  Estrella o El castillo de los encantados 1863…

Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…

Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el Patronat de la…

Vida i obra Prevere El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Participà en la formació del Museu Episcopal de Vic, inaugurat el 1891, any en què el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual se’l considera fundador a Catalunya Un cop retornat, s’incorporà com a bibliotecari a…

Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula…

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una…

Estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1897-1901 El 1911, de manera fortuïta, s’orientà professionalment cap a l’àmbit publicitari És considerat l’introductor de la publicitat a Catalunya i a l’Estat espanyol Ensenyà publicitat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona 1915 Fou director tècnic de Fama, empresa dedicada a la publicitat, i l’any 1919 fundà la revista Fama , on donà a conèixer les seves teories Fundà el Club Publicitari de Barcelona, a partir del 1939 anomenat Publi-club S’installà a Madrid 1928-35, on dirigí l’empresa de publicitat Veritas Retornat a Barcelona…

Vida i obra Militant anarquista afiliat a la CNT, fou amic de Seguí, Pestaña, Peiró, etc Visqué a París 1914-1919, on, el 1918 amb el pseudònim Xifort , escriví a Le Libertaire , i també a L’International Collaborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona, entre les quals cal subratllar el setmanari Acción que arribà a dirigir les revistes Mañana i Revista blanca i els diaris El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona Fundà Despertad , a Vigo Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Primo de Rivera, i arran de la seva militància sindicalista hagué d’exiliar-se a…