Resultats de la cerca

S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus

Presenta els caràcters físics dels etiòpids Habita la part central i septentrional de l’altiplà, principalment les províncies de Shewa, Gojam i Begemdir És un poble d’agricultors mill, blat i llegums d’arada amb rella de ferro i de ramaders de bestiar gros i petit Parlen una llengua semítica, l’amhàric Els amhares pròpiament dits són uns 7 000 000 d’habitants Són cristians monofisites Hom dóna també el nom d’amhares al conjunt format pels amhares, els tigres, els tigrinyes i els hararis

Llicenciat en dret Es formà a Llotja amb Martí i Alsina Exposà temes mallorquins a Barcelona el 1896 Publicà dibuixos modernistes a Luz i Quatre Gats i fou assidu de la cerveseria del mateix nom, on exposà collectivament i individualment el 1897 Establert a París el 1901, hi tractà Hermen Anglada i Camarasa Retratista d’una certa importància i illustrador, residí també a Madrid, Anglaterra —on retratà Jordi V—, els EUA —on retratà Woodrow Wilson—, l’Argentina i, de nou, París Els darrers temps habità a Eivissafinspocabansdelasevamort

El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada

La marmota Marmota marmota es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós excepte el musell, que és clar, l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer Les mesures corporals són les següents 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94 mm de peu…

El ratolí mediterrani Mus spretus es caracteritza perquè té la cua prima uniformement a diferència del ratolí domèstic, que la té ampla a la base i marcadament més curta que el cos També té el cap petit i arrodonit, i els ulls i les orelles petites Les mesures corporals són les següents 69-91 mm de cap i cos, 52-73 mm de cua, 15,5-18 mm de peu posterior, 12,5-15 mm d’orella el pes és de 8,5-17,5 g Javier Andrada És un animal petit i esvelt La coloració general correspon al tipus salvatge La part dorsal és gris marró clar amb tons grocs de vegades es pot confondre amb la d’un ratolí de bosc…

Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és…

Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…

Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura

El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans