Resultats de la cerca
Es mostren 2127 resultats
Manfred Gurlitt
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
Estudià a Berlín amb M Mayer-Mahr i R Breithaupt piano, amb Karl Muck direcció i amb E Humperdinck composició El 1908 fou korrepetitor al Berlin Hofoper el 1911 ja era assistent de Muck a Bayreuth, i després fou director suplent a Essen i Augsburg El 1914 dirigí òpera a Bremen, on fundà la Neue Musikgesellschaft, entitat que a més a més dirigí El 1924 passà a la Staatsoper de Berlín, ciutat en la qual també donà classes a la Hochschule für Musik, d’on fou destituït amb l’arribada del nazisme 1933 per les seves idees esquerranes i el compromís amb la nova música, que el convertien…
Peter Gabriel
Música
Compositor i intèrpret de rock anglès.
Els anys setanta destacà com a líder del grup de rock progressiu Genesis, però se’n separà per experimentar totes les seves idees i el 1977 inicià una reeixida carrera en solitari Al seu rock hi afegí des de música contemporània fins a ritmes i melodies de cultures d’arreu del món, i posà una especial atenció en les lletres D’aquesta primera època destaca la cançó Biko La gran popularitat, però, li arribà el 1986 amb el disc So , on rebaixà alguns plantejaments experimentals de la seva música per fer-la més comercial Gabriel no s’acomodà en l’èxit i diversificà la seva…
Bertolt Brecht
Música
Dramaturg i poeta alemany.
Brecht es consagrà definitivament amb Die Dreigroschenoper 'L’òpera de tres rals', 1928, obra exemplar pel que fa a la conjunció i l’equilibri entre música i text, i en la qual fou decisiu el concurs del compositor Kurt Weill Tot i que Brecht treballà sovint amb altres compositors de renom P Hindemith, H Eisler, P Dessau i G von Einem, és amb Weill que la collaboració fou més reeixida Cal destacar-ne les òperes Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny 'Ascenció i caiguda de la ciutat de Mahagonny', 1929, Happy End 1929 i Der Jasager 'L’escolà d’amén', 1930, la cantata Der Lindberghflug 'El vol…
Johann Philipp Kirnberger
Música
Teòric de la música i compositor alemany.
Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der Musik 'L’art de…
Juan David García Bacca
Música
Filòsof d’origen espanyol naturalitzat veneçolà.
Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat estructural…
priscil·lianisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i ascètic iniciat per Priscil·lià.
A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient, amb …
anàlisi
Lingüística i sociolingüística
Descomposició d’un element lingüístic, com ara una oració en frases i en mots.
En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la…
ala de delta

Ala de delta Convair F-106 Delta Dart
Transports
Ala que té una forma en planta semblant a un triangle isòsceles.
Amb aquest tipus d’ala hom aconsegueix característiques aerodinàmiques molt semblants a les de l’ala de fletxa, amb la disminució sensible, però, de les variacions de posició de la resultant de les forces aerodinàmiques amb relació a l’ala de fletxa Això fa que l’ala de delta tingui millors característiques d’estabilitat en règim transsònic Quant a la resistència, l’ala de delta té, en tots els nombres de Mach, característiques pitjors que l’ala de fletxa Tampoc el coeficient de sustentació de l’ala de delta no és millor que el de l’ala de fletxa, a igual nombre de Mach i angle d’atac Aquesta…
exotisme
Música
Tècnica o estil que té com a objectiu la reproducció dels trets característics de música d’origen no europeu.
Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall…
arbitrisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic, sorgit a Castella a la darreria del s XV i que tingué vigència fins al començament del s XVIII.
Proposava uns mitjans únics i senzills per a superar l’etapa de decadència econòmica Els projectes foren molt nombrosos durant la gran crisi castellana del 1598 al 1620, que havia d’esdevenir europea, i mantingueren un cert realisme quant a la demografia, a la producció i al treball Des del 1626, prengueren més aviat un caire místic i utòpic Les idees arbitristes foren el resultat de la desillusió que comportà aquesta crisi en una societat que havia viscut de les riqueses de les Índies i de la inflació Entre els arbitristes destaquen els noms de González de Cellorigo, Valle y de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina