Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
Italo Calvino

Italo Calvino
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Novel·lista i crític italià.
La seva primera novella s’inspirà en la resistència antifeixista Il sentiero dei nidi di ragno 1948 posteriorment evolucionà cap a l’humorisme poètic i fantàstic i introduí l’element meravellós en la seva obra És autor de la trilogia I nostri antenati Il visconte dimezzato 1952, Il barone rampante 1957 i Il cavaliere inesistente 1959, on, seguint el model de la novella filosòfica, expressa amb un humorisme punyent el sentiment de culpa que l’intellectual, sorgit de la resistència, experimenta davant els fets D’altres obres seves són La speculazione edilizia 1957, La nuvola di…
Bernat de Boïl

Fra Bernat Boil,per M. Fuxa
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Diplomàtic i eclesiàstic.
De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre…
Vicent Blasco i Garcia
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit.
El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president…
George Boole
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic anglès.
Autodidacte, s’introduí en matemàtica mitjançant l’estudi de les obres de Lagrange i les de Laplace, i el 1849 obtingué una càtedra al Queen's College de Corcaigh Féu importants treballs en anàlisi matemàtica i contribuí a la fixació del llavors naixent concepte d’invariància Però la seva aportació més important fou l’inici de la lògica simbòlica És autor de The Mathematical Analysis of Logic 1847, The Calculus of Logic 1848 i de la seva obra mestra, An Investigation into the Laws of Thought, on which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities 1854 El seu treball, que…
Jean Papineau-Couture
Música
Compositor canadenc.
Músic precoç, començà a compondre a sis anys Inicià els seus estudis musicals a Mont-real i els continuà al New England Conservatory de Boston, on fou deixeble de Nadia Boulanger i Quincy Porter i conegué personalment I Stravinsky Fou professor al Conservatori Provincial del Quebec des del 1946 i de la Universitat de Mont-real a partir del 1951 La seva producció, força extensa, inclou gairebé tots els gèneres, excepte l’òpera El contacte amb la música francesa i la influència de Boulanger, que l’introduí en la música d’I Stravinsky i P Hindemith, feren que al principi adoptés un estil…
Alberto Lysy
Música
Violinista argentí.
Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977…
moresca
Música
Dansa popular a Europa durant el Renaixement.
Tot i haver-n’hi un tipus per a solista, era usualment una dansa de grup, en què els ballarins, amb la cara enfosquida i campanetes a la roba, representaven un enfrontament estilitzat entre moros i cristians Alguns autors, no obstant això, remeten el seu origen a antics ritus de la fertilitat Per la seva ampullositat era sovint interpretada com a cloenda de representacions i festes populars Al final del segle XV es ballava en els intermedi i les processons de carnaval A partir del XVII s’introduí com a ballet o pantomima dins l’òpera, com es troba en el final de L’Orfeo , de C…
Club Esportiu Xinoxano Orientació

Membres del Club Esportiu Xinoxano Orientació
Naturtime / Joan Carbonell
Curses de muntanya i d’orientació
Club de curses d’orientació de Barcelona.
Fundat el 1996 per Marc Canals, que n’ha estat l’únic president, i Carles Boldú Fou el primer club català que conquerí el Campionat de clubs en BTT-O de la Lliga espanyola 1999, disciplina en què alguns dels seus socis són membres de la selecció estatal Entre les competicions que organitza destaquen els 2 Dies dels Pirineus, que el 2010 celebrà la 14a edició També organitzà el primer Campionat de Catalunya d’orientació amb esquís el 1999 a la Rabassa Andorra, i diferents raids d’aventura, com el Campionat d’Espanya 2009 disputat a la Costa Daurada L’any 2009 introduí a Catalunya…
Francesc Morera i Cots
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els villancets ocupen la…
Mark Zelster
Música
Pianista jueu nascut a Moldàvia i naturalitzat nord-americà.
Membre d’una família de músics, el seu avi fou violinista i amic del també violinista Jascha Heifetz La mare era pianista i cantant i l’introduí en el món de la música Debutà a nou anys d’edat a la seva ciutat natal i poc després fou admès al Conservatori de Moscou Entre d’altres guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1967 i el Concurs Internacional de Piano Ferruccio Busoni de Bolzano 1968 El 1972 es doctorà al Conservatori de Moscou i l’any 1976 s’installà amb la seva família als Estats Units El 1977 substituí la pianista argentina Martha Argerich al Festival de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina