Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat del Sud de Califòrnia i completà la seva formació a Bayreuth, on treballà com a assistent de direcció, i a Tanglewood Dirigí la Young Musicians Fundation Debut Orchestra entre el 1963 i el 1967, any en què fou assistent de Pierre Boulez a l’Ojai Festival En 1969-72 dirigí com a assistent la Simfònica de Boston, i del 1971 al 1979 fou director musical de la Buffalo Philharmonic Orchestra, amb la qual realitzà alguns dels seus millors enregistraments, com els dedicats a l’obra de George Gershwin L’any 1974 començà a dirigir la Simfònica de San Francisco, de la qual…

Membre d’una família de contrabaixistes, de ben jove començà a estudiar piano, violoncel i cant, abans de dedicar-se exclusivament al contrabaix Debutà l’any 1962 dirigit per Leonard Bernstein en un concert amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York Considerat un dels contrabaixistes més famosos del món, ha estrenat obres del repertori contemporani com el Concert per a contrabaix de HW Henze, que també ha enregistrat El 1984 creà la Karr Doublebass Foundation, on es conserva la seva collecció d’instruments, inclòs un Amati del 1611 regalat per la vídua del director Sergey Koussevitzky La…

Començà a tocar la guitarra de ben petit, instrument que dominà en poc temps, així com la mandolina i el banjo Molt preocupat per les arrels de la música dels EUA i d’altres parts del món, fou conegut pel seu domini del blues tocat amb la tècnica bottleneck , és a dir, amb un cilindre tipus coll d’ampolla en un dit de la mà que es desplaça pel màstil Començà a destacar com a músic de sessió collaborant amb The Rolling Stones, Eric Clapton, Taj Mahal, Captain Beefheart i altres L’any 1970 feu el seu primer disc en solitari, on recuperà música popular dels EUA, en un estil a cavall…

Fill de jueva i afroamericà, aquest doble origen ha estat una influència rellevant tant en la seva vida com en la seva obra literària Després de graduar-se en ciències polítiques, el 1981 anà a viure a Nova York, on treballà en feines diverses i freqüentà els cercles de la cultura i la política afroamericanes El 1990 publicà la primera novella,  Devil in a Blue Dress versió cinematogràfica de Carl Franklin, 1999, en el gènere policíac, inici d’una sèrie protagonitzada pel detectiu Easy Rawlins, amb la qual ha guanyat fama internacional A Red Death , 1991 White Butterfly , 1992 Black Betty ,…

El 1944 supervisà la producció de la pellícula Jammin’ the Blues G Mili El mateix any començà l’organització de Jazz at the Philharmonic JATP, concerts presentats com a jam-session amb solistes selectes És considerat un dels pioners en l’establiment de concerts de jazz Durant dècades les seves gires recorregueren el món, presentant tot un seguit d’artistes, sobretot Ella Fitzgerald, Oscar Peterson i Duke Ellington A partir del 1973, els concerts s’anomenaren Pablo, coincidint amb la creació del segell discogràfic que duu aquest nom Pel que fa a la seva activitat discogràfica, s’inicià el…

Estudià composició amb W Piston i musicologia amb O Gombosi Es doctorà el 1959 amb una tesi sobre la música en el teatre francès del Renaixement L’any 1958 començà la seva activitat docent a la Universitat de Chicago, tasca que continuà fins a la seva mort Les seves contribucions al coneixement de la chanson francesa del final del segle XV i el principi del XVI i de la música instrumental del Renaixement foren capitals Publicà un gran nombre de llibres, entre els quals destaquen Embellishing sixteenth-century Music 1976 i A Florentine Chansonnier from the Time of Lorenzo the Magnificent 1983

Començà a estudiar piano i violí a tres anys, i es formà com a director amb el seu pare, el també director d’orquestra i violinista F Slatkin, i amb JW Susskind Amplià els seus coneixements a la Universitat d’Indiana, a l’Aspern Music School i a la Juilliard School Debutà com a director el 1966 al capdavant de la Youth Symphony Orchestra, i l’any següent treballà com a assistent de JW Susskind en l’Orquestra Simfònica de Saint Louis, agrupació que dirigí del 1979 al 1996 Entre el 1977 i el 1979 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans, i en 1992-99 dirigí el festival de…

Estudià piano i orgue, i el 1959 es traslladà a Europa per perfeccionar-se amb Pierre Cochereau i Nadia Boulanger a l’École Normale de París De nou als EUA, estudià orgue al Mannes College of Music de Nova York i composició amb Luciano Berio i Leon Kirschner a la Universitat de Harvard Ha realitzat nombroses gires com a clavecinista i organista i ha estat convidat per orquestres com les simfòniques d’Israel, Detroit i Boston Ha fet concerts a la catedral de Viena i amb els Nens Cantors d’aquesta ciutat Ha impartit classes a les universitats de Nova York i Indiana Les seves composicions, entre…

Estudià el piano d’infant, i després, inspirat pels discos de Milt Jackson, s’inicià en el vibràfon El 1961 es traslladà a Nova York i començà a collaborar i gravar amb alguns dels millors músics de l’època, com Herbie Hancock, McCoy Tyner i Grant Green A partir del 1967 dirigí grups propis, en una línia oberta i avantguardista El 1970 tornà a Califòrnia per viure a San Francisco, on continuà enregistrant discos i tocant en directe el vibràfon i la marimba Els anys vuitanta formà part dels Timeless All Stars Realitzà diverses gires formant duo amb Tete Montoliu Fou un virtuós del vibràfon i…

Començà la seva carrera amb grups de rhythm-and-blues i rock and roll , amb músics com Amos Milburn i Bo Diddley Més endavant collaborà amb Dexter Gordon i Thelonious Monk 1959-60 El 1960 gravà Free Jazz amb Ornette Coleman A partir de llavors esdevingué un dels bateries de jazz més enregistrats Es destaquen els discos fets amb Sonny Rollins, Lee Morgan, Cedar Walton, Tete Montoliu, Milt Jackson, Pat Metheny i Joshua Redman, entre molts altres Actiu fins al final del anys noranta i sempre amb el seu estil aparentment senzill i restringit, Higgins es compenetrà còmodament amb músics de…