Resultats de la cerca
Es mostren 2796 resultats
oligohalí | oligohalina
Ecologia
Dit del medi que presenta una petita concentració de sals haloides, és a dir, poca salinitat.
nucleïna
Bioquímica
Substància formada en combinar-se els àcids nucleics amb les fosfoproteïnes en un medi lleugerament àcid.
Es troba en el nucli cellular
condicionament
Ecologia
Modificació de l’estructura i la composició química del medi causada pels organismes que hi viuen.
epidermis
Botànica
Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
Deriva del protoderma, i és formada per cèllules planes i fortament travades la de l’arrel rizoderma absorbeix aigua i elements minerals A la tija presenta, a més, una cutícula impermeable a l’aigua i a l’aire, i els intercanvis gasosos es fan a través dels estomes
bacterioscòpia
Observació microscòpica dels bacteris en medi normal o patològic amb una finalitat diagnòstica o de recerca.
Els caràcters bacterioscòpicament observables són la forma, les dimensions, l’estructura, les afinitats tintorials i la disposició aïllada, aparellada, concatenada, agrupada, etc
potencial electroestàtic

Secció de les superfícies d’igual potencial electroestàtic en el camp elèctric E creat per una càrrega positiva (a dalt), per dues càrregues positives (al centre) i per dues càrregues de signe oposat (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.
El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al potencial de la Terra La…
aclimatació
aclimatació al jardí botànic Mar i Murtra, de Blanes
© Fototeca.cat
Biologia
Adaptació dels organismes a condicions ambientals que els són estranyes.
Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals…
John Paul Getty Jr.
Economia
Magnat i filantrop britànic d’origen nord-americà.
Fill de JPaul Getty, fundador de la petroliera Getty Oil i que arribà a ésser considerat l’home més ric de la Terra, estudià a la Universitat de Califòrnia Més tard fou el màxim responsable de Getty Oil a Itàlia, un càrrec que ocupà durant sis anys i que decidí abandonar de manera voluntària per portar un estil de vida proper al moviment hippy El 1972 s’installà a Londres, on visqué uns quants anys pràcticament reclòs a la seva mansió El 1984, la mort del seu pare el féu hereu de la fortuna familiar A partir del 1994, aprofità el seu estatus econòmic i el seu bagatge cultural per a accentuar…
Konrad Lorenz
Biologia
Naturalista austríac.
Estudiós del comportament animal, fou un dels fundadors de l’etologia moderna, que divulgà amb obres, com ara Er redete mit dem Vieh, den Vögeln und den Fischen ‘Parlava amb les bèsties, els ocells i els peixos’, 1949, que obtingueren una gran popularitat Director del departament de fisiologia del comportament de l’Institut Max Planck en 1961-73, aquest any rebé, juntament amb NTinbergen i Kvon Frisch, el premi Nobel de medicina Aplicà les seves teories, que subratllen la importància de l’innatisme i l’ herència per damunt de la interacció amb el medi, al comportament humà Über…
Rosa Barba i Casanovas
Arquitectura
Arquitecta.
Llicenciada el 1971 a l' Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona , es doctorà el 1987 El 1971 s’incorporà a l’equip de Ricard Pié, amb el qual collaborà en projectes urbanístics i d’ordenació del territori i del paisatge, i sobre aquests temes publicà diversos treballs Organitzà cursos sobre paisatgisme —disciplina arquitectònica consistent en l’harmonització de construccions humanes, com edificis, infrastructures, etc, amb el medi físic on se situen— i en la qual fou un dels principals impulsors a Catalunya, especialment des del 1994, que es féu càrrec del Màster de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina