Resultats de la cerca

Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…

Situació La cova de la Caula II és situada, juntament amb una quinzena de coves més, en un vessant de travertins que hi ha prop de les Escaules Mapa 258M781 Situació 31TDG907855 Per arribar al poble de les Escaules cal agafar una carretera que hi porta des de Pont de Molins, poble situat a tocar de la carretera N-II Pocs metres abans d’arribar al nucli del poblet, a mà esquerra, hi ha uns alts cingles a l’indret avui anomenat la Caula, abans la Font de la Canya En aquests cingles hi ha les diferents cavorques amb restes prehistòriques i medievals JBH-JBM Coves Tant a…

Situació Sector més sencer d’aquesta capella, seu d’una antiga pabordia de Cuixà, format per l’absis i el mur meridional ECSA - A Roura L’església de Sant Pere, en ruïnes, és a la carena d’un serrat, a tramuntana del poble de Fillols, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 24’ 28” E Des de Fillols s’hi arriba seguint la carretera D-27 en direcció a Taurinyà L’església es troba al costat de la carretera, fets uns 600 m, damunt d’un petit monticle Des d’aquest indret es gaudeix d’una esplèndida panoràmica sobre la vall de Fillols i el Canigó JBH…

La distribució actual de terres i mars a la Terra és només una fotografia instantània, un fotograma d’una pellícula que s’està desenvolupant gairebé des de l’inici de la formació del planeta, i que seguirà en el futur, a un ritme molt lent, però susceptible d’ésser avaluat Mentre que aviat farà un segle que Alfred Wegener va proposar la seva teoria de la deriva continental, fins els anys seixanta del segle XX no es va comprendre quin era el mecanisme subjacent d’aquest moviment dels continents L’escorça terrestre o litosfera està dividida en una sèrie de plaques, de mida i forma…

“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant, els…

Mirada glacial, queixalada implacable Amb precisió d’assassí professional, erren rarament el cop mortal Actuen fredament, i mai més ben dit perquè, certament, maten a sang freda És una manera literària de veure-ho, és clar, perquè ells es limiten a ser carnívors d’aigual que mengen el que cacen D’entre ells, els més coneguts són els cocodrils i els caimans Però també hi ha les anacondes, els superdepredadors del sistema I com a carnívors de base, les tortugues, els varans i les piranyes L’ordre dels crocodilians agrupa 22 espècies distintes de cocodrils, força semblants entre elles, totes…

Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…

En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de…

N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa la talla pot variar des de la d’un gran gorilla fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axillar i en molts pocs casos és abdominal Es tracta d’animals de vida típicament…

Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers, hom parla de segmentació…