Hàbitat medieval a la cova de la Caula II (Boadella)

Situació

La cova de la Caula II és situada, juntament amb una quinzena de coves més, en un vessant de travertins que hi ha prop de les Escaules.

Mapa: 258M781. Situació: 31TDG907855.

Per arribar al poble de les Escaules cal agafar una carretera que hi porta des de Pont de Molins, poble situat a tocar de la carretera N-II. Pocs metres abans d’arribar al nucli del poblet, a mà esquerra, hi ha uns alts cingles a l’indret avui anomenat la Caula, abans la Font de la Canya. En aquests cingles hi ha les diferents cavorques amb restes prehistòriques i medievals. (JBH-JBM)

Coves

Tant a la cova la Caula II, com a la major part de les coves i abrics situats al voltant hi ha, a part alguns nivells prehistòrics, un nivell d’ocupació de l’època medieval. Aquestes ocupacions antròpiques tenien un caràcter primordialment ocasional, però a vegades s’estenien a períodes d’intervenció més prolongats. De fet, l’edat mitjana fou la darrera etapa en què hom pot documentar la utilització d’aquests jaciments troglodítics.

La cova la Caula II és situada a més de 15 m amb relació a la part baixa del talús on és situada. És la més ben conservada de tot el conjunt de coves. La seva boca té forma de V invertida i una altura màxima d’uns 2,5 m. La planta de la cova té una forma de pera, amb una profunditat màxima de 15 m i una amplada de 7,5 m.

En les excavacions que hi han realitzat fins ara Jordi Barris i Anna Maria Templado s’han establert cinc nivells.

El primer d’aquests nivells i superior inclou materials moderns, bé que no hi ha testimonis d’activitat antròpica directa. Al segon nivell, ja medieval, hi ha ja estructures d’ocupació evidents: la cova fou utilitzada com a lloc d’habitatge. Al tercer nivell no hi ha restes d’intervenció humana. Al quart nivell hi ha algunes ceràmiques fetes a mà. Finalment, al cinquè nivell hom hi troba abundosos materials d’època medieval.

A l’època medieval sembla que l’entrada de la cova fou tancada per una paret que aprofitava en bona part les mateixes roques naturals del lloc. El mur fou fet amb blocs de tosca sense treballar i també amb alguns còdols força grossos. Aquest mur té un gruix d’uns 60 cm.

Durant l’excavació, a uns 180 cm de profunditat, aparegué un paviment fet amb pedres petites combinades i ben encaixades una al costat de l’altra, com en un mosaic. Només els sectors marginals de la cova —a menys d’uns 50 cm de les parets laterals— no eren pavimentats, ja que no calia.

D’altra banda, a la zona marginal no empedrada, arran del mur de tancament, aparegué un suport de pal fet amb pedres autòctones de mida mitjana o petita, combinades formant dos anells superposats. Segons els qui ho excavaren, aquest suport devia aguantar una mena de cortina que acabava de tancar la cova.

Al mateix nivell que aquest suport, hom trobà també un munt de pedres amb forma el·líptica, amb carbons i ossos cremats, que cregueren que podia pertànyer a una llar de foc ocasional.

Les ceràmiques que aparegueren en aquest jaciment són bàsicament fragments de terrissa de color gris o gris negrós, cuits en una atmosfera reductora. La pasta en general és fina, i conté quars i mica amb finalitat desgreixant. Les formes més corrents són olles globulars de vora sortida i de llavi arrodonit. Tenen la base aplanada, però no diferenciada i alguns dels atuells poden tenir ansa. S’hi poden identificar de fet només tres atuells grossos i dues peces més petites.

En certa manera aparegueren més quantitat d’ossos que no pas de fragments de terrissa. Així, per exemple, amb relació a l’activitat humana, podem assenyalar l’existència de diversos animals domèstics: ovelles, cabres, cavalls, ases, bous, porcs, cérvols i conills. Cal tenir present, però, que els ossos de les ovelles i els de les cabres representen el 60 % del total dels ossos, fet que fa pensar en la importància que devien tenir aquests animals respecte a l’alimentació dels que vivien en aquesta cova. Hi ha, en canvi, menys ossos dels altres animals. Cal també tenir present que els ossos de porc fàcilment poden ésser confosos amb els del porc senglar. El cérvol —només un individu— i almenys una part dels conills devien ésser obtinguts per la caça. Molts dels ossos d’aquests animals han estat trobats molt cremats i, d’altra banda, generalment repartits per tota la cova, especialment per les zones marginals.

A part la terrissa i els ossos, també es trobaren algunes pedres treballades, alguns claus metàl·lics i un molí de mà. La pedra inferior d’aquest molí, trencada, és un còdol de mida considerable, segurament provinent de la Muga.

Cal remarcar la importància d’aquest jaciment que permet de valorar la importància de la vida troglodítica encara a l’edat mitjana. (JBM)

Bibliografia

  • Enric Jiménez: Activitats de l’Associació, “Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona”, núm. 2, Girona 1979.
  • Els jaciments de la Caula, “Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona”, núm. 3, Girona 1980, pàgs. 49-50.
  • Benjamí Costa: Estudi preliminar dels materials recuperats a la Caula I, “Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona”, núm. 4, Girona 1981, pàgs. 15-22.
  • Esteve Verdaguer i Lloveres: Les Escaules. Una urbanització prehistòrica, “Presència”, núm. 544, Girona 1981, pàg. 25-30.
  • Jordi Barris i Duran: Memòria dels treballs realitzats a la Caula II (1982-983), Barcelona 1984 (inèdit).
  • José Ignacio Padilla: Análisis de las cerámicas superficiales de la Caula II, “Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona”, núm. 5, Girona 1983, pàgs. 35-38.
  • Jordi Barris i Duran i Anna Maria Templado i Làzaro: Primeras aportaciones al estudio del hábitat medieval de la cueva “La Caula II” (Boadella d’Empordà, Girona), Actas del i Congreso de Arqueología Medieval Española, tom IV, Saragossa 1986, pàgs. 599-613. (JBM)