Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1930-36 i durant aquests anys participà en diverses exposicions de dibuixos, a les galeries Laietana i Novetats, i també d’escultures Finalista del premi Comtat de Sant Jordi 1949, el 1951 participà en la primera “Bienal Hispanoamericana de Arte” amb Mediterrània , obra que, anomenada després Nusos al sol , guanyà el 1953 un concurs internacional a Brusselles Aquest mateix any féu per a un nou edifici de la Caixa de Pensions a Badalona Pallas Atenea A mitjan dècada dels cinquanta, després d’exposar en diversos països escandinaus, decidí establir…

Es doctorà a la Universitat de Harvard, d’on fou membre del Research Center in Entrepreneurial History 1948-58 i professor des del 1964, després d’haver-ho estat a les universitats de Columbia 1952-58, Stanford 1957-58 i Berkeley 1958-64 Editor de la revista Explorations in Entrepreneurial History posteriorment  Explorations in Economic History , els seus treballs sobre història financera i empresarial en el procés de desenvolupament del capitalisme a l’Europa occidental també reflecteixen les actituds socials i culturals que acompanyaren els canvis que tingueren lloc al segle XIX Publicà,…

El seu treball reflexiona sobre els límits de la història de l’art modern i els mecanismes del mercat artístic, a partir del desplaçament del concepte d’autor que qüestiona la figura de l’artista, del colleccionista i de l’espectador, així com de la mateixa institució museística Amb unes referències literàries i filosòfiques essencials en la seva obra, desenvolupà un treball plàstic i assagístic estretament vinculat, que analitzà la idea de ficció, llenguatge o interpretació L’any 1987 fundà l’agència Readymades Belong to Everyone a Nova York, que adaptà les formes de producció…

La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta segons els…

A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta…

Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses sobre un…

Fill del daurador i pintor Dionís Renart i Bosch Tarragona 1852 — Barcelona 1922 Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1911 amb Eva , 1918 amb La Raça i de Madrid 1912 amb Allegoria i Retrats Sobresortí en obres d’art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies —per a la casa Masriera—, utensilis diversos, etc els millors són els que segueixen les formes de l' Art Nouveau Fou escultor anàtomic de la Facultat de Medicina de Barcelona És representat al Museu d…

L’any 1760 combaté a la campanya del Rin i més tard lluità a Portugal Fou nomenat coronel 1762 i el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit El 1780 intervingué en el blocatge de Gibraltar i el 1783 fou ascendit a mariscal de camp El 1786 Carles III el nomenà corregidor de Lleida, després d’haver exercit el mateix càrrec a la Corunya Proveí d’aigua potable la ciutat de Lleida per mitjà d’un dipòsit subterrani central i d’una xarxa de conductes i fonts públiques urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de…

El període és caracteritzat per la constant lluita entre aquestes dues tendències de la coalició, que impossibilità de realitzar la radical transformació que l’Estat espanyol necessitava per a convertir-se en un estat modern Tanmateix, durant aquest Bienni fou promulgada una legislació progressiva que tingué transcendència en el desenvolupament posterior, especialment la llei bancària, la de ferrocarrils i la nova llei de desamortització preparada per Pascual Madoz Durant aquest període les associacions obreres de Catalunya gaudiren d’una certa tolerància i es convertiren en les…

Conegut a la seva època per Bonifaci S'establí a Barcelona amb el seu pare, Francesc, pentinador de lli, ambdós de Tolosa Exercí l’escultura a Barcelona el Sant Pau del pati de la Casa de Convalescència 1678, la Santa Eulàlia per a l’obelisc del Pedró 1686 ―destruïda el 1936― i les imatges per al retaule de Santa Magdalena , a la catedral 1688 L’any 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau , i li fou encarregat el de Sant Isidre per a Arbeca També és autor del retaule del Roser 1694-96 de l'església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms, i el 1696 contractà l’execució del…