Resultats de la cerca
Es mostren 7014 resultats
Porta d’entrada de les infeccions
Patologia humana
És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments,…
Majja Mikhajlovna Pliseckaja

Majja Mikhajlovna Pliseckaja El llac dels cignes (1966)
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa russa.
Acusats de contrarevolucionaris, els seus pares foren depurats i morts pel règim soviètic Estudià a l’escola de ballet del Bol’šoj de Moscou , a la companyia del qual ingressà el 1943 Durant l'estalinisme el seu origen jueu i el fet de ser considerada poc afí al règim li comportaren la prohibició de sortir de l'URSS, que no li fou aixecada fins el 1959 El 1960 esdevingué ballarina principal de la companyia Dotada d’una tècnica excepcional, interpretà molts dels papers solistes del repertori tradicional, i destacà especialment en els d'Odette-Odile, d’ El llac dels cignes Aurora…
xenó
Química
Element químic de nombre atòmic 54 i símbol Xe, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica.
És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per W Ramsay i MW Travers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un primer potencial d’…
Bridgetown

Centre històric de Bridgetown
© Govern de Barbados
Ciutat
Capital de Barbados, vora la badia de Carlisle.
És el centre comercial de l’illa i n'elabora els productes agrícoles sucre, rom És un nucli turístic, un port transoceànic i té aeroport internacional a 18 km Centre d’ensenyament superior University of the West Indies La ciutat fou fundada el 1627, i encara conserva nombrosos exemples de l’arquitectura colonial britànica L’any 2011 Bridgetown fou declarada patrimoni de la humanitat
Lāhaur
Ciutat
Capital de la província del Panjab, al Pakistan.
Situada a la vora esquerra del riu Rāvi, al NE del país La part vella de la ciutat, murallada, conserva nombrosos monuments mesquita de Bādšāhi i mausoleu del Gran Mogol És un gran mercat agrícola, amb installacions industrials recents tèxtils, químiques, metallúrgiques, de calçat, tabac, i de material elèctric i ferroviari Seu de la universitat més important del país, fundada el 1882 Nus de comunicacions i aeroport
Terra d’Arnhem
Península
Península d’Austràlia en el Territori del Nord.
De relleu molt rocós i tallat per nombrosos barrancs, és drenada pels rius Roper i Alligator La costa és resseguida per nombroses illes des de Groote Eylandt fins a Melville Island Els boscs de la regió són aprofitats per a l’obtenció de pasta de fusta S'ha desenvolupat a causa del descobriment de bauxita a Gove La regió és una reserva d’aborígens australians
estil cognitiu
Psicologia
Manera preferent i relativament estable que té el sistema cognitiu d’un individu de processar la informació rebuda de l’entorn.
Si bé hi ha diverses maneres de classificar l’estil cognitiu d’un individu —reflexiu o impulsiu racional, empíric o metafòric, etc—, la més emprada es basa en la dependència o independència de camp , perquè s’ha demostrat que afecta nombrosos aspectes de la conducta Segons aquesta classificació, els individus independents de camp estructuren amb més facilitat un camp perceptiu que els dependents de camp
tungús
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria Oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur (corresponent als territoris de la República de Iacútia i de l’okrug autònom dels Evenkis) per unes 200 000 persones.
Posseeix una gran fragmentació dialectal l' evenki , l' orotx , el lamut i el manegir són els dialectes principals Malgrat que posseeixen literatura i premsa, actualment són en procés d’extinció Utilitzen l’alfabet ciríllic D’estructura morfològica profundament aglutinant, els trets més sobresortints són l’harmonia vocàlica, la posició lliure de l’objecte i la conservació de nombrosos caràcters arcaics com la p protoaltaica
subminiaturització
Electrònica i informàtica
Primera etapa que tingué lloc en el procés de reducció de les dimensions i el pes dels components que formen els circuits electrònics (miniaturització).
Consistí principalment en la substitució dels tubs electrònics per transistors, dels condensadors amb dielèctric de paper i de mica per uns altres de dielèctrics sintètics, de les resistències de carbó i ceràmiques per unes altres de composició especial, i de les fonts d’alimentació a base de transformadors i reactàncies per díodes i altres semiconductors La subminiaturització ha fet veritablement portàtils i autònoms nombrosos aparells electrònics
dejuni
Religió
Privació voluntària d’aliment per motius ascètics o religiosos.
Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà, respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina