Resultats de la cerca

Els àrabs l’ocuparen el 711, i el 1236 Ferran III de Castella la conquerí Abderraman I 731-Còrdova 788, primer emir independent de l’Àndalus, i els seus successors convertiren Còrdova en un centre cultural important La ciutat tenia una madrassa, centre d’ensenyament religiós dels països islàmics, on la música formava part dels estudis Entre els músics de la cort destacà Ziryab segle IX, provinent de Bagdad i que portà a la cort les influències orientals Ferran III reconvertí la mesquita en catedral, i en la seva organització, des del principi, es concedí molta importància a la música L’època…

Estanyol a S’Albufereta Aquesta valuosa zona humida es troba al sud de la badia de Pollença, arran de mar Mostra certes similituds físiques i ecològiques amb la propera albufera de la badia d’Alcúdia, per bé que la seva extensió és molt menor Yves Hennechart S’Albufereta 23, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca de Pollença 51 km 2 acaba en una petita zona humida 90 ha, de tipologia similar a la de S’Albufera, situada aproximadament l km al nord d’Alcúdia, dins del seu terme municipal S’Albufereta és una maresma eutròfica, densament coberta de canyissars i jonqueres,…

D’ulls molt petits, presenta una renglera contínua de dents a ambdues mandíbules S'alimenta principalment de peixos, i viu al curs alt de l’Amazones, a més de 2 000 km de la desembocadura

Situada a les vores de l’Oder, a l’entrada de l’estuari del riu, és un dels primers ports de la mar Bàltica i el primer de Polònia Té importants indústries siderúrgiques, de construccions navals, químiques, tèxtils i alimentàries i refineria de petroli Seu episcopal 1124 i residència dels ducs de Pomerània, el 1243 aconseguí la carta municipal que consagrà la seva autonomia, i el 1360, per tal de defensar-la, s’uní a la Lliga Hanseàtica Ocupada per Gustav Adolf el 1630, els tractats de Westfàlia 1648 en reconegueren la possessió als suecs, que el 1720 la vengueren a Prússia Al s XIX tingué un…

Des del 965 s’esmenta el pla o palma de Santa Maria del Pi aviat s’hi formà un barri, amb una segona església Sant Joan del Pi prop de l’antic camí del Llobregat, habitat per pagesos i envoltat d’hortes els hortolans tingueren la seva capella a l’església del Pi Es convertí en barri suburbial, amb bordells i amb la residència del botxí, i aviat prengué un marcat caire comercial, que encara conserven els carrers compresos entre els de la Portaferrissa, de la Boqueria, dels Banys Nous i la Rambla L’església de Santa Maria del Pi , que des de la fi del segle X tenia els altars de…

Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció de teixits de llana i la d…

Fou feta edificar pel rei Sanç Ramires, juntament amb un castell fortificat, el 1086, quan es preparava per a la conquesta d’Osca Els primers canonges provingueren de Loarre El rei li sotmeté la nova vila de Montaragó, creada als seus peus, i ell i els seus successors i magnats continuaren afavorint-la fins a tenir 104 esglésies i pobles sotmesos al s XII Els seus abats eren mitrats i tenien setial a les corts del regne d’Aragó A causa de la guerra entre els partidaris del comte d’Urgell i Ferran d’Antequera, el monestir entrà en una fase d’abandonament i ruïna fins que Ferran I el prengué…

L’explotació dels propers jaciments de carbó hi féu desenvolupar una important activitat industrial indústria siderúrgica, de material ferroviari, d’automòbils, química, de refinatge de petroli i tèxtil És seu de bisbat Antiga Portus medieval, canvià el nom quan es convertí en residència dels comtes de l'Hainaut i capital d’aquest comtat s XI Durant el s XIV pertangué al ducat de Borgonya, i més tard a la corona de Castella El 1567 es rebellà contra Felip II Lluís XIV ocupà la ciutat 1677, que fou incorporada a França pels tractats de Nimega i Utrecht Atacada pels austríacs, fou recuperada el…

Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera Baixa, el…