Resultats de la cerca
Es mostren 5242 resultats
trull
Oleïcultura
Safareig o pica cavat a la pedra, destinat a guardar-hi l’oli procedent de la premsa.
tossa Pelada
Cim
Cim dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i la Vansa i Fórnols (Alt Urgell).
grisalla
Art
Pintura executada només amb diverses tonalitats de gris, imitant sovint l’efecte del baix relleu en pedra.
És típica dels reversos dels políptics de la baixa edat mitjana i era emprada també sovint en èpoques posteriors en decoració mural
esculpir
Afaiçonar en pedra, fusta, metall o un altre material (una estàtua, un ornament o una figura qualsevol).
escarabeu
Art
Amulet o segell de pedra o de pasta vítria que representa l’escarabat piloter egipci (Scarabaeus sacer).
A la part inferior, plana, porta un breu text o un element decoratiu Simbolitzava la creixença i l’esdevenir, i entre els egipcis era anomenat khepror Solia ésser de dimensions reduïdes, i presentava una gran varietat de tipus hi ha escarabeus de cor , destinats a substituir aquesta víscera en la mòmia a fi d’assegurar-se'n l’ajut en el judici d’ultratomba n'hi ha de commemoratius , inscrits amb un text molt breu, llevat dels d’Amenhotep III, que commemoren les seves caceres, els seus matrimonis, etc els anomenats hiksos , així mateix, són d’un gran interès històric, cronològic i onomàstic,…
ambó
Art
Trona elevada, de pedra o de fusta, que hi ha als extrems del presbiteri d’algunes esglésies.
Sembla que és originari d’Orient Un dels més antics prové de Tessalònica segle V i es conserva a Istanbul L’ambó del bisbe Agnello 556-569, de Ravenna, segueix el model bizantí, el qual tingué una certa difusió a Itàlia Per llur importància litúrgica els ambons eren ricament ornamentats, sobretot amb temes zoomòrfics o lineals, i més rarament amb figures, i alguns exemplars eren de gran monumentalitat ambó de Sant Marc de Venècia, segle XI, inspirat en el de Santa Sofia de Constantinoble, amb dos pisos i cúpula A la basílica de Barcelona se'n conserva un del segle VI
puig de Galdent
Massís muntanyós (420 m ) a ponent del puig de Randa, termenal dels municipis de Llucmajor i d’Algaida.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi Hi ha explotacions de pedra calcària
talaia de ses Ànimes
Història
Antiga torre de vigilància situada a la costa septentrional de Mallorca, dins el terme municipal de Banyalbufar.
Construïda al s XVI, té planta circular i 4 m d’alçària Es troba sobre un penya-segat i domina la costa de Tramuntana, des de sa Dragonera fins a Sòller També és anomenada sa Torreta, la talaia des Verger o del coll des Verger, de Banyalbufar i de sa Pedra de s’Ase
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
Qalonimos ben Qalonimos
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Metge, poeta i traductor hebreu.
El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina