Resultats de la cerca
Es mostren 2681 resultats
Pere Costa i Musté
Cinematografia
Director i productor.
Vida Inicià estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1962 es traslladà a Madrid, on ingressà en l’Escola Oficial de Cinematografia EOC i es diplomà en direcció el 1968 Tingué una participació destacada en les Jornades d’Escoles de Cinematografia a Sitges 1967, i dirigí diversos curts abans d’abandonar temporalment el cinema per dedicar-se al periodisme 1969-82 Després dirigí el seu primer llarg, El caso Almería 1983-84, que reconstrueix l’assassinat de tres joves per la Guàrdia Civil en ser confosos amb membres d’ETA el seguiren tres títols més basats en fets reals…
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Director i productor.
Vida Procedent del cineclubisme, el 1975 ingressà en l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet Consolidà el seu aprenentatge professional amb diversos curts i com a productor executiu dels llargs Més enllà de la passió 1986, Jesús Garay o Solitud 1990-91, Romà Guardiet, aquest últim per a la productora Quasar, de la qual fou cofundador, i també realitzà Una ombra al jardí 1988, premi de Cinematografia de la Generalitat 1989 al millor director Des del seu primer llarg evidencià una atracció pels thrillers urbans ombrívols i presidits per la violència o la traïció, com Manila 1991, amb el…
Josep Maria Castellví i Marimon
Cinematografia
Director.
Vida Fill de Llorenç Castellví i Bassa mort a Barcelona el 1933, comerciant que comprava, venia i llogava films pel seu compte Posteriorment ho feu a Procine de Barcelona 1924, a París a través d’Amado & Castellví Agence Internationale Cinématographique 1925-27, amb sucursals a Europa i Amèrica i de nou a Barcelona en diverses empreses Josep Maria Castellví abandonà a quinze anys la carrera eclesiàstica i s’incorporà en la secció de lloguer de la distribuïdora on treballava el seu pare, Cinematográfica Verdaguer, i passà al departament de publicitat Al final de la Primera Guerra Mundial…
Carles Benpar
Cinematografia
Director i productor.
Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…
Josep Maria Vallès i Torner
Cinematografia
Director d’animació, dibuixant humorístic i guionista.
Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…
Pablo Casado Blanco
Política
Polític castellà.
Net d’un metge afiliat a la UGT represaliat pel franquisme, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid 2007, i en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rey Juan Carlos 2014, on cursà un màster en dret administratiu 2008-09 Amplià estudis a l’IESE, a l’Instituto Empresa i a les universitats de Harvard i Georgetown Afiliat al Partido Popular 2004, en presidí les Nuevas Generaciones 2005-13, i els anys 2009-12 fou director del gabinet de José María Aznar a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES Diputat pel PP a l’Assemblea de Madrid 2007-…
Sindicats d’Oposició
Història
Organització sindical escindida de la CNT pel març del 1933, després del ple de sindicats confederals de Catalunya celebrat a Barcelona.
L’escissió es produí arran de la radicalització de les posicions entre els dirigents de la FAI, que gradualment en 1932-33 passaren a dirigir la Confederació Regional del Treball de Catalunya, i els líders sindicalistes signants del manifest dels Trenta El conflicte concret que desencadenà l’escissió se centrà en el plet presentat per la Federació Local de Sindicats Obrers de Sabadell després anomenada Federació Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell , que des del 1932 es negà a pagar el segell confederal El 4 de juny de 1933 se celebrà el primer ple sindical de l’oposició a…
Opel
Empresa alemanya del sector de l’automòbil.
Té els precedents en el taller de fabricació de màquines de cosir fundat per Adam Opel a Rüsselsheim Hessen el 1862 Tingué una gran expansió els anys següents, i el 1886 entrà en el naixent sector de les bicicletes, de les quals es convertí en el primer fabricant del món El 1895 el negoci passà a mans de la vídua d’Adam Opel i els seus fills El 1899 començà la fabricació d’automòbils, i el 1901 construí la primera motocicleta Aquest any adquirí la patent de la francesa Darraq, i fins el 1909 comercialitzà els automòbils sota el nom Opel-Darraq el 1903 introduí el motor de quatre cilindres En…
Antonio Stradivari
Antoni Stradivari
© Fototeca.cat
Música
Constructor d’instruments de corda, conegut també amb el nom llatinitzat Stradivarius.
Inicià la carrera com a deixeble de Nicolò Amati el 1657, però a partir del 1666 començà a signar les seves obres Els primers treballs han estat inclosos dins de l’època anomenada amatisé , ja que es limità a continuar les directrius rebudes per Amati Més endavant, però, abandonà l’estil del seu mestre, amplià la caixa, que prengué una forma més elegant, i feu les voltes menys rígides per tal d’aconseguir una sonoritat més dolça i potent El 1690 tornà a canviar la forma dels bombats, amb un inici més suau i arrodonit que facilità en gran manera la vibració de les tapes Entre el 1694 i el 1700…
Niccolò Ugo Foscolo
Literatura italiana
Poeta italià, fill de pare venecià i de mare grega.
Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina