Resultats de la cerca
Es mostren 2027 resultats
Mare de Déu de la Serra (Montblanc)
Art romànic
Situació Petita imatge de la Mare de Déu amb l’Infant encastada en l’anomenada “Creu Verda”, una creu de terme de jaspi verd situada actualment al presbiteri de l’església ECSA - S Masdéu El convent de la Serra és situat en una petita elevació a ponent de la vila, sobre l’indret on millor es conserva l’antic recinte murat i hi ha el portalot de la Serra Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia de la vila de Montblanc APF Història La Mare de Déu de la Serra és un convent de monges franciscanes o clarisses…
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…
Macaronèsia
Regió
Regió fitogeogràfica que comprèn les illes Canàries, Açores, Madeira i del Cap Verd, caracteritzada per l’elevat nombre d’espècies endèmiques.
òxid de ferro (II)
Química
Tecnologia
Protòxid de color negre, obtingut a alta temperatura per reducció de l’òxid fèrric; l’hidròxid corresponent és un precipitat verd.
gatova
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd net, amb fulles simples, flors grogues i fruit menut.
Forma part de la brolla de romaní i bruc d’hivern mallorquina brolla
clorofil·la
Bioquímica
Pigment verd que presenten les plantes i els protocarionts fotosintetitzadors, d’estructura porfirínica amb un àtom de magnesi central, de fòrmula
.
Les principals clorfilles són les a i b , que es troben en les plantes superiors i en les algues verdes Per a la clorofilla a , R = CH 3 per a la b , R = CHO La clorofilla c es troba en diatomees, dinoflagellats i feòfits fonamentalment, la clorofilla d , en els doròfits, i la bacterioclorofilla , en els bacteris Les diferències entre aquestes clorofilles són relativament petites, però totes tenen llur fució específica en la fotosíntesi En les plantes superiors, la clorofilla es troba al cloroplast, on té lloc la fotosíntesi Industrialment la cloroflla és utilitzada en la preparació de…
construcció morfèmica
Gramàtica
Estructura que, en general, presenten els mots d’una llengua determinada, és a dir, arrel més afixos: verd-e-s
(verdes).
Macaronèsia
El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a fer fortuna…
Les lecanoràcies
Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o amb un o més…
Imma Monsó i Fornell

Imma Monsó i Fornell
© Arx. I. Monsó / Autor: Vincent Desvaux
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina